28.12.07

Guerra de Festivals

Espanya és el país dels festivals, això ningú ho dubta. Grans noms dominen l’escena musical alternativa: Festival Internacional de Benicàssim, Sónar, Primavera Sound i Summercase. Una moda que es va començar a estendre fa més de deu anys i que any rere any ha anat a més. No només han estat aquests festivals, sinó que desenes i desenes de cartells poden veure’s a les revistes de música durant els mesos previs a la temporada d’estiu; Monegros, Santander Summer Festival, Sonorama, Creamfields, Azkena Rock Festival, Faraday, etc, etc, etc.
Sembla ser, doncs, que la celebració de festivals ha esdevingut un dels principals negocis pels ajuntaments de les localitats on es situen aquests events durant la temporada del bon temps. I això degut a que els festivals són una eina de promoció turística altament efectiva. I més en un país com Espanya, on el turisme que més ven és el de ‘Sol i platja’. Una tipologia turística que desvia milers d’europeus cansats dels núvols i la pluja i que arriben a Espanya amb ànsies d’oci. Només cal assistir a qualsevol d’aquests festivals per comprovar que la major part del públic és estranger.
La finalitat amb la qual escric aquest article no és pas analitzar el públic assistent a aquests festivals, sinó que és analitzar la competència entre ells i la lluita aferrissada que mantindran les diferents promotores al llarg del període previ a la celebració dels festivals durant el 2008.
El primer festival amb fer ús d’una estratègia de promoció enfocada clarament a ampliar els horitzons del festival va ser el FIB, firmant un acord de col•laboració amb la famosa revista britànica New Musical Express. Des del 2002 el cartell del FIB es ven al públic anglès molt abans que al peninsular. La gran influència que té aquesta revista entre el públic britànic fa que desviï molta gent cap al festival. A més també utilitza al festival per colar molts dels seus grups que estan al seu bressol; Artic Monkeys, The Kooks, Babyshambles són clars exemples de la influència britànica de la nova era del britpop. Sembla ser doncs, que la simbiosi entre mitjans de països diferents és altament efectiva. El Primavera Sound, per la seva banda també es va apuntar al carro, i des de fa dues edicions mantenen un conveni amb la famosa promotora All Tomorrow Parties (ATP).
Gràcies al gran èxit de la passada edició del FIB, on es comentava que el 40% del públic era estranger, ens em assabentat que per la propera edició es comptarà amb el pressupost més alt de la seva història, 9 milions d’euros.
Aquest pressupost és el que, de moment, els ha dut a les primeres confirmacions, My Bloody Valantine, Babyshambles i Rumble Strips.
Els altres que han confirmat els primers noms del cartell han estat els catalans del Primavera Sound, entre els quals destacarem l’aparició de Mission of Burma, Okkervil River, Model 500 i The Felice Brothers, entre d’altres. L’únic festival que a les dates encara no ha confirmat cap nom ha estat el Summercase. Els amics de Sinnamon estan reservant el plat fort pel final. El que si han confirmat, però, ha estat que el Summercase coincidirà amb dates amb el consolidat Festival Internacional de Benicàssim.
Les dues propostes estivals més importants d’indie mainstream competiran per atraure al màxim el major nombre de públic possible.
L’aposta de Sinnamon ha estat, clarament, plantar cara de forma salvatge a tots els seus rivals.
D’una banda, el Summercase, festival que va debutar fa dos anys i que de seguida es va situar al capdavant de totes les mirades. Dues edicions amb cartells altament atractius. I al tercer fan el que esperaven fer des de fa anys, declarar la guerra al FIB, fent coincidir les dates dels dos festivals.
Amb dues edicions de luxe el Summercase ha esdevingut un festival psicològicament més acceptat pel públic que altres festivals amb més experiència i menys repercussió mediàtica.
L’altra arma amb la que compta Sinnamon ha estat l’as que s’acaba de treure de la màniga amb l’exclusiva, que segons comunicats oficials d’aquesta promotora, asseguren que són ells qui tenen la única data de Radiohead a Espanya. Amb aquesta exclusiva s’han tret de la màniga un altre event que es sumarà a l’amalgama de festivals d’arreu de la geografia espanyola, el Day Dream festival. On fins a la data d’aquest article aquesta és la única banda confirmada. Un concert que cau en dijous 12 de juny, una data molt estranya per un festival que dura un sol dia, i que pretén treure públic al Primavera Sound, ja que es celebra dues setmanes més tard de la data de celebració d’aquest.
Revisant fòrums i blocs d’opinió he llegit articles sobre el que comentava anteriorment del pressupost amb el que compta el FIB aquest any. Aquests articles tot i no tenir un fonament del tot fiable diuen que els directors del festival estan en tràmits per dur com a caps de cartell d’aquest any a Radiohead, fet que desmuntaria l’argument amb el que juga Sinnamon d’única data a la península d’aquesta banda. Altres noms que s’han citat han estat Bob Dylan. Nick Cave and the Bad Seeds que repetirien. I la banda de la vocalista Beth Gibbons, Portishead.
Ja veurem doncs, quines seran les conseqüències del panorama que tenim, actualment, en terreny musical a la península. De ben segur que els que es deuen estar fregant més les mans són les empreses de management dels respectius grups.
Al meu parer els festivals no haurien de ser un negoci, sinó que haurien de ser el que la música és: Actitud i Cultura. Des del meu punt de vista els festivals s’han convertit en un negoci molt important on hi ha molts interessos pel mig i molts diners en joc. És veu clarament el monopoli de les promotores i les discogràfiques, i per tant ells juguen amb avantatja, fet que va en detriment de l’opinió objectiva del públic. Els quals, entre cap de cartell i cap de cartell ens em de conformar amb grups que formen part de la òrbita de la promotora. En certa manera aquest fet és bastant lògic però penso que molts cops és massa exagerat.




Qui guanyarà la guerra? Quins artistes de talla internacional passaran la frontera per tocar a la península? Bowie, Dylan, Cave, Chameleons....ja vorem...

1 comentari:

ferran ha dit...

Nick Cave ja! i a on sigui