4.12.07

La guia definitiva: abelles monologuistes, supernannies urbanes i putis de barri

La feina se’ns acumula per moments i el necessari però desorbitat estrès consumista comença a envair les nostres vides. En aquest punt, caldria relaxar-nos i fer dos coses. En primer lloc, acceptar d’una vegada que tots us vau fer una mica de caqueta en els últims vint minuts de REC i, en segon lloc, deixar de llegir blogs tant interessants com aquest per un moment i aixecar-vos de la vostra estimada cadira en direcció a un cinema mitjanament decent. Tot i que potser acabareu sucumbint als encants del vostre sofà si a les sales de cinema només us trobeu amb una abella, un repartidor d’hòsties, una tata urbana, una habitació que suposem que és misteriosa o un puticlub on potser Vicente Aranda s’hi deixaria els diners (no volem ser dolents). Així que comencem a analitzar les estrenes cinematogràfiques com cada dilluns (ah... em comuniquen que ja és dimarts!), mentre dono les gràcies a la meva connexió, que avui està de bon humor.

Comencem amb aquesta abella propietat dels senyors de Dreamworks que, en la seva versió original, té la veu del mític i gairebé desaparegut Jerry Seinfeld (Arturo Valls en la versió castellana), que a la vegada és productor i creador de la història. La pel·lícula porta per títol Bee Movie (atenció al joc de paraules en relació a pel·lícula de sèrie B, o sigui, B Movie) i ens torna a remetre a la comèdia d’animació en 3D, aquest cop de la mà d’una abella de Nova York que, tot i haver finalitzat els seus estudis universitaris, continua treballant en l’elaboració de mel. Però tot canvia el dia que coneix a una florista amb la veu de Renée Zellweger, els quals iniciaran una important creuada denunciant la raça humana per robar la mel que les pròpies abelles fabriquen. Això sí, si sou al·lèrgics a les abelles o simplement creieu que el protagonista és molt lleig de cara, sempre podeu canviar radicalment de pel·lícula i anar a veure Hitman (dirigida per Xavier Gens) que, amb l’argument dels típics repartidors d’hòsties de tota la vida (vegis Transporter o The Punisher) adapta el videojoc del mateix nom sobre aquest matón de La Agència que protagonitza Timothy Olyphant.

I ja que abans hem mencionat una Nova York pixel·lada, cal desplaçar-nos ara mateix a l’Upper East Side de la ciutat amb Diario de una niñera (The Nanny diaries), dirigida pel matrimoni il·lustre que ens va portar l’adaptació d’American Splendor, Robert Pulcini i Shari Springer Berman. Aquest cop, amb el protagonisme d’una ultraocupada Scarlett Johansson i la presència antagonista d’una deliciosament estirada Laura Linney, els realitzadors adapten la novel·la del mateix títol i analitzen de forma antropològica la fauna urbana de classe alta que habita en la zona est de la ciutat (tocant al Central Park i iniciant-se a la luxosa cinquena avinguda). Paul Giamatti, Alicia Keys, Chris Evans o el nen Nicholas Art completen el repartiment. I de la comèdia chic passem al terror més palomitero amb Habitación sin salida (Vacancy), dirigida per Nimród Antal i protagonitzada per Luke Wilson i Kate Beckinsale. En aquest cas, l’argument general de la història torna a implicar una avaria automobilística i un trist i aïllat motel de carretera, amb uns pobres recent casats que hauran de passar la nit allí. Però aquest cop toca passar-se de la ratlla, ja que en l’habitació hi descobreixen unes càmeres de vídeo ocultes que, més enllà de gravar-los mentre es dutxen o es petonegen, estan disposades a filmar una autèntica i sagnant snuff movie.

Per completar les vuit pel·lícules que s’han estrenat aquesta setmana, acabarem amb les quatre últimes propostes. Amb la primera, Vicente Aranda ens torna a ensenyar pits i cuixes amb Canciones de amor en Lolita’s Club, adaptació d’una novel·la de Juan Marsé. La pel·lícula compta amb Eduardo Noriega fent el paper de dos germans bessons i toca tots els pals més sòrdids de la societat actual (màfia, violència, drogues i blanqueigs de diners) amb un puticlub de carretera com a teló de fons. Però ja que les critiques han deixat la pel·lícula per terra, potser és millor analitzar les següents estrenes d’autor. Per una banda, la francesa Lady Chatterley, dirigida per Pascale Ferran i amb cinc premis Cèsar sota el braç (incloent millor pel·lícula), ens porta elegància i erotisme de començaments de segle XX amb l’adaptació d’aquesta famosa novel·la. Tanmateix, Itàlia analitza la revolució social i econòmica que va succeir en el país a inicis dels anys 60 a partir de la mirada de dos joves germans. La pel·lícula, sota el títol Mi hermano es hijo único (Mio fratello è figlio unico), de Daniele Luchetti, també compta amb cinc premis, en aquest cas, els Donatello de l’Acadèmia Italiana. Per últim, destacar Un cruce en el destino (Reservation Road), pel·lícula dirigida per Terry George després d’Hotel Rwanda que, a la vegada, també adapta una novel·la nord-americana de John Burnham Schwartz. Amb les actuacions de Joaquin Phoenix, Jennifer Connelly, Mark Ruffalo i Mira Sorvino, la cinta ens relata la tragèdia de dos famílies després que el fill d’un dels matrimonis atropelli accidentalment a la filla petita de l’altra família. Una interessant proposta que, lamentablement, cap cinema de Barcelona ciutat s’ha dignat a estrenar.
La setmana que ve, tornem amb un Kevin Costner implacable, la nova anada de l’olla dels creadors de Zombies Party, un Paul Auster darrere les càmeres i alguna que altra història animada.

4 comentaris:

Synbios ha dit...

pues yo de todas esas he visto ya The Nanny Diaries (no en el cine, x supuesto XD) como es mi deber, ya que sale Scarlett en ella. La pelicula no esta mal, pero tampoco es nada del otro mundo. Solo para fans y para ver con la familia.

Cuando dices la nueva idea de olla de los creadores de Shaun of the Dead, t refieres a Hot Fuzz o a otra nueva?

Xavi Arnaiz ha dit...

Es también la única que he visto yo (pero en el cine :P). En todo caso, me pareció más que correcta! Por Scarlett, por Giamatti, por Linney, por sus directores, por la fiesta de disfraces y por los dioramas!

Y sí, cuando digo lo de los creadores de "Shaun of the dead" me refiero a "Hot Fuzz", ya que se estrena mañana en todo el país (aunque está claro que la mitad ya la habéis visto! xD. Yo todavía no). Por cierto, se ha traducido como "Arma fatal". :S

Synbios ha dit...

Arma Fatal... aha... en fin XDD

Si te gusto Shaun of the Dead, debes verla. Y hasta ahi puedo leer, x q no quiero crear o dejar d crear expectativas ^_^

Andreä ha dit...

Ahir vaig veure La habitación de fermat.... i bueno, en fi
tampoc mata gaire la veritat
nose
que els enigmas estiguin extrets dels Mindtrap és summament decepcionant, i les actuacions dispars (alejo sauras i la ballesteros deixaven força que desitjar....)
:S

pd. vull veure Encantada ja!