Amor vs desamor per Sant Valentí

Omplir l’Apolo no és cosa fàcil i menys per a dos grups de l’anomenada escena independent de Barcelona. Si, val a dir que els caps de cartell eren Facto delafé y las flores azules. Però omplir l’Apolo no és cosa fàcil.

Els teloners eren Manos de Topo, el peculiar grup liderat per l’encara més autèntic Miguel Ángel Blanca que van aprofitar per promocionar el seu únic disc Ortopedias bonitas (Strange Ones, 2007) i presentar un parell de cançons. Ells representaven el desamor (“que me dejes por otros que no hacen ni la mitad por ti, es feo”) en una nit que, de no haver estat així, s’hauria provocat més d’una pujada de sucre. Van aconseguir connectar amb el públic gràcies a les seves originals lletres i als comentaris de Miguel Ángel. I es van acabar de guanyar l'audiència en fer una còmica versió de la popular cançó de Sergio Dalma “Bailar pegados”, “lo mejor que ha pasado por Eurovisión”. En definitiva, va ser una oportunitat d’or pels Manos de Topo.

Després d’un llarg interludi per a preparar l’escenari i l’atrezzo, van sortir els esperats Facto delafé y las flores azules, que van oferir un concert al seu més pur estil. No va faltar ni el confetti, ni les bombolles, ni els globus gegants, però van oferir uns visuals molt més elaborats que en altres ocasions. També hi van ser presents alguns dels seus clàssics com “Enero en la playa” o “La fuerza” que van causar l’eufòria dels assistents, així com alguns dels seus temes més foscos com “Letargo” o “Fuzz”. Els barcelonins, que no deixaven de mostrar la seva sorpresa per la gran assistència de públic, van oferir un concert molt relaxat, distès i, en certa manera, avorrit, com si la feina grossa ja l’haguessin fet prèviament. El públic estava completament entregat i semblava que fessin el que fessin, no decebrien a ningú. Facto delafé y las flores azules van ser el contrapunt d’amor en aquest concert del dia de Sant Valentí (“me encanta sentirte, adoro escucharte”) en què, a mode de xafarderia, l’Oscar i l’Helena van anunciar el seu proper casament. Ara entendreu a què em referia amb allò de la pujada de sucre...