John Vanderslice. La [2] 26.02.08
El concert començava a les 22:00 d'un dimarts, la mateixa hora a la qual un dia desprès faria inici el partit del Barça-València. Aquests horaris entre setmana sembla ser que han esdevingut tema de polèmica entre els diversos tertuliants i columnistes esportius en la última setmana.
Avui a l'hora de l'esmorzar estava fullejant el diari Sport, un diari al qual no sóc massa asidu. I he vist que el públic que va anar a veure el Barça el passat divendres van ser vora setanta-sis mil espectadors. Òbviament, a la [2] del Nitsa no s'hi podrien encabir tants fans d'aquest 'nen guapo del pop', tal i com describien al de Sant Francisco des de la redacció del gratuït diari Metro. Però l'assistència al concert va ser prou bona.
Entre un ambient més aviat familiar i distès, John Vanderslice i la seva banda van tornar a Barcelona desprès de dos mesos, continuant el que és el seu tour europeu que la dut per països com Suècia, Alemanya, Anglaterra, França, Holanda, Espanya i Catalunya, on properament visitarà Vilanova i Lleida. Durant aquesta ruta l'americà presenta el treball Emerald City (Barsuk Rcds, 2007).
Van ser gairebé una hora i mitja de pop tranquil i relaxat on no van faltar temes com 'White Dove' o 'Kookaburra'.
Durant tot el concert, Vanderslice va estar continuament mediant amb el públic en tot moment, oferint llargues comunicacions amb el públic de la [2] entre cançó i cançó, fent partícep del concert algú que semblava ser amic seu, i finalment oferint el que sembla ser que és tradicional en els seus concerts, tocar el que són les cançons del bis entre la gent del públic de forma acústica. Igual que durant el seu pas pel Primavera Club, John Vanderslice amb els seus dos acompanyants van posar-se al mig de la rotllana que el públic del concert va fer entre ells, i de la forma més jipi que van saber van tocar fins a 4 cançons, que al final ja es van allargar massa i tot.
Avui a l'hora de l'esmorzar estava fullejant el diari Sport, un diari al qual no sóc massa asidu. I he vist que el públic que va anar a veure el Barça el passat divendres van ser vora setanta-sis mil espectadors. Òbviament, a la [2] del Nitsa no s'hi podrien encabir tants fans d'aquest 'nen guapo del pop', tal i com describien al de Sant Francisco des de la redacció del gratuït diari Metro. Però l'assistència al concert va ser prou bona.
Entre un ambient més aviat familiar i distès, John Vanderslice i la seva banda van tornar a Barcelona desprès de dos mesos, continuant el que és el seu tour europeu que la dut per països com Suècia, Alemanya, Anglaterra, França, Holanda, Espanya i Catalunya, on properament visitarà Vilanova i Lleida. Durant aquesta ruta l'americà presenta el treball Emerald City (Barsuk Rcds, 2007).
Van ser gairebé una hora i mitja de pop tranquil i relaxat on no van faltar temes com 'White Dove' o 'Kookaburra'.
Durant tot el concert, Vanderslice va estar continuament mediant amb el públic en tot moment, oferint llargues comunicacions amb el públic de la [2] entre cançó i cançó, fent partícep del concert algú que semblava ser amic seu, i finalment oferint el que sembla ser que és tradicional en els seus concerts, tocar el que són les cançons del bis entre la gent del públic de forma acústica. Igual que durant el seu pas pel Primavera Club, John Vanderslice amb els seus dos acompanyants van posar-se al mig de la rotllana que el públic del concert va fer entre ells, i de la forma més jipi que van saber van tocar fins a 4 cançons, que al final ja es van allargar massa i tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada