11.2.08

La Guia Definitiva: assassins a la moda, gals olímpics, mesos foscos... i un club de lectura

Sí, el mes de febrer està sent un període frenètic en les cartelleres estatals. De moment, em considero mitjanament servit havent vist com li depilen l’entrecella a un pobre senyor libanès a base de sucre, aigua i llimona. O m’han entrat ganes de fer una ruta existencialista cap a Alaska o cap allà on em dugui el vent. Fins i tot m’he posat a veure estrenes futures. I delícies passades. O, de cop, m’he traslladat a la Romania dels 80 per assistir en directe i de forma atònita a un avortament del tot barroer. Tot i que després he tingut ganes de vestir-me amb uns afavorits shorts grocs per enamorar a la noia més alternativa de l’institut, una noia que ben bé podria acabar sent una deessa de la maternitat. En tot cas, agafeu les vostres cameres de vídeo (sempre que la vostra escafandra exterior us ho permeti) i no deixeu mai de gravar i, sobretot, observar. En qualsevol moment, pot venir un monstre gegantí a tombar la Sagrada Família abans d’hora. Per pair tot aquest estrès satisfactori, i abans que acabem tenint doble o triple personalitat, els senyors distribuïdors ens han fet un petit favor, ja que aquesta setmana només s’han estrenat quatre noves pel·lícules (això sí, més una recuperació).

Una d’aquestes quatre (+ una) pel·lícules d’estrena és, però, una de les grans bombes cinèfiles de la temporada. Tornen els germans Coen que més ens agraden amb l’esperadíssima No es país para viejos (No country for old men), una mena de persecució paral·lela i sanguinària que adapta una de les novel·les d’un dels autors més prolífics i magistrals de l’època contemporània, Cormac McCarthy. Amb aquest panorama, i comptant amb les interpretacions de Josh Brolin, Tommy Lee Jones, Woody Harrelson o Kelly Macdonald, a més d’un Javier Bardem que continua arrasant tota cerimònia de premis on assisteix, la pel·lícula ens apropa als instints humans més irracionals en una història on un gos persegueix a un gat que farà tot el possible per cruspir-se a un pobre ratolinet. O el que és el mateix, un xerif que segueix la pista sanguinària d’un assassí implacable (i molt ben pentinat), que busca desesperadament a un pobre caçador d’antílops amb dos milions de dòlars en el seu haver. I tot això, enmig d’un àrid estat de Texas, un paisatge d’excepció on la mort, la destrucció i un bon carregament d’heroïna posaran la cirereta en una història que esperem que acabi sent del tot memorable. Com memorables arriben a ser els cameos a cop de talonari de la nova adaptació espectacular/infantiloide dels mítics còmics belgues d’Astèrix i Obèlix a Astérix en los Juegos Olímpicos (Astérix aux jeux olympiques), de Thomas Langmann i Frédéric Forestier, tercera part de la saga cinematogràfica. Així, figures diverses de l’esport com el senyor Michael Schumacher (si volem considerar que conduir un cotxe és un esport), Tony Parker (senyor Longoria) o Zinédine-copdecap-Zidane apareixen en aquesta nova adaptació, on la participació dels actors (o pseudoactors) arriba a ser proporcional als extres de la pel·lícula Gandhi. A saber: Clovis Cornillac (el nou Astèrix), Gerard DePardieu, Claudia Cardinale, Jean-Pierre Cassel, Santiago Segura, José García, Vanessa Hessler, Adriana Karembeu, Mónica Cruz o Elsa Pataky, a més d’una vella glòria com Alain Delon reciclat en Juli Cèsar. La pel·lícula va ser rodada, en part, als grans estudis de la Ciutat de la Llum d’Alacant per tal de recrear a la perfecció aquesta aventura gal·la en plenes olimpíades.

Però aparquem les superproduccions europees per tal d’analitzar la nova pel·lícula de David Slade, artífex d’aquella sorpresa entretinguda anomenada Hard Candy. En aquest cas, el director canvia a la futura Juno per uns vampirs sanguinaris (sí, una altra vegada vampirs) en la pel·licula 30 días de oscuridad (30 days of night). La trama principal està protagonitzada per Josh Hartnett i Melissa George (que molts recordareu de la sèrie Alias) i ens ubica en un perdut poble d’Alaska on, cada hivern, la foscor ocupa les 24 hores del dia durant un mes sencer. Evidentment, si jo fos un vampir... crec que acabaria aprofitant la situació. I tu? Però si sou dels que per la nit acostumen a dormir i necessiteu alguna història romanticota per mantenir-vos ben alegres, Conociendo a Jane Austen (The Jane Austen book club), de Robin Swicord, ens fa una detallada radiografia de tot el que acaba succeint durant sis mesos en les vides (principalment, amoroses) de sis personatges diversos que tenen un nexe en comú, formen part d’un club de lectura (això que sempre està tan de moda entre les senyores nord-americanes) on es parla i es discuteix de la vida a partir de les novel·les de Jane Austen. Els sis personatges protagonistes estan formats per cinc dones (Kathy Baker, Maria Bello, Emily Blunt, Amy Brenneman i Maggie Grace) i un home (Hugh Dancy). Per últim, recordarem que arrel del triomf de la pel·lícula La soledad en la passada edició dels Premis Goya, la pel·lícula de Jaime Rosales (amb la seva particular polivisió) torna a les grans pantalles per aquells que, com jo, se’n van adonar tard de la seva existència i brillantor.

La setmana que ve, ens tornem a posar les piles amb la nova pel·lícula d’un dels realitzadors contemporanis més importants, a base d’excavacions petrolíferes. I no ens oblidarem d’uns saltadors bastant peculiars ni d’un diabòlic barber cantaire.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Mira, per si t'interessa aquí et donc l'adreça d'una peli catalana de política-ficció -a lo 1984- no estrenada ni a Catalunya ni a Espanya, però premiada a la resta del world! Quin país més rar! La vaig veure un cop a Girona com per casualitat i em va agradar força... realment curiosa!

www.faqthemovie.com

Andrea Valverde ha dit...

Aquesta peli també va ser present al Rec de Tarragona a l'edició de fa dos anys ^^
I crec que a la secció d'opera prima...