Summercase 2008 Barcelona

El festival que es celebra simultàniament a Barcelona i Madrid, més conegut pel nom de Summercase, va arribar aquest any a la tercera edició amb un cartell marcat, bàsicament, pel retorn d'artistes d'antany que en el seu moment van fer història però que ara no són més que peces de museu de la història del rock i per la inclosió de tres grups que canten en català.

DIVENDRES 18 de Juliol (Parc del Fòrum)
Divendres va començar amb l'actuació del Guisante Mágico amb un Aldo Comas més seriós que de costum però que va saber encarrilar l'actuació amb molt bona nota. Els Pets van ser el següent objectiu de l'horari que molts en havíem marcat hores abans de l'inici del festival. Els de Constantí éren, si més no, una de les actuacions que més curiositat despertaven, ja que tal com va anunciar Lluís Gavaldà 'en directe no són un grup de festival indie' alhora de que es queixava de que 'és difícil resumir 25 anys de carrera en 40 minuts'. L'actuació va venir marcada per una actitut (premeditada) menys de festa major que de costum per mostrar una cara més 'seriosa', davant d'un respectable no tant jove al que estan acostumats i custodiats per l'atenta mirada de la crítica del públic indie, aquell al que no paraven de fer-hi referència. D'altra banda, es va notar que el grup no estava excessivament còmode per l'hora que els hi va tocar actuar. L'actuació, però, va ser de nivell. Hidrogenesse van sonar com sempre, amb els vocoder i amb els talons amb els que en Genís ens té acostumats. Al Walkman Stage començava puntual l'actuació de l'ex-Orange Juice, Edwyn Collyns, que des de la seva cadira va entonar cançons del seu solitari combinades amb les de la banda que el va fer famós amb una elegància absoluta i d'una manera molt professional. El públic, emocionat, va donar-li l'ovació final que mereixia. Glasvegas van ser l'entrant que vam escollir per fer temps abans de que arribés el gran Nick Cave i alguns dels Bad Seeds per mostrar la cara més esmolada del blues al que ja ens tenen acostumats. La màxima elegància de Nick Cave va servir perquè l'actuació que va guanyar electricitat amb el transcurs del concert es convertís en el directe més destacat del primer dia de festival. Una hora més tard, Blondie a l'escenari Walkman va apretar play al seu Greatest hits i va fer l'actuació que tothom esperava amb l'actitut i presència escènica que tothom imaginava.

L'horari del Summercase no donava treva i ràpidament al Movistar van començar Interpol. Van estar bé però millor o, si més no, més divertida va ser l'actuació dels Last Sensation of DFA Records, Juan McLean que van fer vibrar al públic de l'escenari Converse. The Verve era el següent objectiu i la veritat és que els anglesos van superar amb escreix les seves espectatives. Els de Richard Ashcroft van fer del seu retorn una bona actuació i potser van dissipar una mica els rumors de mal ambient entre els seus membres. Però el que va demostrar que tot i el temps segueix fort va ser Étienne de Crecy, des de dalt d'una estructura cúbica de llums va deixar anar una sessió d'electrohouse molt fina pels indies de tendència més electrònica. Primal Scream van ser els últims en guardar la guitarra per fer un concert sense solta ni volta basat principalment en temes del seu últim i inminent disc.

DISSABTE 19 de Juliol (Parc del Fòrum)
Pete & the Pirates van ser els escollits per obrir el segon dia de festival amb una proposta molt adequada pel moment de sol que queia damunt del cap de tots aquells que aguantaven la ressaca del dia anterior a rítme de pop electric i elegant. Mishima sembla que no es cansen de tocar, per això i per que són de Sinnamon, van fer acte de presència al Summercase. Tot i ser a primera hora, la carpa Levi's estava plena i ja des de l'entrada del recinte es sentia corejar tots els temes del 'Set tota la vida' (Sinnamon Records, 07). 'Com ahir a Madrid' va dir irònicament David Carabén, el vocalista del grup, que va acabar amb la camisa xopa de suor a causa de la gran xafogor. La següent proposta interessant de l'horari éren un altre grup en català (o mallorquí), els Antònia Font que els va tocar actuar en l'escenari Walkman sota un sol de justícia. Val a dir, que mentre anàvem a Antònia Font vam passar per l'escenari Movistar on hi tocaven uns tals Ragdog que així de passada ens van recordar força notablement a El Canto del Loco. Alerta! Potser fou primera impressió massa precipitada. Però seguim amb Antònia Font, els de Mallorca, amb la placa del Fòrum de fons d'escenari, van créixer un cop més en el seu directe. De l'actuació cal destacar a més de la sempre gran 'Astronauta Rimador', la interpretació d''Extraterrestre' cançó inèdita en directe per molts dels fans presents. Un altre cop ens va tocar córrer, aquest cop cap a The Kooks, potser uns dels grups més joves del festival i dels que van saber fer un concert amb més ritme, tot i això ens van deixar amb la mel als llavis a molts, i és que 40 minuts d'aquests púbers saben a poc i fan que trobem a faltar molts i molts temes. I vinga! A l'escencari Converse hi falta gent! Allà vam començar a veure asseguts Los Campesinos!, una banda que de moment són el hype de l'any, però que dissabte es van convertir en una de les sorpreses del festival. Els galesos van fer embogir a tot el públic amb el seu hit 'You, Me, Dancing!' que va agrair ampliament la frescor del seu so. A les 9 tocades, a l'escenari Walkman hi havia un altre dels esperats retorns, el dels Stranglers. D'ells cal dir que tant de bo la majoria dels grups punters actuals mantinguessin la forma i la salut d'aquests músics anglesos que a hores d'ara saben defensar el seu repertori amb molta dignitat. A més, va fer molta il.lusió poder tararejar aquell 'Girl I wanna be with you' que anys enrera van popularitzar els The Kinks. Després d'aquests i a falta de cap proposta més interessant vam anar a veure al converse a Biffy Clyro, els que per alguns són els successors de Nirvana, són un d'aquells grups que tenen pocs fans però absolutament fidels. Bé, ho deixarem en prometedors. A les antípodes s'hi situaven els escosesos Mogwai (MCM Studios, 07), una de les grans delícies d'aquest festival, tot i que només hi ànaven a interpretar el disc instrumentalt 'Young Team'. Els Mogwai, indubtablement, sempre estan bé. En aquest cas la seva grandil.loqüència va quedar una mica diluïda entre els bombos de la prova de so dels hooligans capitanejats per John Lydon de l'escenari gran i la mala educació d'alguns espectadors poc interessats en l'orfebreria post-rockera dels Mogwai. Després dels escocesos, els Sex Pistols van reunir gairebé tot l'aforament del festival davant el seu escenari. Amb la seva actuació van aconseguir mantenir la reputació de llegendes del punk dels setanta, es conserven prou bé, escolta. També vam fer una visita a Facto de la Fé y los Flores Azules, que contra tot pronòstic van aconseguir reunir una quantitat de gent considerable a la carpa Levi's. No ens vam poder resistir a ballar una mica allò de 'no nos menospreciemos', i és que una mica de sucre no fa mal de tant en tant. Amb Cansei de Ser Sexy vam tenir la dosi de pop ballable i petardo, tot i això, ens van sobrar alguns temes poc brillants del seu últim treball. De Kaiser Chiefs val a dir que malgrat molts dels seus temes són hits, aquella nit el seu vocalista no estava gaire inspirat. Com a traca final i fi de festa el Summercase Barcelona ens va preparar a Los Planetas que ens van oferir el concert força a l'alçada de les expectatives. Tot i això i ja que fa més d'un any de la sortida del seu últim disc, els de J. podríen haver preparat un repertori més festivaler i menys de gira de 'La leyenda del espacio' (BMG Airola, 07). Però bé, ja se sap que Los Planetas gaudeixen de total inmunitat per bona part del públic indie estatal i facin el que facin ja estarà bé. Amb raó, fou l'únic grup del festival a qui van permetre endinsar-se en el territori dels bisos. I a tres quarts de 5 del matí i amb l'afonia d'haver cantat a tot pulmó 'Pesadilla en el parque de atracciones' marxem cap a casa amb el desig de que l'any vinent no ens facin escollir entre Summercase i Fib.

Les fotos són de la Montse.