La guia definitiva: somnis, lladres de cossos, estrelles caigudes... i gent dolentota!

El món cada dia està pitjor! Digueu-me tiquismiquis, però ho estic notant... les vies del tren s’enfonsen, a la Sagrada Família li queden dos telediaris, Rajoy té un cosí mig catedràtic que es caga amb el canvi climàtic, a les sis de la tarda ja és de nit, Pepa i Avelino (grans artistes d’aquesta mediocritat suprema anomenada Escenas de matrimonio) se’n van a Antena 3 a cop de talonari i, a sobre, les televisions de tot el país no tenen cap més feina que llençar a l’estrellat a un degenerat mental que es dedica a apallissar immigrants pels ferrocarrils de Barcelona. Ho sé... tot aquest estrès mental aconsegueix matar ràpidament les poques neurones que ens queden. Però ja és hora de relaxar-nos, pensar en el pont que ens espera i, com sempre, intentar gaudir de les nou estrenes cinematogràfiques que, des de divendres, ens demanen clemència.

I una de les pel·lícules més destacades d’aquesta setmana té nom propi: és diu Cassandra, és un veler de segona mà, i un pre-barceloní Woody Allen li dóna tot el protagonisme en la seva darrera estrena. Amb Ewan McGregor i Colin Farrell en els papers principals i amb un Tom Wilkinson com a secundari de luxe, Cassandra’s dream ens proposa la història de dos germans londinencs que, tot i les seves mancances econòmiques, decideixen comprar un veler que acabarà sent el centre neuràlgic de les intrigues dramàtiques de la pel·lícula. Uns personatges del tot enamoradissos, una jove actriu disposada a tenir tot l’èxit del món i un oncle milionari interessat en què els germans acabin sobrepassant la llei són els ingredients principals d’aquesta cinta que, d’alguna manera, tanca la trilogia londinenca del director després de Match Point i Scoop.

¿I què és d’una setmana cinematogràfica sense les típiques superproduccions nord-americanes? Aquesta vegada ens n’arriben dos. Per una banda, l’alemany Oliver Hirschbiegel (director de la destacada El hundimiento), fa un salt a Hollywood de la mà de Nicole Kidman i Daniel Craig amb l’enèsim remake de La invasión de los ladrones de cuerpos, sota el títol Invasión (The invasion). Amb una filmació bastant accidentada, un productor descontent amb el resultat final i un altre director (James McTeigue) retocant algunes escenes, la pel·lícula ens acaba relatant com dos psiquiatres de Washington descobreixen una epidèmia extraterrestre que s’està apoderant de mitja humanitat. I deixant de banda les forces alienígenes, la segona superproducció de la setmana és de caire fantàstic, adapta una famosa novel·la i compta amb les interpretacions de Claire Danes, Charlie Cox, Robert DeNiro, Sienna Miller, Michelle Pfeiffer o Peter O’Toole, entre molts altres. Es titula Stardust i mitjançant imaginació, humor i uns efectes especials prou aconseguits, ens explica la història de Tristan, un jove que, per aconseguir l’amor d’una noia i amb tot d’obstacles malèfics pel camí, es llença a la recerca d’una important estrella caiguda.

I de la fantasia més fantasiosa és moment, ara, de passar a un terror aparentment terrorífic amb dos propostes força diferents però amb un nexe en comú: els respectius protagonistes se solen cabrejar molt fàcilment. Per una banda, la factoria Saw continua fent pel·lícules com a xurros de la forma més oportunista, estrenant aquest cop la quarta part amb més trampes mortals, més sang, més gore i més connexions inesperades. En relació a la segona proposta de terror (o intriga terrorífica), s’estrena El hijo del mal (Joshua) després que Sam Rockwell aconseguís el premi al millor actor en el passat Festival de Sitges. El relat, amb un caire més independent que prové dels estudis Searchlight de la factoria Fox, ens endinsa en el sempre interessant terror quotidià de la mà d’un nen aparentment innocent que quan se li pugen els fums... pot arribar a ser totalment devastador. En tot cas, els seus soferts pares us en poden explicar tots els detalls.

I acabem amb les quatre propostes que us faran semblar més intel·lectuals del que realment sou. En primer lloc, i després de ser una de les projeccions més destacades del Festival de San Sebastian d’aquest any, s’estrena a nivell estatal l’espectacular documental Tierra (Earth). Amb més de cinc anys de producció i realització, la pel·lícula ens endinsa en un fascinant viatge per tot el planeta, de nord a sud, observant el món animal i la naturalesa més sobrenatural en tota la seva màxima esplendor. Una delícia que, esperem, valgui molt la pena veure en pantalla gran. I per acabar de completar aquest periple més alternatiu, les últimes opcions cinèfiles ens porten a parlar de la pel·lícula 53 días de invierno, de la realitzadora catalana Judith Colell, i amb Mercedes Sampietro, Alex Brendemühl i Aina Clotet en el repartiment principal; la xinesa La boda de Tuya (Tuya de hun shi), que va ser la gran triomfadora en l’últim Festival de Berlín; i Sin destino (Fateless), la història de l’holocaust nazi a través dels ulls d’un adolescent de 14 anys que va ser enviat als camps de concentració d’Auschwitz i Buchhenwald.

I aquest cop sí, us prometo que tornem després del pont amb uns sexualment actius Monica Bellucci i Clive Owen, un western molt esperat i una nova anada de l’olla d’alguns dels creadors de la ja cèlebre Supersalidos.