Novetats i Agenda de Concerts
Novetats
Beirut. The flying cup club (Ba Da Bing!)
El club de la tassa voladora és el disc que més s'estima l'Albert Puig de Delicatessen i el que més ha sorprès els conductors del més modest Mai a la vida. Zach Condon, nom real que s'amaga darrera del nom de la capital libanesa, agafa la més arrelada tradició folklòrica dels balcans i una mica de pop, i ho barreja tot en un còctel de country texà. I a sobre només té 21 anys.
Escolteu 'Nantes', 'A Sunday smile', 'Forks and knives (la fête)' i 'In the mausoluem'.
The Good Life. Help wanted nights (Saddle Creek)
Quart disc del grup d'Omaha i primera vegada que servidor n'ha sentit a parlar mai. The Good Life fan gala del seu nom i no es compliquen gaire la vida a l'hora de fer música. Pop sense gaires pretencions que no molesta, no emprenya però malauradament tampoc no fa somriure. Són fàcilment accessibles i serveixi la menció com a homenatge per tots aquells grups que han nascut i desapareixeran sense que ni se'ls hagi acudit posar mai un peu per aquí. Ah, que tenim el Primavera Sound...
Escolteu 'A little bit more' i 'Heartbroke'.
Iron And Wine. The shepherd's dog (Sub Pop)
Sam Beam es va fer famós per versionar l'arxifamosa cançó de The Postal Service 'Such great heights' a la pel·lícula Garden State (on la gran Natalie Portman llançava The Shins directes a l'estrellat). Ara, aquest hippy publica The shepherd's dog, que consolida l'autor com un artista de culte, dels que tant detesta Lluís Gavaldà. Però hi ha d'haver gent per tot i no deixa de ser menys cert que és un disc raonablement bo i que fàcilment serà entre els deu millors de la revista Rockdelux al cap de l'any.
Escolteu 'Boy with a coin', 'White tooth man' i 'House by the sea'.
Vampire Weekend. Diversos singles (XL)
Encara no han tret disc, ho faran a principis de 2008, però amb una col·lecció de singles publicats amb el paraigües de la discogràfica XL, han recollit un feix de bones crítiques per allà d'on són ells, a Nova York, i a Anglaterra. Amb amb prou feines 20 anys, van a buscar els condiments pel seu pop normal i corrent a l'Àfrica, cosa que resulta en un estil que recorda el reagge que no és ben bé el reagge. Tenen una cosa molt bona: són frescos. Fresquíssims. Llàstima que ara ja és temps de mantes i calefactors.
Escolteu 'Oxford comma', 'A-punk', 'Cape cod kwassa kwassa'.
Les Savy Fav. Let's stay friends (Frenchkissed)
Ens agraden els estils amb noms poc comuns. Quan vaig llegir que Les Savy Fav feien artpunk vaig tenir-ho clar i vaig apuntar cap a ells la mula. Aquests també són de Nova York però tenen uns quants anys més que els Vampire Weekend. Let's stay friends és ja el sisè disc dels Les Savy Fav després de deu anys de grup. Tot un mèrit pels temps que corren, una època que res no dura massa tret de certa ministra de Foment.
Escolteu 'The year before the year 2000', 'What wolves would do' i 'Pots & pans'.
Beirut. The flying cup club (Ba Da Bing!)
El club de la tassa voladora és el disc que més s'estima l'Albert Puig de Delicatessen i el que més ha sorprès els conductors del més modest Mai a la vida. Zach Condon, nom real que s'amaga darrera del nom de la capital libanesa, agafa la més arrelada tradició folklòrica dels balcans i una mica de pop, i ho barreja tot en un còctel de country texà. I a sobre només té 21 anys.
Escolteu 'Nantes', 'A Sunday smile', 'Forks and knives (la fête)' i 'In the mausoluem'.
The Good Life. Help wanted nights (Saddle Creek)
Quart disc del grup d'Omaha i primera vegada que servidor n'ha sentit a parlar mai. The Good Life fan gala del seu nom i no es compliquen gaire la vida a l'hora de fer música. Pop sense gaires pretencions que no molesta, no emprenya però malauradament tampoc no fa somriure. Són fàcilment accessibles i serveixi la menció com a homenatge per tots aquells grups que han nascut i desapareixeran sense que ni se'ls hagi acudit posar mai un peu per aquí. Ah, que tenim el Primavera Sound...
Escolteu 'A little bit more' i 'Heartbroke'.
Iron And Wine. The shepherd's dog (Sub Pop)
Sam Beam es va fer famós per versionar l'arxifamosa cançó de The Postal Service 'Such great heights' a la pel·lícula Garden State (on la gran Natalie Portman llançava The Shins directes a l'estrellat). Ara, aquest hippy publica The shepherd's dog, que consolida l'autor com un artista de culte, dels que tant detesta Lluís Gavaldà. Però hi ha d'haver gent per tot i no deixa de ser menys cert que és un disc raonablement bo i que fàcilment serà entre els deu millors de la revista Rockdelux al cap de l'any.
Escolteu 'Boy with a coin', 'White tooth man' i 'House by the sea'.
Vampire Weekend. Diversos singles (XL)
Encara no han tret disc, ho faran a principis de 2008, però amb una col·lecció de singles publicats amb el paraigües de la discogràfica XL, han recollit un feix de bones crítiques per allà d'on són ells, a Nova York, i a Anglaterra. Amb amb prou feines 20 anys, van a buscar els condiments pel seu pop normal i corrent a l'Àfrica, cosa que resulta en un estil que recorda el reagge que no és ben bé el reagge. Tenen una cosa molt bona: són frescos. Fresquíssims. Llàstima que ara ja és temps de mantes i calefactors.
Escolteu 'Oxford comma', 'A-punk', 'Cape cod kwassa kwassa'.
Les Savy Fav. Let's stay friends (Frenchkissed)
Ens agraden els estils amb noms poc comuns. Quan vaig llegir que Les Savy Fav feien artpunk vaig tenir-ho clar i vaig apuntar cap a ells la mula. Aquests també són de Nova York però tenen uns quants anys més que els Vampire Weekend. Let's stay friends és ja el sisè disc dels Les Savy Fav després de deu anys de grup. Tot un mèrit pels temps que corren, una època que res no dura massa tret de certa ministra de Foment.
Escolteu 'The year before the year 2000', 'What wolves would do' i 'Pots & pans'.
Concerts i més concerts
La primera proposta interessant ens ve de la mà d'un exlíder espiritual del Mai a la vida. Ara ja fa casi un any que va sonar i molt el hit I wish I could see you soon de Herman Düne i la seva tropa folkclórica. El podreu veure demà dissabte dia 27 a la [2]. Mentre que a la Sala gran del Apolo Richard Hawley, que el vam tenir com a disc de la setmana ara fa un temps, estarà presentant el seu últim disc Lady's Bridge (Setanta Records, 2007).
Continuem amb les propostes per demà dissabte ja que el jazz man Abraham Boba estarà a la Sala Castellò junt amb June et Jim. A la Sidecar, una mica més tard, Devastations vindràn directament des d'Australia per presentar el seu tercer àlbum d'estudi Yes, U (Beggars Banquet, 2007).
La música continua diumenge 28 d'Octubre amb Ainara Legardon que fara doblet. A la tarda al Minimúsica, organitzat per La Colazione al Centre Cívic Vil·la Florida i per la nit al Heliogàbal amb Her Only Presence, uns coneguts també del programa.
Per ja entrada la setmana ens esperem algunes propostes més, com la que durà dimarts 30 a tocar a la Sala Bikini als mítics ja Sidonie. Los Olvidados, La Costa Azul i alguns hits més d'aquest últim disc sonarà junt amb els temes que han fet crèixer a aquest trio de Begues; On the sofa, Bla bla bla, i un llarg etcétera de bones cançons, tant en anglés com en la llengua dels conquistadors.
Dimecres també a la sala Bikini Electric Six junt amb Monö, faran vibrar a un públic que ha de venir disposat a passar-ho bé i a ballar de valent. Dos grups de rock que segueixen una trajectoria similar, salvant les distàncies evidentment. També dimecres, pero a la petita Heliogabal de Gràcia, el profeta Antonio Luque regalara una altre sessió, ens aventurem a predir que força similiar, a les que ens té acostumats. Pop aflamencat per via intravenosa. Gràcies Chinarro, ens fas recordar les nostres arrels de pares charnegos.
La "gràcia" d'aquesta última proposta és que es repetirà també dijous 1 de Novembre a la mateixa sala i també pel mateix mòdic preu de 8 euros. Tot i que sabem que el dia 1 de novembre, tots sants, la proposta per excel·lència és l'actuació de Marky Ramone un dels mítics integrants del grup de punk que més ha influenciat posteriorment a tota una década o més. Marky Ramone més Pell de serp a la [2], no us ho podeu perdre.
La primera proposta interessant ens ve de la mà d'un exlíder espiritual del Mai a la vida. Ara ja fa casi un any que va sonar i molt el hit I wish I could see you soon de Herman Düne i la seva tropa folkclórica. El podreu veure demà dissabte dia 27 a la [2]. Mentre que a la Sala gran del Apolo Richard Hawley, que el vam tenir com a disc de la setmana ara fa un temps, estarà presentant el seu últim disc Lady's Bridge (Setanta Records, 2007).
Continuem amb les propostes per demà dissabte ja que el jazz man Abraham Boba estarà a la Sala Castellò junt amb June et Jim. A la Sidecar, una mica més tard, Devastations vindràn directament des d'Australia per presentar el seu tercer àlbum d'estudi Yes, U (Beggars Banquet, 2007).
La música continua diumenge 28 d'Octubre amb Ainara Legardon que fara doblet. A la tarda al Minimúsica, organitzat per La Colazione al Centre Cívic Vil·la Florida i per la nit al Heliogàbal amb Her Only Presence, uns coneguts també del programa.
Per ja entrada la setmana ens esperem algunes propostes més, com la que durà dimarts 30 a tocar a la Sala Bikini als mítics ja Sidonie. Los Olvidados, La Costa Azul i alguns hits més d'aquest últim disc sonarà junt amb els temes que han fet crèixer a aquest trio de Begues; On the sofa, Bla bla bla, i un llarg etcétera de bones cançons, tant en anglés com en la llengua dels conquistadors.
Dimecres també a la sala Bikini Electric Six junt amb Monö, faran vibrar a un públic que ha de venir disposat a passar-ho bé i a ballar de valent. Dos grups de rock que segueixen una trajectoria similar, salvant les distàncies evidentment. També dimecres, pero a la petita Heliogabal de Gràcia, el profeta Antonio Luque regalara una altre sessió, ens aventurem a predir que força similiar, a les que ens té acostumats. Pop aflamencat per via intravenosa. Gràcies Chinarro, ens fas recordar les nostres arrels de pares charnegos.
La "gràcia" d'aquesta última proposta és que es repetirà també dijous 1 de Novembre a la mateixa sala i també pel mateix mòdic preu de 8 euros. Tot i que sabem que el dia 1 de novembre, tots sants, la proposta per excel·lència és l'actuació de Marky Ramone un dels mítics integrants del grup de punk que més ha influenciat posteriorment a tota una década o més. Marky Ramone més Pell de serp a la [2], no us ho podeu perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada