1.2 Ciutat vella: El Raval

Eclètic per definició, el Raval es sense dutbe el lloc de Barcelona on es parlen més llengües diferents per metre quadrat. Allà es celebra cada dia un Fórum de cultures de debò, sense maneres d'entendre el món de postal i sense esponsorització de cap refresc ni de cap companyia elèctrica.

Els inicis del Raval es remunten a quan fou envoltat per muralles al segle XIV, abans el barri era tant sols una gran extensió de camps de cultiu que proveïa d'aliments a la ciutat de Barcelona. El tancament de muralles va convertir als camps en una gran quantitat de sòl edificable on es van construir nombrosos convents, com els dels Àngels, actual Centre de Cultura Contemporània. A principis del segle XVIII es construiren diverses fàbriques entre els convents i entre 1770 i 1840 el barri quedà industrialitzat definitivamnet. L'aparició de les fàbriques féu que sorgís la necessitat de construir cases pels obrer, de manera que el Raval es va convertir en el barri més dens d'Europa, una altra mostra més de que la Revolució Industrial que es va produir a Catalunya fou molt similar a la d'Anglaterra, mentre que Espanya seguia tant atrassada com sempre.

A principis del segle XX, el Raval continava tenint una composició social treballadora i popular i fou, conjuntament amb el barri de Sants, on van aparéixer els primers moviments obrers de l'època. Aquestes característiques també fan que en els darrers vint anys hagi estat un dels barris més receptors de població immigrant, arribant a convertir-se en una autèntica cruïlla de cultures, que malgrat tot, conviuen força armoniosament. El fet de que l'Ajuntament hagi promogut una política de reforma i rehabilitació de molts habitatges ha provocat també un creixent interés entre la gent jove, sobretot artistes, creadors, bohemis i tots aquells que volen esdevenir una de les anteriors categories. A més, tothom sap que la por a la diferència provoca un descens del preu dels lloguers i els preus baixos són un punt que també atrau al públic jove. Tot i això, ja fa força anys que el Raval deixà de ser un barri marginal i poc a poc está més arreglat i aquí hem de reconéixer un notable tasca de l'Ajuntament.

Així que en l'actualitat tenim un barri que ha de donar resposta a les necessitat d'un teixit social d'allò més variat: veïns de tota la vida, acabats d'arribar, artistes emergents i pseudobohemis, i la veritat és que no ho fa gens malamet. Podem trobar en un mateix carrer del Raval un bar Manolo, una carnicería àrab, el bar més cool del barri i quatre pakistanesos disposats a vendren's cerveza-bier a un preu molt ajustat.

























El més destacable del barri és sens dubte el Macba, Museu d'Art Contemporàni, situat en un impresionant edifici racionalista de l'arquitecte Richar Meier, recull el bo i millor de l'art del segle XX sense caure en l'art-espectacle que tant de moda está avui en dia. Això sí, hem d'anar amb compte de que no ens atropelli un skater a l'entrar, perquè a la plaça del Macba es reuneix tot individu adicte a aquest esport que vulgui fer saber al món la seva afició. També resulta interessant pasejar-se per la Rambla del Raval inaugurada l'any 2000 també com a fruit de la volutat de renovació del barri, allà es troba el gat de Botero, l'escultura que més cops ha canviat de lloc en tota la història de Barcelona. I mira que es força graciós el gatet!

Llocs d'interès:

Un d'entrteniment: c/Tallers

És aquí on conflueixen més tribus urbanes per metre quadrat de tota Barcelona. Lloc molt interessant per trobar aquell disc que no está a cap lloc o per simplement observar el panorama.

Un per menjar: Sitges (C/ de les Sitges, 3)

Molt a prop del carrer Tallers, aquest Restaurant diu que fa cuina fusió. Sigui el que sigui aquest tipus de cuina aquí la fan molt bona, no és gens car i son molt amables. No es pot demanar res més!

Un de beure: Ámbar (C/Sant Pau, 77)

Al costat de la Rambla del Raval, aquest local té una decoració molt chic i uns sofàs molt cómodes. Estan especialitzats en còcktels i posen bona música normalment. Cal anar-hi aviat perquè sinó s'omple, sobretot els caps de setmana.