La guia definitiva: un Clooney transformat, guerres absurdes, amor sense barreres... i uns matemàtics apurats!

El fred (o la fred, com diríem al meu poble) ja ha arribat, i jo que me n’alegro, ja que per fi em puc posar el meu bonic gorro de My name is Earl!. La gent, per entrar en calor, no té cap més opció que muntar una batalla campal enmig de Barcelona, amb participació inclosa dels mossos. Les llums de Nadal ja estan a l’aguait disposades a gastar energia. I ens comença a fer una mica de mandra sortir de nit per pànic a que se’ns congelin els mocs. Sempre ens queda l’opció, doncs, de menjar-nos uns xurros amb xocolata o entrar al primer cinema que ens vingui a mà i veure aquella pel·lícula que segons tenim entès és molt bona perquè un parent del nostre amic de l’ànima la va veure fa uns dies i va dir que li havia agradat. En el meu cas, aquesta setmana transitòria m’ha permès veure una genial Persépolis i una apoteòsica El asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford. Però les setmanes passen ràpid, i des d’aquest divendres, 10 noves estrenes ens esperen amb impaciència.

Si la setmana passada el Hollywood més bel·ligerant es posava al servei d’un Robert Redford que canviava lleons per anyells, aquest cop és George Clooney l’encarregat en declarar-se antisistema i carregar les tintes contra les corrupcions empresarials que, cada cop amb més insistència, emanen en les grans urbes nord-americanes. La pel·lícula més destacada de la setmana, doncs, es titula Michael Clayton, posa l’ull crític en el món del dret jurídic i ubica la seva acció principal a la gran ciutat de Nova York. Escrita i dirigida pel debutant Tony Gilroy (guionista, entre d’altres, de la trilogia de Jason Bourne), la pel·lícula compta, a més, amb Tom Wilkinson, Tilda Swinton i Sydney Pollack com a secundaris de luxe. Tanmateix, i també seguint l’estela crítica deixada per Leones por corderos, el director Brian De Palma (amb un Lleó de Plata sota el braç, aconseguit en el passat Festival de Venècia) ens proposa, al més pur estil documental, viure les terribles experiències que està deixant la Guerra d’Iraq mitjançant una truculenta i veritable història en relació a la violació d’una adolescent iraquiana i l’assassinat de tota la seva família per un grup de soldats nord-americans. Redacted, que s’anuncia amb un explícit eslògan advertint que és la pel·lícula que Bush no vol que vegis, deu el seu títol a aquells documents oficials que, generalment, han patit qualsevol tipus de censura governamental.

En aquest cas, De Palma ens presenta una pel·lícula necessària i amb una temàtica prou crua. Però la cartellera cinematogràfica d’aquesta setmana també té temps per als bons sentiments, tal com demostra la proposta independent El juego del amor (Feast of love). Dirigida pel veterà Robert Benton (Kramer contra Kramer, Al caer el sol) i de la mà d’un repartiment coral entre els que hi destaquen Morgan Freeman, Selma Blair, Greg Kinnear o Radha Mitchell, la pel·lícula adapta una novel·la de Charles Baxter i ens proposa una nova visió del concepte d’amor mitjançant les diferents converses que es van succeint en una peculiar cafeteria. Ara, si no esteu per rollos sentimentaloides i el que us ve de gust és veure a Billy Bob Thornton fent el ganso, teniu una oportunitat d’or amb la pel·lícula Cuestión de pelotas (Mr. Woodcock) que, sense tenir res a veure amb el genuí dodgeball de Ben Stiller, ens explica la història d’un ja no tant jove Sean William Scott que ha de suportar veure com la seva mare (Susan Sarandon) comença una relació amorosa amb el professor d’educació física que, de petit, li va fer la vida impossible.

I el cinema espanyol ens torna a deixar tres propostes aquesta setmana. Per una banda, Luis Piedrahita i Rodrigo Sopeña deixen els trucs de màgia, els monòlegs i l’humor televisiu i ho canvien, a La habitación de Fermat, per un thriller d’intriga envers quatre matemàtics que, tancats en una estranya habitació, hauran de fer front a un enorme enigma si no volen morir de la forma més inhumana. En relació als actors, la pel·lícula compta amb les úniques interpretacions d’Alejo Sauras, Elena Ballesteros, Santi Millan, Lluís Homar i Federico Luppi. Però el cinema espanyol també beu dels seus grans clàssics i, en aquest sentit, el senyor que encara predica amb la grandiositat del cinema (o sigui, José Luís Garci) torna amb la seva ja habitual pel·lícula d’època. Aquest cop, es titula Luz de domingo, adapta una història de començaments del segle XX i, entre els seus protagonistes, hi destaquen els joves Álex González i Paula Echevarría, a més d’un Alfredo Landa en el seu últim paper cinematogràfic. La quota es tanca amb la peculiar La luna en botella, una aparentment original història que, de la mà del debutant Grojo, analitza el món dels somnis amb Eduard Soto i Bárbara Goenaga.

Acabem, però, amb les ja clàssiques propostes d’autor, aquest cop més internacionals que mai. Des de Suïssa ens arriba Garçon stupide (de Lionel Baier), o la història d’un jove de 20 anys que, tot i treballar de dia en una fàbrica de xocolata (res a veure amb les històries de Willy Wonka), per la nit es prostitueix amb homes de diverses edats per treure’s un sou extra. Des de França, Laurent Tirard fa una nova versió de Las aventuras amorosas del joven Molière (Molière a seques en el seu títol original), amb Romain Duris com a protagonista. Per últim, la Xina es torna a apuntar a les històries èpiques amb La promesa: La leyenda de los caballeros del viento (Wu ji).

La setmana que ve... Disney se’n riu dels seus clàssics, la protagonista d’Alias es torna a deixar veure per la gran pantalla i Balagueró i Plaza enxufen la càmera.