Novetats i Agenda de Concerts

Discos, cançons i coses boniques

Mishima. Set tota la vida (Sinnamon).

Sí. Teníem moltíssimes ganes d'aquest disc, i ara que el tenim i ja l'hem escoltat unes quantes vegades, com a mínim estem desconcertats. No decebuts. Desconcertats. A mesura que hem vist que 'Un tros de fang' no és representativa del so del Set tota la vida, hem après que el nou disc de Mishima és menys pop, més adult i més poètic. Ara només necessitem un concert de presentació com Déu mana, sense merders, cues i un lloc amb una acústica decent. Aleshores serà quan Mishima seran un dels grans. David Carabén presenta candidatura a líder espiritual del Mai a la vida.

Escolteu 'Qui n'ha begut', 'El temple', 'Llavors tu, simplement', 'Un tros de fang' i 'Alguna cosa em diu que sí'.


Mark Olson. The Salvation Blues (Hacktone Records).

Hi havia una vegada un cantant de pop que va deixar The Jayhawks, va muntar els Original Harmony Ridge Creekdippers i es va posar a fer americana. Ara fa poc, però, va dir-se "calla!, i si firmo amb el meu nom?". Mark Olson ha fet un gran disc americà, country i regat amb whisky de Tennesee per treure's el barrer. De cowboy, està clar.

Escolteu 'Poor Michael's Boat', 'Salvation Blues', 'Tears From Above' i 'Sandy Denny'.


La Casa Azul. La revolución sexual (Elefant Records)

Guille Milkyway no evoluciona, no madura, no canvia. La revolución sexual, nou disc de La Casa Azul, no aconseguirà ni de lluny fer canviar d'opinió els seus detractors. Només, com a molt, el fet que mencioni Deco, Mourinho i la Champions farà que alguns (ejem) els faci certa gràcia. Però sense passar-se. Això sí, a les fans els encantarà segur.

Escolteu 'El momento más feliz', 'La revolución sexual' i 'La nueva Yma Sumac'.


Bishop Allen. The Broken String (The Champagne School / Dead Oceans).

Tret de l'embotit, mai un bisbe no ens havia agradat tant. Si ens basem amb el que podem escoltar a The Broken String, Bishop Allen és un grupàs, uns mestres de la cançó vers-tornada-ver-tornada. Vindran al Primavera Club i alguns ja estem barrinant com ho farem per anar-hi de franc per veure'ls.

Escolteu 'Click, Click, Click, Click', 'The Chinatown Bus', 'The News From Your Bed' i 'Rain'.



Concerts de la setmana i afonia posterior

Fred i més fred, i cridar a un concert comença a tenir les primeres conseqüències en forma de mal a la gola. Els últims festivals de l'any i alguna perleta més tot just ara, a la secció d'agenda de concerts.

L'agenda de concert s'inicia divendres 16 amb l'actuació de Los Rotos a la Sala [2] en horari de tarda i junt amb altres grups de l'escena emergent barcelonina cm Cool Frog, Los chicos del sábado, etc.
Dissabte 17 la música continua amb The National presentant el seu últim dic Boxer (Beggars Banquet). El podreu veure a les 21h a la Sala Apolo, la gran, en aquest cas. El Festival Roig.Cat, organitzat pels Joves Esquerra Verda, presenta a la sala KGB a las Nancys Rubias i Chico i Chica. Per tant sols 3 euros si compreu l'entrada anticipada i 5 euros a la guixeta.

El Wintercase és el festival itinerant de la discogràfica Sinnamon Records i tot just diumenge engega motors aquí a Barcelona. Aquest proper 18 de Novembre si esteu avorrits simplement pel sol fet de ser diumenge, o sigui pel que sigui, només per 20 euros aproximdament podreu veure el directe de Ratatat, un dels grup revelació d'aquest últim any, i un altre ja més que consolidat, els Super Furry Animals. Evidentment la sala escollida es Razzmatazz ja que pertany al gran conglomerat musical. Dimarts 20 de Novembre Editors son els encarregats de continuar amb el festival, telonejats previament per How I Become The Bomb. El Wintercase continua la seva aventura per terres catalanes el proper dissabte 24 amb Spoon i Explosion In The Sky.

Però apart de festivals itinerats, la propera setmana es caracteritza per tenir bons concerts entresemana, d'aquells que et fan estar orgullos d'arribar mig adormit a la feina.
El dilluns serà moment de records de jovenetes perquè un altre d'aquests grups mítics d'adolescents torna a omplir concerts. És el torn dels nois de la part de darrera del carrer, que no de l'altre vorera....exacte els BackStreetBoys tornaran a fer-nos vibrar amb les seves tornades pasteloses i els seus moviments de cadera....Dilluns 19 a l'Espai Movistar.

Dimecres 21 és el torn de Marlango, el grup liderat per Leonor Watling readpta el millor del jazz i de la cançó d'autor per crear quelcom diferent, sofisticat. Vindran a presentar a l'FNAC de l'Illa Diagonal, en un d'aquest concerts gratuïts i en semi acústic.
Per dijous 22 Devendra Banhart desplegará el seu poder folk per tota la sala Apolo, una de les millors maneras de veure amb els vostres mateixos ulls si el folk existeix de veritat o és només una confabulació etiquetòria sense més. El mateix dijous també podreu veure en directe a José Gonzalez a la Sala Razz 2 junt amb Mike Wexler. I Quimi Portet al Sidecar.