29.1.08

La guia definitiva: alliberaments personals, avortaments en èpoques ràncies i el retorn de dos mites hispànics

Estimats i apreciadíssims lectors constants i/o eventuals d’aquest bonic blog. Avui, un servidor no es troba d’excessiu bon humor, així que La Guia Definitiva s’ha proposat alliberar la vostra ment com a objectiu principal de cara a aquesta última setmana de gener. ¿Sou víctimes constants de la llei de Murphy? ¿Encara no teniu ni prostituta idea de com encarar les vostres vides en un futur molt proper? ¿Heu arribat tard a les rebaixes i ara només queden les peces de roba més horteres? ¿Sincerament, n’esteu tips de la societat? La Guia Definitiva us proposa una sessió terapèutica al cinema gràcies a pel·lícules premiades, així com estupideses i curiositats diverses. Si teniu alguna pregunta, el senyor Sean Penn us contestarà de bon grat.

Per que un alliberament personal d’un cert nivell és el que ens ha proposat un Sean Penn en la seva faceta de director amb la pel·lícula Hacia rutas salvajes (Into the wild), adaptació d’una famosa novel·la de Jon Krakauer, inspirada en fets reals. Protagonitzada per un cada cop més sol·licitat Emile Hirsch (¡qui li havia de dir després d’haver protagonitzat La vecina de al lado!) i amb un repartiment secundari de luxe que inclou a Catherine Keener, William Hurt, Marcia Gay Harden, Jena Malone o un Vince Vaughn en un altre registre, la pel·lícula centra la seva atenció en Christopher McCandless, un jove universitari acabat de graduar que ho deixa tot (i a tots) per emprendre una aventura solitària i naturista amb destinació a Alaska. Atenció, a més, a la gran banda sonora d’Eddie Vedder i a l’espectacular interpretació de Hal Holbrook, nominat als Oscar d’enguany en la categoria d’actor secundari. Tanmateix, si us voleu deixar perdre aquesta excel·lent pel·lícula, sempre us podeu posar en mans de Miguel Bardem i la seva Mortadelo y Filemón. Misión: Salvar la Tierra, la segona part cinèfila d’aquests mites del còmic patri. En aquest cas, Mortadelo (amb el cos i l’ànima d’Edu Soto) i Filemón (encarnat igualment per Pepe Viyuela) hauran de fer front a una amenaça internacional que pretén acabar amb les reserves d’aigua de tot el planeta.

És més recomanable, però, viatjar durant dos hores a Romania amb una autèntica obra mestra que va arrasar en el passat Festival de Cannes en emportar-se la Palma d’Or a la millor pel·lícula, a més de triomfar en aquesta i altres categories dels premis de l’Acadèmia Europea. La pel·lícula és l’esperada 4 meses, 3 semanas y 2 días (4 luni, 3 saptamini si 2 zile, de Christian Mungiu) i toca el delicat tema de l’avortament durant el final de l’era comunista dels 80, quan encara era il·legal, posant la mirada en dos estudiants universitàries. Amb l’ajuda d’unes actrius protagonistes en autèntic estat de gràcia (Anamaria Marinca i Laura Vasiliu), la pel·lícula mostra de forma contundent i amb un encertat estil narratiu els sentiments humans davant d’un assumpte d’aquestes característiques. Això sí, si sou més aviat morbosos i friseu per conèixer els draps bruts de la classe alta, Savage Grace (de Tom Kalin) és la vostra pel·lícula. Matrimonis desestructurats i sentiments de culpa amb incest inclòs entre mare i fill és el que acaba oferint aquesta adaptació amb conseqüències tràgiques. Julianne Moore, Stephen Dillane, Elena Anaya o Belén Rueda formen el repartiment principal.

I acabarem amb les cinc últimes estrenes que intentaran sobreviure en una cartellera repleta de novetats. En primer lloc, la japonesa Hula Girls (de Sang-il Lee) arriba en forma de sorpresa amb una narració dramàtica en relació a aquesta peculiar dansa. Tanmateix, el director Thomas Dunn ens porta Inhumano (The Ungodly), una coproducció entre Catalunya i Estats Units protagonitzada per Wes Bentley sobre un assassí en sèrie que acabarà sent, molt al seu pesar, l’autèntica estrella d’un curiós documental. I des d’Israel ens arriba, a més, la pel·lícula Mal gesto (Foul Gesture), dirigida per Tzahi Grad. Per últim, una estranya comèdia francesa amb l’extravagant títol OSS 117. El Cairo, nido de espías (OSS 117. Le Caire nid d’espions, de Michel Hazanavicius) intenta parodiar les pel·lícules de James Bond; i la nord-americana Una familia casi perfecta (Relative strangers, de Greg Glienna) tracta els malentesos familiars amb actors com Danny DeVito, Kathy Bates, Ron Livingston o Neve Campbell.

La setmana que ve tindrem uns dies monstruosos amb joves embarassades, jubilats atrevits, escafandres, papallones, estranys gossos superherois i el retorn d’un clàssic.