La Guia Definitiva: guerres paròdiques, silencis sepulcrals i denúncies socials
Ladies and gentlmen. Continuem una setmana més amb aquesta bonica i ¿útil? (esperem que sí) Guia Definitiva. I ho fem en un inici de setmana eclipsat per lliuraments de premis diversos (vegis els Independent Spirit Awards, els Razzies a les pitjors pel·lícules o... ¡ah sí!... aquests Oscars tan retrospectius). Per si fos poc, un senyor ja té els caps de setmana ocupats per la resta de mesos, Fidel Castro penja el pijama a favor del seu germanet, el Chiki-Chiki continua sent la melodia imperant i aquest debat electoral (o bipartidisme encobert) ens acaba ensenyant com la ultra dreta popular del senyor Rajoy ens continua tocant els ous. ¿Ens queden dos setmanes de vida? En fi, com que veig que em desvio completament del tema cinematogràfic (as always), analitzem d’una vegada les nou estrenes que han fet acte de presència aquesta setmana. I atenció! Perquè demà mateix el Mai a la vida us oferirà en exclusiva (bé... el Mai a la vida... i uns 500 milions de blogs més i mitjans diversos d’arreu del món) un bonic article en relació a la cerimònia dels Oscar.
Però el que ens interessa ara mateix és posar-nos en situació en relació a les estrenes que, des del passat divendres, figuren en les nostres cartelleres. Així, en primer lloc, cal prestar atenció al retorn a la direcció del reputadíssim Mike Nichols (El graduado, Closer o la gran minisèrie Angels in America) amb la pel·lícula La guerra de Charlie Wilson (Charlie Wilson’s war). Entre els actors de la cinta, hi figuren dos grans stars hollywoodenques c
om Tom Hanks i Julia Roberts, que són secundats per Amy Adams (que ja no està encantada), Emily Blunt o Philip Seymour Hoffman, nominat en l’edició d’enguany dels Premis de l’Acadèmia com a millor actor de repartiment (evidentment, ha sucumbit enfront Bardem). La pel·lícula és una adaptació signada pel grandíssim Aaron Sorkin (reputat guionista i creador d’aquesta brillant sèrie anomenada El ala oeste de la Casa Blanca) i tracta, en una barreja entre drama i ironia política, les vicissituds d’un congressista republicà del tot vividor que, a mitjans dels anys 80 i en plena guerra d’Afganistan, es va formar la seva particular i surrealista història anticomunista ajudant als guerrillers muyahidins afgans en la seva lluita contra els soviètics. Però, en aquest cas, l’humor fi i intel·ligent d’Aaron Sorkin també acaba donant pas a un altre tipus de dramedy més freak, tendra o directament alternativa sota el títol El niño de Marte (Martian child), pel·lícula dirigida per Menno Meyjes, el qual encara té pendent d’estrena aquesta Manolete d’Adrien Brody a major glòria d’un assassí de toros. En tot cas, i tornant a El niño de Marte, la pel·lícula ens mostra la curiosa existència d’un vidu que escriu novel·les de ciència ficció quan es decideix a adoptar un nen de sis anys amb trastorns psiquiàtrics que assegura ser un extraterrestre vingut a la Terra. Entre els actors, hi destaquen John Cusack (i germana), Amanda Peet, Sophie Okonedo, Oliver Platt o Richard Schiff. Tanmateix, podeu acabar fent un triple setmanal amb el visionat d’una pel·lícula amb insuls títol espa
nyol, Historia de un secuestro (The Chumbscrubber), un altra dramedy dirigida per Arie Posin que, tot i comptar amb la presència de nombrosos actors com Jamie Bell, Glenn Close, Ralph Fiennes, William Fichtner, Allison Janney, Carrie-Anne Moss o Lou Taylor Pucci, aquesta història de barri residencial que barreja el tràfic de drogues amb el suïcidi i els secrets de comunitat s’ha acabat estrenant una mica d’amagatotis.
Dos pel·lícules internacionals compromeses i de tall independent també ens alegren la cartellera actual. En primer lloc, el cineasta mexicà Carlos Reygadas (després de Japón i la explícitament radical Batalla en el cielo) torna a la direcció amb Luz silenciosa, una pel·lícula que va aconseguir el Premi del Jurat en la passada edició del Festival de Cannes i que ens relata una història de passió amagada a dos bandes, amb un trist context ultrareligiós pel mig, dins la comunitat dels Menonites. A més, Ken Loach torna a fer acte de presència amb En un mundo libre (It's a free world...), una pel·lícula escrita per Paul Laverty que va aconseguir el Premi al Millor Guió en l’últim Festival de Venècia. En aquesta ocasió, Loach tracta el tema de la immigració i l’explotació
laboral en l’actualitat anglesa en mans de dos companyes de pis que pugen al carro de l’explotació obrint una agència de treball temporal per a immigrants desesperats (preses del tot rentables pel seu pròsper negoci). Tanmateix, Lucas Fernandez ens porta la pel·lícula espanyola Óscar. Una pasión surrealista, una cinta que ens narra de forma paral·lela les vides del pintor espanyol Óscar Domínguez en el París de principis del segle XX en conjunció amb una advocada que, amb una malaltia terminal, inicia la recerca de l’últim quadre que Domínguez va pintar abans de suïcidar-se. La pel·lícula compta amb Joaquim de Almeida, Victoria Abril o Emma Suárez.
La sessió cinematogràfica s’acaba amb tres propostes més. Per una banda, Parking 2 (P2), de Franck Khalfoun, torna donar una altra visió variable al terror més quotidià dins l’ambient claustrofòbic, durant la Nit de Nadal, d’un aparcament de cotxes subterrani. Rachel Nichols o Wes Bentley formen part del repartiment. Entremig, Pablo Llorca ens porta una proposta espanyola més alternativa amb la pel·lícula Uno de los dos no puede estar equivocado, una surrealista història d’amor entre el Diable i una periodista televisiva. La cartellera acaba amb una petita mostra d’animació infantil francesa, Franklin y el tesoro del lago (Franklin et le trésor du lac), de Dominique Monfery.
La setmana que ve, Natalie Portman i Scarlett Johanson s’agermanen, Salamanca s’ubica en el punt de mira, Buda explota per vergonya i Katherine Heigl llueix 27 vestits.
Però el que ens interessa ara mateix és posar-nos en situació en relació a les estrenes que, des del passat divendres, figuren en les nostres cartelleres. Així, en primer lloc, cal prestar atenció al retorn a la direcció del reputadíssim Mike Nichols (El graduado, Closer o la gran minisèrie Angels in America) amb la pel·lícula La guerra de Charlie Wilson (Charlie Wilson’s war). Entre els actors de la cinta, hi figuren dos grans stars hollywoodenques c
om Tom Hanks i Julia Roberts, que són secundats per Amy Adams (que ja no està encantada), Emily Blunt o Philip Seymour Hoffman, nominat en l’edició d’enguany dels Premis de l’Acadèmia com a millor actor de repartiment (evidentment, ha sucumbit enfront Bardem). La pel·lícula és una adaptació signada pel grandíssim Aaron Sorkin (reputat guionista i creador d’aquesta brillant sèrie anomenada El ala oeste de la Casa Blanca) i tracta, en una barreja entre drama i ironia política, les vicissituds d’un congressista republicà del tot vividor que, a mitjans dels anys 80 i en plena guerra d’Afganistan, es va formar la seva particular i surrealista història anticomunista ajudant als guerrillers muyahidins afgans en la seva lluita contra els soviètics. Però, en aquest cas, l’humor fi i intel·ligent d’Aaron Sorkin també acaba donant pas a un altre tipus de dramedy més freak, tendra o directament alternativa sota el títol El niño de Marte (Martian child), pel·lícula dirigida per Menno Meyjes, el qual encara té pendent d’estrena aquesta Manolete d’Adrien Brody a major glòria d’un assassí de toros. En tot cas, i tornant a El niño de Marte, la pel·lícula ens mostra la curiosa existència d’un vidu que escriu novel·les de ciència ficció quan es decideix a adoptar un nen de sis anys amb trastorns psiquiàtrics que assegura ser un extraterrestre vingut a la Terra. Entre els actors, hi destaquen John Cusack (i germana), Amanda Peet, Sophie Okonedo, Oliver Platt o Richard Schiff. Tanmateix, podeu acabar fent un triple setmanal amb el visionat d’una pel·lícula amb insuls títol espa
nyol, Historia de un secuestro (The Chumbscrubber), un altra dramedy dirigida per Arie Posin que, tot i comptar amb la presència de nombrosos actors com Jamie Bell, Glenn Close, Ralph Fiennes, William Fichtner, Allison Janney, Carrie-Anne Moss o Lou Taylor Pucci, aquesta història de barri residencial que barreja el tràfic de drogues amb el suïcidi i els secrets de comunitat s’ha acabat estrenant una mica d’amagatotis.Dos pel·lícules internacionals compromeses i de tall independent també ens alegren la cartellera actual. En primer lloc, el cineasta mexicà Carlos Reygadas (després de Japón i la explícitament radical Batalla en el cielo) torna a la direcció amb Luz silenciosa, una pel·lícula que va aconseguir el Premi del Jurat en la passada edició del Festival de Cannes i que ens relata una història de passió amagada a dos bandes, amb un trist context ultrareligiós pel mig, dins la comunitat dels Menonites. A més, Ken Loach torna a fer acte de presència amb En un mundo libre (It's a free world...), una pel·lícula escrita per Paul Laverty que va aconseguir el Premi al Millor Guió en l’últim Festival de Venècia. En aquesta ocasió, Loach tracta el tema de la immigració i l’explotació
laboral en l’actualitat anglesa en mans de dos companyes de pis que pugen al carro de l’explotació obrint una agència de treball temporal per a immigrants desesperats (preses del tot rentables pel seu pròsper negoci). Tanmateix, Lucas Fernandez ens porta la pel·lícula espanyola Óscar. Una pasión surrealista, una cinta que ens narra de forma paral·lela les vides del pintor espanyol Óscar Domínguez en el París de principis del segle XX en conjunció amb una advocada que, amb una malaltia terminal, inicia la recerca de l’últim quadre que Domínguez va pintar abans de suïcidar-se. La pel·lícula compta amb Joaquim de Almeida, Victoria Abril o Emma Suárez.La sessió cinematogràfica s’acaba amb tres propostes més. Per una banda, Parking 2 (P2), de Franck Khalfoun, torna donar una altra visió variable al terror més quotidià dins l’ambient claustrofòbic, durant la Nit de Nadal, d’un aparcament de cotxes subterrani. Rachel Nichols o Wes Bentley formen part del repartiment. Entremig, Pablo Llorca ens porta una proposta espanyola més alternativa amb la pel·lícula Uno de los dos no puede estar equivocado, una surrealista història d’amor entre el Diable i una periodista televisiva. La cartellera acaba amb una petita mostra d’animació infantil francesa, Franklin y el tesoro del lago (Franklin et le trésor du lac), de Dominique Monfery.
La setmana que ve, Natalie Portman i Scarlett Johanson s’agermanen, Salamanca s’ubica en el punt de mira, Buda explota per vergonya i Katherine Heigl llueix 27 vestits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada