La Guia Definitiva: jo també vull ser indie !!!!!
Sí, ens mola la filosofia indie! El capatassos del Mai a la vida ens ho van acabar de corroborar fa uns dies amb el seu tema de la setmana. I clar... el senyor que cada set dies us intenta portar aquesta Guia Definitiva (evidentment, amb molt d’amor, joia, carinyo, fraternitat i bonrollisme) també té ganes d’apuntar-se al carro. L’ànsia que ens aporta aquesta tendència vital, però, no pretén quedar-se únicament en el panorama musical. Ja que el cinema també té ganes de dir-hi la seva, i aprofitant que aquesta setmana per fi s’estrena una nova perla alternativa anomenada La familia Savages, què millor que escarxofar-vos al sofà i muntar-vos una bonica marató de pel·lícules indie made in USA? Happiness, Más extraño que la ficción, Pequeña Miss Sunshine, Juno, Bienvenidos a la casa de muñecas, Hedwig and the angry inch, Tu, yo y todos los demás, ¡Olvídate de mí!, Life Aquatic, Entre copas, Lost in translation, Shortbus, Una historia de Brooklyn, Thumbsucker, Junebug, Garden State, Retrato de April... ¿Per on comencem?
Doncs potser caldria començar, precisament, fent algun comentari en relació a l’estrena que us destaquem amb més prioritat des de La Guia Definitiva, La familia Savages (The Savages). Escrita i dirigida per Tamara Jenkins, a la qual li haurem de seguir la pista en futures produccions, la pel·lícula ens endinsa en les contraposades vides de dos germans tirant a bohemis (una autora teatral i un filòsof que exerceix
de docent universitari) en el moment en que es veuen obligats a retrobar-se per fer front a la malaltia d’un pare amb el qual tenen una relació més que freda. La cinta, que compta amb les interpretacions de Philip Seymour Hoffman, una sempre excepcional Laura Linney o el veterà Philip Bosco, va rebre dues nominacions en la passada edició dels Oscar (millor guió original i millor actriu protagonista) i ens torna a recordar, entre disputes familiars, que el cinema independent nord-americà continua destil·lant brillantor per tots els seus costats. Destacar, a més, la banda sonora a càrrec de Stephen Trask (sí, el mateix que va compondre tot el repertori musical de Hedwig and the angry inch). Amb un toc més comercial, però, ens arriba també aquesta setmana El último gran mago (Death defying acts), una pel·lícula dirigida per Gillian Armstrong i que ens torna a posar la màgia en un primer terme cinematogràfic. Aquest cop, les estrelles són Guy Pearce i Catherine Zeta-Jones (amb permís de Saoirse Ronan, la revelació d’Expiación) en aquest drama a major glòria d’un dels mites universals de la màgia i l’escapisme, Harry Houdini.
¿Però què seria de nosaltres, humils espectadors, sense les clàssiques matances i investigacions criminals a l’estil CSI? El director Bruce Beresford, que va tocar el cel fa uns anys amb la premiada Paseando a Miss Daisy, ens proposa aquest cop un thriller ambientat en les muntanyes, amb l’ajuda d’uns descafeïnats Morgan Freeman i John Cusack, en una pel·lícula anomenada The contract que, tot i ser mitjanament entretinguda, podria passar perfectament com un d’aquests telefilms cutres que els d’Antena 3 acostumen a posar els diumenges a la tarda. Rastro oculto (Untraceable, de Gregory Hoblit) va una mica més enllà i ens planta en primera línia de foc a una Diane Lane que, a cop de talonari, es transforma en una agent de l’FBI que es dedica a investigar a aquells delinqüents que acostumen a actuar a tr
avés d’internet. Aquest cop, tot el departament haurà de fer front a un depravat cibernètic que es dedica a penjar tortures en la seva pàgina web. Així, com més visites tingui registrades, més ràpid acabaran morint les seves víctimes. Però atenció, perquè una petita delícia ha fet acte de presència en les cartelleres nacionals, El territorio de la bestia (Rogue, de Greg McLean). Aquest cop, McLean (artífex de Wolf Creek) ens porta tota una oda a les pel·lícules de terror de tota la vida... amb animal rabiós incorporat. La pel·lícula, tot i que en aparença pugui semblar d’una baixesa considerable, sap portar a bon port una història que es duu a terme en un riu del nord d’Australia, en la qual uns innocents turistes acabaran sent preses fàcils d’un cocodril del tot cabrejat. Entre els protagonistes, hi destaquen Radha Mitchell i Michael Vartan (de la sèrie Alias).
I com que ja toca anar acabant... ¿què millor que fer-ho amb música? Això és precisament el que ens proposen dos dels tres documentals que tanquen la cartellera d’aquesta set
mana. En primer lloc, Martin Scorsese es fa amic dels Rolling Stones i ens regala un apetitós projecte sota el títol Shine a light. La pel·lícula, que ha comptat amb la participació d’un bon grup d’aclamats directors de fotografia, ens trasllada a la gran pantalla (amb l’ajuda de múltiples càmeres) tot el que va donar de sí un dels concerts que els Stones van oferir a la ciutat de Nova York. Tanmateix, el cineasta Julien Temple ens presenta, amb Joe Strummer: vida y muerte de un cantante (Joe Strummer: the future is unwritten), una complerta biografia audiovisual en relació a un altre dels mites més influents de la música mundial, el líder de la banda The Clash. Per últim, el curiós documental argentí LT22 Radio La Colifata, dirigit per Carlos Larrondo, tanca la cartellera d’aquesta setmana analitzant per al gran públic aquesta emissora radiofònica, una ràdio elaborada exclusivament pels interns d’un hospital mental de Buenos Aires.
La setmana que ve, tots esteu convidats a una Guia Definitiva que us portarà la nova i necessària marcianada de Michel Gondry, una oda als cossos nus femenins emmarcada en un supermercat, uns oradors que van arrasar a San Sebastià i una partida de pòquer encapçalada per Kevin Spacey.
Doncs potser caldria començar, precisament, fent algun comentari en relació a l’estrena que us destaquem amb més prioritat des de La Guia Definitiva, La familia Savages (The Savages). Escrita i dirigida per Tamara Jenkins, a la qual li haurem de seguir la pista en futures produccions, la pel·lícula ens endinsa en les contraposades vides de dos germans tirant a bohemis (una autora teatral i un filòsof que exerceix
de docent universitari) en el moment en que es veuen obligats a retrobar-se per fer front a la malaltia d’un pare amb el qual tenen una relació més que freda. La cinta, que compta amb les interpretacions de Philip Seymour Hoffman, una sempre excepcional Laura Linney o el veterà Philip Bosco, va rebre dues nominacions en la passada edició dels Oscar (millor guió original i millor actriu protagonista) i ens torna a recordar, entre disputes familiars, que el cinema independent nord-americà continua destil·lant brillantor per tots els seus costats. Destacar, a més, la banda sonora a càrrec de Stephen Trask (sí, el mateix que va compondre tot el repertori musical de Hedwig and the angry inch). Amb un toc més comercial, però, ens arriba també aquesta setmana El último gran mago (Death defying acts), una pel·lícula dirigida per Gillian Armstrong i que ens torna a posar la màgia en un primer terme cinematogràfic. Aquest cop, les estrelles són Guy Pearce i Catherine Zeta-Jones (amb permís de Saoirse Ronan, la revelació d’Expiación) en aquest drama a major glòria d’un dels mites universals de la màgia i l’escapisme, Harry Houdini.¿Però què seria de nosaltres, humils espectadors, sense les clàssiques matances i investigacions criminals a l’estil CSI? El director Bruce Beresford, que va tocar el cel fa uns anys amb la premiada Paseando a Miss Daisy, ens proposa aquest cop un thriller ambientat en les muntanyes, amb l’ajuda d’uns descafeïnats Morgan Freeman i John Cusack, en una pel·lícula anomenada The contract que, tot i ser mitjanament entretinguda, podria passar perfectament com un d’aquests telefilms cutres que els d’Antena 3 acostumen a posar els diumenges a la tarda. Rastro oculto (Untraceable, de Gregory Hoblit) va una mica més enllà i ens planta en primera línia de foc a una Diane Lane que, a cop de talonari, es transforma en una agent de l’FBI que es dedica a investigar a aquells delinqüents que acostumen a actuar a tr
avés d’internet. Aquest cop, tot el departament haurà de fer front a un depravat cibernètic que es dedica a penjar tortures en la seva pàgina web. Així, com més visites tingui registrades, més ràpid acabaran morint les seves víctimes. Però atenció, perquè una petita delícia ha fet acte de presència en les cartelleres nacionals, El territorio de la bestia (Rogue, de Greg McLean). Aquest cop, McLean (artífex de Wolf Creek) ens porta tota una oda a les pel·lícules de terror de tota la vida... amb animal rabiós incorporat. La pel·lícula, tot i que en aparença pugui semblar d’una baixesa considerable, sap portar a bon port una història que es duu a terme en un riu del nord d’Australia, en la qual uns innocents turistes acabaran sent preses fàcils d’un cocodril del tot cabrejat. Entre els protagonistes, hi destaquen Radha Mitchell i Michael Vartan (de la sèrie Alias).I com que ja toca anar acabant... ¿què millor que fer-ho amb música? Això és precisament el que ens proposen dos dels tres documentals que tanquen la cartellera d’aquesta set
mana. En primer lloc, Martin Scorsese es fa amic dels Rolling Stones i ens regala un apetitós projecte sota el títol Shine a light. La pel·lícula, que ha comptat amb la participació d’un bon grup d’aclamats directors de fotografia, ens trasllada a la gran pantalla (amb l’ajuda de múltiples càmeres) tot el que va donar de sí un dels concerts que els Stones van oferir a la ciutat de Nova York. Tanmateix, el cineasta Julien Temple ens presenta, amb Joe Strummer: vida y muerte de un cantante (Joe Strummer: the future is unwritten), una complerta biografia audiovisual en relació a un altre dels mites més influents de la música mundial, el líder de la banda The Clash. Per últim, el curiós documental argentí LT22 Radio La Colifata, dirigit per Carlos Larrondo, tanca la cartellera d’aquesta setmana analitzant per al gran públic aquesta emissora radiofònica, una ràdio elaborada exclusivament pels interns d’un hospital mental de Buenos Aires.La setmana que ve, tots esteu convidats a una Guia Definitiva que us portarà la nova i necessària marcianada de Michel Gondry, una oda als cossos nus femenins emmarcada en un supermercat, uns oradors que van arrasar a San Sebastià i una partida de pòquer encapçalada per Kevin Spacey.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada