La Guia Definitiva: Siguem amables, si us plau...

Estimats germans cinèfils! Aquesta setmana toca ser amables. Siguem amables, doncs, amb un senyor que, després de depilar a una peludeta Patricia Arquette en aquella estrambòtica (però necessària) pel·lícula anomenada Human Nature, va tenir la delicadesa d’esborrar-nos la memòria amb Eternal Sunshine of the spotless mind (em nego a dir Olvídate de mí!) i de fer-nos viatjar a la televisiva ment del senyor Gael García Bernal amb aquella oda onírica anomenada La ciencia del sueño. Siguem amables amb un home que ara ens porta tot un homenatge al cinema palomitero més recordat. Siguem amables, també, amb Kevin Spacey i potser ens invita a una partideta de blackjack a qualsevol casino de Las Vegas. Siguem amables i no ens gastéssim els diners en anar a veure un dels altres remakes japonesos innecessaris made in USA. Sempre ens els podem gastar en qualsevol cutrecomèdia pàtria. Siguem amables i despullem-nos enmig del Caprabo. Siguem amables i tanquem, amb imaginació, una valorada trilogia canadenca. Siguem amables i visitem a una banda de música egípcia. Siguem amables i intentem viure en pau. Però, sobretot, siguem amables i acabem-nos de llegir aquesta humil Guia Definitiva. Be kind, my friend!

Tanta amabilitat ens porta a parlar, en primer lloc, d’aquest homenatge cinèfil anomenat Rebobine, por favor (Be kind, rewind) i dirigit per un dels líders espirituals del Mai a la vida, Michel Gondry. Aquest cop, se serveix de Jack Black i Mos Def per acabar ressuscitant el VHS d’entre els morts en una pel·lícula que promet ser una de les marcianades més apetitoses de la temporada. La pel·lícula, que també compta les interpretacions secundàries de Danny Glover o Mia Farrow, ens relata la història d’un Jack Black magnetitzat que acaba esborrant, per accident, totes les cintes de vídeo del videoclub del seu amic Mike. ¿Quina serà, doncs, la solució més idònia? Evidentment, fer els seus propis remakes casolans de pel·lícules tant populars com Regreso al futuro, El rey león, Paseando a Miss Daisy, Los cazafantasmas o Robocop. Unes versions que, ràpidament, esdevindran peces d’autèntic culte. ¿Em fareu el favor de ser amables i anar a veure aquesta pel·lícula? Moltes mercès. En tot cas, sempre esteu a temps d’anar tirant cap al costat fosc de la indústria més comercial amb dos pel·lícules prou disperses. Per una banda, un home amb un passat bastant truculent (vegis productes com Una rubia muy legal, El chico de tu vida o La madre del novio) anomenat Robert Luketic, s’intenta posar un pèl més seriós i ens invita a la ciutat del pecat. A Las Vegas és on s’ubica l’acció de 21 Blackjack (que no Jackblack), una pel·lícula que ens relata la història d’uns brillants estudiants universitaris que, sota l’ambigua batuta del meu admirat Kevin Spacey, esdevindran uns autèntics experts numèrics en l’art de contar cartes per tal d’acabar amb tots els casinos de la ciutat. Entre els actors, a banda d’Spacey, hi destaquen Jim Sturgess (semi-descobert a Across the universe), Kate Bosworth o Lawrence Fishburne. ¿Ens apostem diez de los grandes a que la pel·lícula triomfa en el rànquing de les més vistes? Si voleu, ens podem marcar un farol i atrevir-nos al visionat de Retratos del más allá (Shutter), el remake nord-americà de la pel·lícula japonesa Shutter, dirigit per un tal Masayuki Ochiai, dels Ochiai de tota la vida...

Tranquil·litat per aquells que s’estaven desesperant. Ja us podeu anar posant les ulleres de pasta perquè aquesta setmana (amb permís del senyor Gondry) tenim tres mostres internacionals del millor cinema independent. En primer lloc, cal donar gràcies a nostrusenyor perquè per fi s’ha estrenat, en territori nacional, l’estimulant pel·lícula Cashback, dirigida per Sean Ellis. La pel·lícula, que adapta (o copia i enganxa directament) un curtmetratge del propi director, ens invita a passar les nits amb Ben Willis, un estudiant que comença a treballar en el torn nocturn d’un supermercat com a conseqüència d’un fort insomni causat per la seva última ruptura sentimental. Ja ho sabeu...Tu els dones vuit hores. Ells et donen diners. I us asseguro que no hi ha res millor que passar-se aquestes vuit hores imaginant que pots parar el temps mentre aprecies la bellesa d’uns quants cossos femenins despullats. Si encara voleu més imaginació, però, us invito a fer sessió doble al cinema amb la pel·lícula canadenca La edad de la ignorancia (L’age des ténèbres). Amb aquesta pel·lícula, Denys Arcand tanca la seva particular trilogia (després de El declive del imperio americano i Las invasiones bárbaras) amb una història que centra el seu focus d’atenció en un pobre home que intenta escapar de la seva mediocre i rutinària vida (de fet, allí on tots anirem a parar) utilitzant la seva imaginació i accedint a un món de fantasia on acabarà vivint aventures fictícies on ell (i només ell) serà l’autèntic heroi i sex-symbol més cotitzat. I tanquem la secció independent amb la pel·lícula israeliana La banda nos visita (Bikur Ha-Tizmoret. The Band’s visit), dirigida per Eran Kolirin. La cinta, molt ben valorada per la premsa especialitzada, ens ensenya com una modesta banda musical de la policia egípcia s’acaba perdent en una aïllada localitat d’Israel a causa d’un malentès. Una dramedy més que recomanable en aquesta cartellera actual.

Per últim, i acabant ja amb aquesta increïble parrafada cada cop més llarga, cal fer esment del que el cinema espanyol ens deixa en aquesta setmana d’estrenes. Per una banda, Manuel Gutiérrez-Aragón s’atreveix a plantar cara al terrorisme amb una història que pretén retratar l’actual realitat basca, Todos estamos invitados. Amb les interpretacions principals d’Oscar Jaenada, José Coronado i Vanessa Incontrada, la pel·lícula ens trasllada al que suposa el dia a dia per a Xabier, un professor universitari amenaçat per l’organització terrorista pels seus ideals polítics. Però, evidentment, no tot podia ser tan seriós. Així, Nacho G. Velilla (creador de sèries com 7 vidas, Aída o Gominolas) ens porta la pel·lícula barroera de la setmana amb forma de comèdia culinària, Fuera de carta, que compta amb les interpretacions de Javier Cámara, Lola Dueñas o Fernando Tejero. Per acabar de matar el tema, Juan Luis Iborra presenta una altra comèdia que no sabem ben bé per on agafar-la, Enloquecidas, amb Sílvia Abascal, Veronica Forqué i Concha Velasco.

La setmana que ve us prometo que viurem mil anys d’oracions amb la pel·lícula yanqui d’Isabel Coixet, vuit cites, regles trencades, tortures i ruïnes misterioses.