Quaderns de krautrock, Part II: Faust
Aquesta setmana Alta Fidelitat té una edició especial degut a l'efemèride que vam tenir ahir a la sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona. El grup alemany de krautrock, Faust, visitava per primer cop aquest país gràcies a la programació del Festival Digressions. Per celebrar-ho, a més de parlar del concert he preparat una edició especial d'aquest grup que podreu escoltar al podcast d'Alta Fidelitat, on repassarem els continguts d'un dels últims discs abans de la seva primera dissol.lució, l'any 1975. El disc en qüestió és Faust IV (Virgin, 1973)
Com bé he assenyalat abans, era el primer cop que aquests alemanys visitaven la ciutat, tot i fer-ho en un recinte com l'Auditori i deixant uns quant llocs buits entre les butaques, Faust van demostrar que la vitalitat de la que feien gala 30 anys enrera encara està latent. Sobre l'escenari hi havien tots els estris necessaris per poder posar en marxa la maquinària krautrockera amb la que aconsegueixen passar de l'ambient al sorollisme més extrem. Entre la seus artilugis hi destacaven nombrosos instruments de percussió. D'es d'escallots i xil.lòfons fins a una enorme placa metàl.lica que van acabar castigant amb una massa de ferro. La part electrònica també hi era present, més endarrerida estava la secció de sàmplers i sintetitzadors que es va encarregar de cohessionar el sorroll.
El concert va durar una hora i mitja amb bis inclòs. El repertori el van distribuir molt uniformement, peces llargues que van tocar unint el final d'una amb el principi d'una altra. Detall que un servidor valora molt, sobretot al tractar-se d'una banda de les característiques de Faust, on les parts ambientals cobren molta importància. Sovint, aquestes estones que tant els caracteritzen, evocaven cap a la més pura psicodèlia o senzillament cap al soroll que finalment redirigien coherentment, altre cop, a la tranquil.litat.
Aquestes redireccions musicals cap a la psicodèlia algun cop els hi van jugar alguna mala passada, fet que haguessin pogut evitar perfectament. Tot i això la banda guanyava la credibilitat perduda en alguna de les evasions cap a l'experimentació retornant a l'estructura dels seus temes més guitarrereos com per exemple Picnic On Frozen River, Deuxieme Tableux, amb el que van tancar el concert.
Fotos del Concert per Raul Valero.
Com bé he assenyalat abans, era el primer cop que aquests alemanys visitaven la ciutat, tot i fer-ho en un recinte com l'Auditori i deixant uns quant llocs buits entre les butaques, Faust van demostrar que la vitalitat de la que feien gala 30 anys enrera encara està latent. Sobre l'escenari hi havien tots els estris necessaris per poder posar en marxa la maquinària krautrockera amb la que aconsegueixen passar de l'ambient al sorollisme més extrem. Entre la seus artilugis hi destacaven nombrosos instruments de percussió. D'es d'escallots i xil.lòfons fins a una enorme placa metàl.lica que van acabar castigant amb una massa de ferro. La part electrònica també hi era present, més endarrerida estava la secció de sàmplers i sintetitzadors que es va encarregar de cohessionar el sorroll.
El concert va durar una hora i mitja amb bis inclòs. El repertori el van distribuir molt uniformement, peces llargues que van tocar unint el final d'una amb el principi d'una altra. Detall que un servidor valora molt, sobretot al tractar-se d'una banda de les característiques de Faust, on les parts ambientals cobren molta importància. Sovint, aquestes estones que tant els caracteritzen, evocaven cap a la més pura psicodèlia o senzillament cap al soroll que finalment redirigien coherentment, altre cop, a la tranquil.litat.
Aquestes redireccions musicals cap a la psicodèlia algun cop els hi van jugar alguna mala passada, fet que haguessin pogut evitar perfectament. Tot i això la banda guanyava la credibilitat perduda en alguna de les evasions cap a l'experimentació retornant a l'estructura dels seus temes més guitarrereos com per exemple Picnic On Frozen River, Deuxieme Tableux, amb el que van tancar el concert.
Fotos del Concert per Raul Valero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada