La Guia Definitiva: There's something about movies!
Por el amor del cielo! No sé que passa últimament amb les estrenes cinematogràfiques, però certament fot una mandra tremenda sortir de casa a contemplar les noves i suposades meravelles que ens arriben de Hollywood. Si allò que acapara ara mateix els cinemes són unes infantiloides i acolorides curses automobilístiques gentilesa dels senyors de la matriu o dos ximples intentant fer-nos riure en plena ciutat del pecat... ¡apaga y vámonos! Un servidor prefereix descobrir algun d’aquells clàssics del cel·luloide que, per algun motiu o altre, encara no havia vist o, directament, gaudir amb una bona sèrie televisiva (interessats, pregunteu pel senyor Michael Scott). Tot i que, ara que hi penso... els treballs, les preinscripcions i altres projectes diversos acabaran ocupant, aquests dies, la pràctica totalitat del meu temps. Aiii... ¡que injusta és la vida!
Tot i així, és probable que aquest humil articulista acabi sucumbint als poders d’atracció que la pel·lícula Speed Racer, l’estren
a més destacada d’aquesta setmana, està duent a terme al llarg de tot el territori nostrat. L’última filigrana tècnica dels germans Wachowski (¿un d’ells no s’havia canviat de sexe?), que no havien tornat a dirigir des de la tercera i marejant part d’aquell invent anomenat Matrix, promet certa adrenalina en format multicolor en aquesta adaptació de la mítica sèrie d’animació japonesa de l’any de la pera. Amb el cada cop més conegut Emile Hirsch com a protagonista (des d’aquí us recomanem Hacia rutas salvajes) i amb les interpretacions secundàries de Christina Ricci, John Goodman, Susan Sarandon i el senyor Matthew (Jack Shephard) Fox, Speed Racer em crea certa confusió en el meu interior. ¿Ens trobem davant la presa de pèl més gran d’aquesta temporada? ¿O, tot i tenir un component marcadament infantil, pot arribar a ser un gran divertiment per al gran públic? Si algú pensa anar-la a veure o, directament, ja l’ha vist... no sigueu garrepes i deixeu-nos algun comentari. Com tamb
é ho podeu fer (si teniu pebrots de veure-la) amb aquesta comèdia que porta per títol Algo pasa en Las Vegas (What happens in Vegas...), protagonitzada per Cameron Diaz i Ashton Kutcher, que recordem que és quelcom més que el xicot de Demi Moore... ¿o és que no recordeu la seva memorable participació en aquesta obra de culte anomenada Colega, ¿donde está mi coche?? Sota la direcció d’un senyor que es diu Tom Vaughan, la pel·lícula insisteix en la guerra de sexes entre dos desconeguts que, després de casar-se a Las Vegas anant més beguts del compte, s’acabaran disputant un jackpot milionari que, legalment, els correspondrà a tots dos.
Canviem ara de perspectiva i fixem-nos en alguna que altra estrena que, pot ser, ens acabarà dient alguna cosa. Així, una de les pel·lícules que sí ha obtingut un mereixement més notori aquesta setmana és made in Spain, tot i que el seu títol, Casual Day, pugui portar a equívocs. La pel·lícula, a
priori prou apetitosa, està dirigida per Max Lemcke i entre el seu bon nombre de protagonistes hi destaquen Juan Diego, Luis Tosar, Estíbaliz Gabilondo, Alberto San Juan o Arturo Valls. Es coneix com a Casual Day, en aquest cas, a certa pràctica empresarial importada des dels Estats Units en la qual les empreses aprofiten el divendres per fer una escapada al camp per tal de reduir l’estrès i fomentar les relacions entre els treballadors de l’empresa en qüestió. Clar que, a vegades, més val estar sol que mal acompanyat... Per acabar de rematar el tema, cinc pel·lícules més (d’aquelles que són més interessants, tot i que només s’exhibeixin en dos o tres cinemes comptats) tanquen la cartellera d’aquesta setmana. Així, la vessant més independent dels Estats Units ens ofereix una altra visió crítica en relació a la guerra d’Iraq amb la pel·lícula dirigida per Kimberly Peirce Ausente (Stop-Loss). Actors com Ryan Phillippe o Joseph Gordon-Levitt (ho sento, però jo sempre el recordaré per la memorable sèrie Cosas de marcianos) es posen al capdavant d’una història en la qual, després de tornar al seu poble en acabar de combatre en la guerra d’Iraq, un jove soldat s’acabarà negant a tornar a l’epicentre de les injustícies humanes tot i l’obligació dels seus caps militars. Tanmateix, des de Suïssa ens arriba la pel·lícula Las chicas de la lencería (Die Herbstzeitlosen) que, amb la direcció de Bettina Oberli, ens relata a mode de comèdia costumista la història de quatre ancianes de poble en el moment en que es decideixen a obrir un establiment de roba eròtica. En relació a la pel·lícula freak-cultureta de la s
etmana, ens arriba aquest cop des d’Argentina i porta per títol La antena (dirigida per Esteban Sapir). Amb una fotografia plantejada en blanc i negre, la pel·lícula ens proposa, de la forma més surrealista possible, formar part d’una ciutat sencera que s’ha quedat sense veu. Per últim, La Guia Definitiva us recomana dos documentals de nacionalitat espanyola. Per una banda, La osa mayor menos dos (dirigida per David Reznak) ens apropa en primer terme en la vida de diversos pacients d’un hospital psiquiàtric. Per l’altra, Utopía 79 (amb la direcció de Joan López Lloret) es basa en la revolució sandinista de Nicaragua de l’any 79 per tal de crear un paral·lelisme amb el que es va viure a Espanya en els últims dies del franquisme.
La setmana que ve, intentarem centrar-nos entre abusos escolars, ganivetades nocturnes, noies tallades per la meitat, promeses musicals i sentencies de mort.
Tot i així, és probable que aquest humil articulista acabi sucumbint als poders d’atracció que la pel·lícula Speed Racer, l’estren
a més destacada d’aquesta setmana, està duent a terme al llarg de tot el territori nostrat. L’última filigrana tècnica dels germans Wachowski (¿un d’ells no s’havia canviat de sexe?), que no havien tornat a dirigir des de la tercera i marejant part d’aquell invent anomenat Matrix, promet certa adrenalina en format multicolor en aquesta adaptació de la mítica sèrie d’animació japonesa de l’any de la pera. Amb el cada cop més conegut Emile Hirsch com a protagonista (des d’aquí us recomanem Hacia rutas salvajes) i amb les interpretacions secundàries de Christina Ricci, John Goodman, Susan Sarandon i el senyor Matthew (Jack Shephard) Fox, Speed Racer em crea certa confusió en el meu interior. ¿Ens trobem davant la presa de pèl més gran d’aquesta temporada? ¿O, tot i tenir un component marcadament infantil, pot arribar a ser un gran divertiment per al gran públic? Si algú pensa anar-la a veure o, directament, ja l’ha vist... no sigueu garrepes i deixeu-nos algun comentari. Com tamb
é ho podeu fer (si teniu pebrots de veure-la) amb aquesta comèdia que porta per títol Algo pasa en Las Vegas (What happens in Vegas...), protagonitzada per Cameron Diaz i Ashton Kutcher, que recordem que és quelcom més que el xicot de Demi Moore... ¿o és que no recordeu la seva memorable participació en aquesta obra de culte anomenada Colega, ¿donde está mi coche?? Sota la direcció d’un senyor que es diu Tom Vaughan, la pel·lícula insisteix en la guerra de sexes entre dos desconeguts que, després de casar-se a Las Vegas anant més beguts del compte, s’acabaran disputant un jackpot milionari que, legalment, els correspondrà a tots dos.Canviem ara de perspectiva i fixem-nos en alguna que altra estrena que, pot ser, ens acabarà dient alguna cosa. Així, una de les pel·lícules que sí ha obtingut un mereixement més notori aquesta setmana és made in Spain, tot i que el seu títol, Casual Day, pugui portar a equívocs. La pel·lícula, a
priori prou apetitosa, està dirigida per Max Lemcke i entre el seu bon nombre de protagonistes hi destaquen Juan Diego, Luis Tosar, Estíbaliz Gabilondo, Alberto San Juan o Arturo Valls. Es coneix com a Casual Day, en aquest cas, a certa pràctica empresarial importada des dels Estats Units en la qual les empreses aprofiten el divendres per fer una escapada al camp per tal de reduir l’estrès i fomentar les relacions entre els treballadors de l’empresa en qüestió. Clar que, a vegades, més val estar sol que mal acompanyat... Per acabar de rematar el tema, cinc pel·lícules més (d’aquelles que són més interessants, tot i que només s’exhibeixin en dos o tres cinemes comptats) tanquen la cartellera d’aquesta setmana. Així, la vessant més independent dels Estats Units ens ofereix una altra visió crítica en relació a la guerra d’Iraq amb la pel·lícula dirigida per Kimberly Peirce Ausente (Stop-Loss). Actors com Ryan Phillippe o Joseph Gordon-Levitt (ho sento, però jo sempre el recordaré per la memorable sèrie Cosas de marcianos) es posen al capdavant d’una història en la qual, després de tornar al seu poble en acabar de combatre en la guerra d’Iraq, un jove soldat s’acabarà negant a tornar a l’epicentre de les injustícies humanes tot i l’obligació dels seus caps militars. Tanmateix, des de Suïssa ens arriba la pel·lícula Las chicas de la lencería (Die Herbstzeitlosen) que, amb la direcció de Bettina Oberli, ens relata a mode de comèdia costumista la història de quatre ancianes de poble en el moment en que es decideixen a obrir un establiment de roba eròtica. En relació a la pel·lícula freak-cultureta de la s
etmana, ens arriba aquest cop des d’Argentina i porta per títol La antena (dirigida per Esteban Sapir). Amb una fotografia plantejada en blanc i negre, la pel·lícula ens proposa, de la forma més surrealista possible, formar part d’una ciutat sencera que s’ha quedat sense veu. Per últim, La Guia Definitiva us recomana dos documentals de nacionalitat espanyola. Per una banda, La osa mayor menos dos (dirigida per David Reznak) ens apropa en primer terme en la vida de diversos pacients d’un hospital psiquiàtric. Per l’altra, Utopía 79 (amb la direcció de Joan López Lloret) es basa en la revolució sandinista de Nicaragua de l’any 79 per tal de crear un paral·lelisme amb el que es va viure a Espanya en els últims dies del franquisme.La setmana que ve, intentarem centrar-nos entre abusos escolars, ganivetades nocturnes, noies tallades per la meitat, promeses musicals i sentencies de mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada