Ola! Festival, l'últim festival de l'estiu. Playa de Guardias Viejas (El Ejido) 15 d'Agost de 2008

Amb aquesta quedarà enllestida la tanda de cròniques -estivals- que Mai a la Vida ha anat oferint-vos en rigurosa actualitat sobre els festivals estiuencs. El festival Ola!, celebrat al Sur de la península, comptava amb unes instal·lacions de màxima qualitat. Guardas Viejas és una localitat situada a prop de El Ejido, a Almeria. La calor, les 'cañas y tapas' i les ulleres wayfarer van caracteritzar la primera edició d'aquest festival organitzr per la promotora catalana Sinnamon.

L'assistència davant de l'escenari Movistar quan el rellotge encara no marcava quarts de nou era suficientment delatadora per assegurar que el festival Ola! es saldava amb un bon èxit. La raó per la qual, majoritàriament, el públic es va reunir al voltant d'aquest escenari va ser per assistir al concert d'MGMT, un grup que ja podria començar a plantejar-se deixar d'existir. Realment el seu èxit es va reduir en dos dels seus temes més coneguts quan la resta del seu concert va sonar malament i amb poca contundència. Mentrestant, a l'escenari Walkman, els catalans Lek Mun complien amb un repertori que no va estar gens malament. Un dels principals reclams del cartell era Ratatat que va canviar d'horari i es va traslladar a les 21:15 a la carpa Lo*li*ta, on no hi feia massa calor. Així doncs, vam abandonar MGMT per intentar avançar cap unes altres mires. L'objectiu, en aquelles hores de la nit, era protegir-se de la calor i dividir el temps entre Goldfrapp i Ratatat que tocaven en horaris que gairebé es solapaven. Ratatat van sonar bé, que dic bé. Molt bé! El seu Rock de ritme tribal made in NY permet que ens puguem perdre entre les seves guitarres progressives i els seus ritmes baixos que conflueixen amb línies de percusió perfectes. Va fer mal, però vam haver de deixar la carpa Lo*li*ta per buscar lloc entre les 17.000 persones que segons el país ocupaven la platea de l'escenari Movistar, on s'estava a punt d'assistir a un dels millors concerts de l'any. Entre el Lo*li*ta i el Movistar encara vam tenir temps d'assistir a la última cançó del duet format per Alison Goldfrapp i Will Gregory. Vam tenir temsps de veure 'Strict Machine' de lluny però això ens va donar unes breus indicacions del nivell del concert d'aquesta diva del pop electrònic modern. Tot i arribar tard, la nostra audàcia va ser suficient per aconseguir llocs privilegiats. D'es d'allà vam estar pendents en cada moment de l'actuació de la islandesa Björk. Sens dubte el millor concert de l'any i un dels concerts que un servidor apuntarà a la llibreta dels millors concerts que no em tornaria a perdre mai a la vida.

La islandesa va saltar a l'escenari darrera d'un grup de vents decorats, tots ells, amb banderes estil oriental. La diva anava vestida, com sempre, amb un estil colorista i majoritàriament vanguardista, com és ella. Com no podia faltar, en escena l'acompanyaven tres senyors acompanyats d'aparells electrònics digitals. Entre els quals vam poder observar, gràcies a la col·locació estratègica de càmares i pantalles arreu de l'escenari, la famosa react table. El pianista va ser un altre dels elements claus en un concert que Björk va interpretar Volta ,(One Little Indian, 2007) el seu últim treball, acompanyat de llum làser, paperets, foc i un final més que apoteòsic. Entre temes del Volta cal remarcar peces interpretades pocedents de discs anteriors. Debut i Post es va endur grans temazos. Amb ganes de tornar a repetir ens vam dirigir cap a Massive Attack que ho vam veure des de lluny. Tot apunta que el concert va ser genial pels fans dels de Bristol, inventors en bona part d'aquest gènere anomenat Trip Hop. Des del meu punt de vista va ser massa tranquil per l'hora que es va celebrar. Ja s'acostava la 1:30 i per fi es van obrir les portes del recinte. Tothom va sortir per anar a buscar botellón i tornar per anar a veure Hercules and Love Affair, Junior Boys (que no van convèncer), 2 many dj's (amb sessió quasi calcada a la del Summercase) i Soulwax que pel que sembla, van intercanviar horaris amb els seus cosins germans 2 many. L'últim concert el van fer els australians Cut Copy amb un directe que no va estar gens malament i per demostrar que el modernisme sempre ha d'estar present. Els ritmes que ni de bon tros arriben al nu rave pero que s'estableixen en l'electro pop de rigurosa actualitat van tancar el conjunt de directes del festival. Per acabar, el nostre amic d.a.r.y.l va substituir al prodigiós mestre dels bootlegs i mush'ups Girl Talk. Va ser una llàstima pedre's aquest bon home ja que encara no he pogut oblidar la seva sessió en el Primavera Sound de fa dos principis d'estiu.
Ara, des de la meva cadira ergonòmica de l'habitació miro la meva tovallola de platja, l'after sun i les ulleres de sol amb nostàlgia. Les hauré de guardar en aquella caixa de fusta que hi posa escrit amb lletres grans: 'Kit de supervivència festivalera'.

Adéu estiu.