LA GUIA DEFINITIVA Jingle bells

Bones! ¿Com ens trobem avui? ¿Il·lusionats? ¿Descansats? ¿Feliços com a perdius? ¿Rics del cagar? ¡Ah! Resulta que us heu quedat sense feina. Esteu arruïnats. No podeu comprar cap regal. Us han robat el pernil de la panera. Teniu una malaltia terminal. Al·lèrgia a les neules. Us heu quedat sense amics. La vostra família us odia. No us conviden a sopar. I, a més a més, fa mesos que no suqueu. ¿Que són totes aquestes banalitats? ¡Una mica d’alegria, coi! ¿Que no veieu que ja és Nadal? Poseu-vos les astes de Rudolph al cap. Apreneu-vos d’una puta vegada la cançó del Tamborilero. Repartiu joia arreu del món. Abraceu la gent pel carrer. Feu-vos petons amb llengua. I, sobretot, munteu-vos una apassionant marató cinèfila a base de pel·lícules nadalenques (us recomano ferventment Un padre en apuros. Les expressions facials d’Arnold Schwarzenegger s’ho valen per sí soles). Com que un servidor té ganes de passar les vacances de Nadal al poble, rascant-se la panxa, viatjant una mica i anant de sopar en sopar, La Guia Definitiva ha decidit per unanimitat (més que res, perquè això ho escric jo sol) no tornar a fer acte de presència fins al dia 12 de gener. Davant aquest panorama, els jefazos del Mai a la vida s’han mostrat terriblement preocupats per la meva absència. Però tranquils, que tenim solució per a tot. La Guia es presenta avui com una Christmas Special Edition. ¿I què vol dir això? Doncs que tenim vint-i-una estrenes per comentar. Moltes pel·lícules per triar. I molts diners per gastar. Permeteu-me, això sí, que sigui una mica més concís en les meves explicacions. Salut i alegria!

Comencem amb les estrenes que ja tenim al cinema des del passat divendres. Imagineu per un moment que sou una mare soltera. Un mal dia, el vostre fill desapareix. I passeu uns mesos d’autèntica angoixa fins que la policia, finalment, aconsegueix trobar-lo. Fins aquí, tot bé. ¿Però, i si en el moment del retrobament mare/fill us n’adoneu que aquell nen no és el vostre? Això és el que ens planteja la pel·lícula El intercambio (Changeling), dirigida pel mestre Clint Eastwood, protagonitzada per una esprimatxada Angelina Jolie, ubicada a la ciutat de Los Angeles de finals dels anys vint i realitzada a partir d’un terrible fet real. Entre els actors secundaris, hi destaquen John Malkovich o Amy Ryan i, tot i no estar completament a l’alçada d’algunes de les grans produccions del senyor Eastwood, és una pel·lícula que des d’aquí recomanem de manera insistent. En tot cas, aquesta setmana cinèfila també ens deixa altres produccions que ens provenen dels Estats Units. Per anar fent boca, feia cert temps que Jim Carrey no tornava a aparèixer a les nostres vides amb una d’aquelles pel·lícules típicament ridícules i planes, destinades únicament a recaptar una xifra insultant de diners. Ja sabeu que el senyor Carrey té tres vessants. El magistral Carrey televisiu, que fa aparicions estel·lars en programes com el Saturday Night Live o els late night shows de Letterman, Leno i companyia. El Carrey de les grans obres mestres a l’estil El show de Truman o Olvídate de mí. I el Carrey mediocre d’idioteses infantils com Mentiroso compulsivo, Como Dios o Dick y Jane, ladrones de risas. En aquest cas, ens presenta Di que sí (Yes Man, dirigida per Peyton Reed) i, lamentablement, ens temem que torna a ser el Carrey del tercer vessant. Per sort, l’atractiva Zooey Deschanel li serveix d’acompanyant. També hem tingut la primera i única pel·lícula eminentment nadalenca, titulada Como en casa en ningún sitio (Four Christmases, de Seth Gordon) i protagonitzada per Vince Vaughn i Reese Witherspoon, que sembla ser que ha oblidat que té un Oscar. I Neil LaBute torna a les cartelleres després de la increïblement fallida The Wicker Man amb el thriller Protegidos por su enemigo (Lakeview Terrace), pel·lícula a major glòria de Samuel L. Jackson. Per la seva banda, el cinema alternatiu també hi continua tenint certa cabuda. Des del Brasil ens arriba la pel·lícula Estómago (Estômago, dirigida per Marcos Jorge), on la repel·lent cuina d’alt nivell es veu substituïda per algun que altre fastigós menjar casolà. I el català Albert Serra (el mateix que, fa uns anys, ens va portar aquella raresa excepcional anomenada Honor de cavalleria) torna a fer el mateix a partir de la llegenda dels tres reis mags amb la pel·lícula El cant dels ocells, una raresa catalana que ha passat pel festival de Canes. Per últim, el cinema d’animació infantil es veu representat amb dos produccions. Per una banda, la nord-americana El valiente Desperaux (The tale of Desperaux), de Sam Fell, Gary Ross i Robert Stevenhagen. I, per l’altra, la cinta italiana Winx: El secreto del reino perdido (Winx club: Il segreto del regno perduto), dirigida per Iginio Straffi.

Encetem el segon round amb les estrenes previstes pels dies de Nadal i Sant Esteve, on dos superproduccions amb capital nord-americà manen per sobre de qualsevol altra proposta. Amb The Spirit, el també artista gràfic Frank Miller adapta el còmic homònim de Will Eisner, tot debutant en solitari en la direcció cinematogràfica (recordem que ja va codirigir la seva Sin City, juntament amb Robert Rodriguez). The Spirit continua la mateixa estela visual, amb la història d’un detectiu emmascarat sense poders que protegeix del crim als habitants de la ciutat de Central City. Gabriel Macht, Samuel L. Jackson, Scarlett Johansson, Eva Mendes, Jaime King, Paz Vega i Sarah Paulson posen cara als personatges. L’altra proposta ens arriba a mode d’homenatge a un tipus de cinema èpic en general i a un país en particular. La cinta es titula Australia. És l’última creació gegantina del realitzador Baz Luhrmann (sí, el de Romeo y Julieta de William Shakespeare i Moulin Rouge). I els seus dos protagonistes, australians de pro, són Nicole Kidman i Hugh Jackman. ¿Què és això? ¿Una mena de Lo que el viento se llevó entre cangurs i koales? ¿Una història d’amor enmig d’una guerra? I, el que és més important, ¿perquè no es decideixen a realitzar l’aventura èpica més gran contada? ¿El seu títol? España. ¿El seu argument? La història d’amor entre un torero i una tonadillera, enmig de la guerra civil i amb un villano d’excepció, El Generalísimo. Apassionant. Però ¡ojo al dato! Que el dia de Nadal també ens deixa altres estrenes a tenir en compte. En primer lloc, la italiana Romanzo Criminale (de Michele Placido) s’apunta al thriller mafiós de mitjans de segle. L’espanyola Prime Time, dirigida per Luis Calvo Ramos i protagonitzada per Leticia Dolera, Alberto Amarilla i Pablo Puyol utilitza els platós d’un reality televisiu per tal de fer-nos cagar de por (llegiu les crítiques i ploreu de riure). Per últim, la cartellera també ens deixa una pel·lícula dirigida a un públic infantil/juvenil, Mi gato Angus, el primer morreo y el plasta de mi padre (Angus, thongs and perfect snogging) dirigida per Gurinder Chadha, la de Quiero ser como Beckham. I la cinta d’animació espanyola El lince perdido, dirigida per Raúl García i Manuel Sicilia.

I acabem amb els comentaris en relació a les estrenes previstes pels dies 1 i 2 de gener del 2009, que això es fa llarg i ja va sent hora. Per començar, el Cap d’any suposa la tornada al cinema d’un senyor director que s’acaba de separar d’una dona que es pensa que és cantant. El director en qüestió és Guy Ritchie que, acompanyat d’actors com Gerard Butler, Thandie Newton, Tom Wilkinson i el Jeremy Piven d’Entourage, ens porta la pel·lícula RocknRolla. ¿Us van agradar Snatch. Cerdos y diamantes i Lock and stock? Doncs no hi ha res més a dir, ja que continua amb el mateix estil (obviem, lògicament, aquella atrocitat anomenada Barridos por la marea). Continuem amb City of Ember: en busca de la luz (City of Ember, de Gil Kenan), una pel·lícula que compta amb les interpretacions de Bill Murray, Tim Robbins i Saoirse Ronan (la nena d’Expiación) i amb un argument ubicat en una ciutat fosca on l’única llum existent és la que prové de les faroles dels carrers. Enfront una energia que cada cop escasseja més i més, dos joves acabaran buscant la manera d’evitar el desastre a la vegada que desvetllaran algun que altre enigma de la ciutat. Amb la pel·lícula Cuestión de honor (Pride and glory), el director Gavin O’Connor ens replanteja el drama policíac amb Edward Norton i Colin Farrell com a caps de cartell. Darren Lynn Bousman ens porta Repo! The genetic opera, un musical de terror amb ¡Paris Hilton! com una de les seves muses principals. I acabem les estrenes amb tres pel·lícules més. La britànica Una família con clase (Easy virtue, d’Stephen Elliott) beu directament de les clàssiques comèdies d’alta societat amb actors com Jessica Biel, Colin Firth o Kristin Scott Thomas. L’uruguaiana Acné, dirigida per Federico Veiroj, ens ensenya el despertar sexual d’un jove de tretze anys. I la danesa Flame and Citron (Flammen & Citron, d’Ole Christian Madsen) ens ubica als anys 40 i ens narra la història de dos herois de la resistència danesa de Copenhague, després de l’ocupació alemanya.

Senyores i senyors. Estic cansat d’escriure. La Guia Definitiva s’acomiada fins al 12 de gener. Gaudiu del cinema. I tingueu un bon Nadal i un feliç Any Nou.