A viva veu són els concerts que neixen de l'unió entre el Mai a la vida i el Fantastico Club. Inquietuds per oferir una proposta absent a la ciutat i ganes d'aprofitar un espai adequat perquè un artista es valgui únicament de la seva habilitat amb l'instrument i de la seva veu per oferir la seva música. Cap cable i cap altaveu, aquesta és la premissa.
Cada primer i tercer dijous de mes al Fantastico Club, aniran passant pel cèntric local del Gòtic barceloní grups i cantants emergents amb el denominador comú de tenir ganes d'oferir. Desmond, Oniric, Sedaiós i Samitier són els primers grups que s'enfrontaran al repte. El primer de tots serà Desmond, àlter ego de Marc Fernández, que va regalant el seu folk evocador per la ciutat quan abandona Berlín, on es dedica a servir tapes. A Desmond no li farà falta cap micròfon, i és que amb la seva veu serà capaç d'omplir tot el Fantastico en el primer de la sèrie de concerts que el Mai a la vida i el bar del Gòtic organitzen conjuntament.
Desmond tocarà demà dijous 21 de maig a les a les 21:00 i mentre la música soni les distraccions seran mínimes i no es podrà permetre l'entrada a ningú més. Ho sentim molt.
Aquesta setmana la secció de propostes gratuïtes del Mai a la vida us recomana:
La nit dels museus: Aquest proper dissabte dia 16 de Maig, és a dir demà, és la meravellosa nit dels museus i és gratis! Un any més els museus de Barcelona t'ofereixen l'oportunitat de descobrir-los en hora nocturna, amics vampírics! En aquesta edició s'han apuntat 27 museus i centres d'exposicions i l'horari es de 19h a 1 de la matinada. Aquesta iniciativa no tan sols es fa a Barcelona, sinó que hi ha més de 2000 museus que s'hi sumen en 40 països, així que si marxeu a l'estranger també trobareu aquesta iniciativa i gratis!, tot això es degut a que la iniciativa promoguda pel Consell Europeu.
A Barcelona podem anar gratis al CaixaForum, al CCCB, Cosmocaixa, Museu Picasso, MACBA entre molts altres que trobareu aquí. A més, si entreu a la web de lanitdelsmuseus entre el 17 i el 31 de Maig podreu guanyar una entrada gratuïta per a dues persones i escollir el museu que més us agradi. L'entrada la podreu utilitzar fins el 31 de Desembre!, i què s'ha de fer?, doncs només has d'opinar què et sembla la iniciativa de la nit dels museus!
FESTUS 2009:
La crisi no ho és tot!, tot i que només es parli de crisi. Els companys de FESTUS ens porten un festival més que recomanable i totalment gratuït. FESTUS és un festival jove d’arts al carrer i aquest any arriba a la seva dotzena edició. Durant els dies 26, 27 i 28 de juny els carrer de Torelló (Osona) es tornaran a omplir de música, arts escèniques i audiovisuals.
FESTUS sorgeix del Patronat del teatre Cirvianum de Torelló amb l’objectiu de donar a conèixer activitats d’arts escèniques, musicals, visuals i plàstiques que no tenen accés als canals de difusió habitual i, amb la voluntat d’obrir les arts a nous públics.El FESTUS vol abarcar totes les formes d’expressió artística contemporània que impliquen un trencament amb la rutina urbana del dia a dia de pobles i ciutats, i programar aquelles curiositats del món de l’espectacle que proposen una relació especial, diferent i íntima d’interacció amb el públic. I aquí us deixem les confirmacions, us mantindrem informats de novetats:
MÚSICA: HALF FOOT OUTSIDE (indie/rock) MAZONI (folk/rock) ANÍMIC (folk) THE LIONS CONSTELLATION (psicodèlia/rock) LINN YOUKI (punk/electro) MUJERES (garatge rock) FURGUSON (post-punk/electro) EL PETIT DE CAL ERIL (folk) ANIKA SADE (electro/rock) LUIS LE NUIT (Dj resident Sala Razzmatazz) GRAHAM (Dj resident Sala Apolo) UNCOLEGA (Scanner Fm Dj) .
ARTS ESCÈNIQUES: ACCIDENTS POLIPOÈTICS (MÁS TRISTE ES ROBAR) IDOIA ZABALETA (BICHO, QUE ERES UN BICHO) BOT PROJECT (COLLAGE) TUTATIS (CAVALLS DE MENORCA) LAITRUM TEIATRU (CÀPSES) LA INTRUSA DANZA (EL DESCENSO DEL DESEO) CIA LOLITA CORINA (LAS GALLEGAS) AZULKILLAS (INCUBANDO LA LUNA) KINOA (BOX) FILIPA FRANCISCO (PROYECTO MENAGE A...) EL SENYOR DELS MIRALLS POEMATÓN A4 (BRBQ DJ) UNA MIKA (GLOBO AZUL) MÀNIMA
I per últim, us recomanem un concert: The Dog i es que els amics de Montornès, als que vam entrevistar, toquen avui divendres, GRATIS, al Rouge Bar, serà a partir de les 20:30h. Un concert ideal per a gaudir de la 'gustera' del cap de setmana. Per cert, aquest flyer és de Blanca Galindo, i a l'enllaç trobareu més coses maques fetes per ella.
Torna el De Franc, la secció de propostes gratuïtes a Barcelona del Mai a la vida. I torna per a explicar-vos algunes de les iniciatives que estan duent a terme elsmuseus de la ciutat,com per exemple, oferir entrada lliure els diumenges a la tarda. També us parlarem d'Els diumenges de Picasso, actuacions de dansa, circ o música que tenen lloc al Museu Picasso quinzenalment, o d'algunes de les exposicions que podeu veure a La Virreina. I en l'apartat tecnològic, descobriu una web que recull tots els concerts (gratuïts i no gratuïts) que es fan diàriament a Barcelona.
Si voleu descobrir tots els detalls per gaudir de la ciutat sense gastar-vos ni un cèntim, només cal que feu clic aquí o visiteu el nostre perfil a Scanner FM.
Tot estava planejat perquè aquest diumenge els Ruby Suns toquessin a La [2] de l'Apolo, però les circumstàncies i un malentès han fet que aquest concert s'hagi replanificat a correcuita a l'Heliogàbal pel proper dilluns, pel mòdic preu de 5 euros.
Tot sigui pel canvi de dia (començar un dilluns amb un concert està força bé) o pel lloc tan íntim i singular (recordem que l'Heliogàbal es un lloc molt íntim), els del Mai a al vida creiem que és una bona excusa per assistir a l'event.
El proper dia 21 de Març a les 21h teniu una cita al CaixaForum que no us deixarà indiferents.
Parlem dels Binomis 2009 al CaixaForum, i per ser més concrets parlem de la iniciativa dels estudiants de l'IDEP (Institut Superior de Disseny i Escola de la Imatge) de portar al grup Ovni per a exposar de les creacions visuals que han fet expressament pel disc del grup: 'Aterrizaje!'
Els Ovni són un grup format per dos germans de Segovia i dos membres procedents de Barcelona. Els que han tingut la oportunitat de veure'ls en concert diuen que tenen un directe sòlid i contundent a mig camí entre Tequila i The Strokes tot catalogant-los dins el garage-rock més 'old school'.
Si la setmana passada era a través del Twitter, avui, 12 de Març ens en assabentem mitjançant el seu mític fòrum. Primavera Sound incorpora al seu cartell tots aquests artistes: Th'Faith Healers, els mítics The Bats, banda novazelandesa de rock, i els Vilanovins Tokyo Sex Destruction acompanyats de Gredd Foreman, frontmant de The Delta 72 i actual músic de la banda de Cat Power. També hi tocarà Maika Makovvski que presentarà el seu nou àlbum. També s'incorporen nous artistes a la festa de clausura, es tracta de l'ex-Herman Düne, Stanley Brinks que tocarà acompanyat de Freschard i Ish Marquez. Finalment també hi tocarà Duchess Says i els garajeros Merienda Cena. Segons el fòrum, a més, també es duran a terme una sèrie de Showcases els dies abans del festival. Els trobareu a continuació:
Showcases Dilluns 25. Apolo. Limbo Starr showcase HALF FOOT OUTSIDE + TACHENKO + P.A.L. + BRIAN HUNT Dimarts 26. Apolo. Heart Of Gold showcase THE REIGNING SOUND + THE RIGHT ONS Dimarts 26. Sidecar. B-Music showcase ANDY VOTEL Dj + CHRIS "THE JUDGE" ARTHUR Dj + WIO LEOKADIO Dimecres 27. Apolo. Acuarela showcase ZU + DÄLEK + AGENT RIBBONS + BÉLMEZ Dimecres 27. Sidecar. Holy Cobra Society showcase THE INTELLIGENCE + MULETRAIN
Això no és tot. També han anunciat les mítiques actuacions de migdia que es celebren al Parc Joan Miró. Entre les bandes confirmades, hi trobem grups que repetiran, però que segons la organització oferiran un Show especial. Es tracta de Crystal Stilts, Ponytail, Plants & Animals i Bowerbirds. A continuació tots els grups que actuaran al Parc Joan Miró:
KLAUS & KINSKI CRYSTAL STILTS PONYTAIL PLANTS & ANIMALS BOWERBIRDS KIMYA DAWSON ANGELO SPENCER KARL BLAU
En el nombre de Alfred és el single que Los Rotos han escollit per realitzar el seu primer videoclip. I per presentar-lo en societat, ja us avisem que és molt molón i que hi ha aire, guitarres i fins i tot "ballarines"..., han reservat hora aquest proper dissabte la Sala Monasterio, per desprès tocar en directe algunes cançons del seu primer disc. Per acompanyar-los en aquesta vetallada els visitaran Els Amics del Bosc. L'entrada és de 6€ i us podeu passar a partir de les 22.30h.
La nota de premsa ens comunica que són la millor banda del planeta i que tenen 18 anys de mitjana d'edat gràcies als 8 anys del bateria.
Us hi esperem doncs, als qui conegueu la banda i volgueu veure aquest primer videoclip, als qui no conegueu la banda i volgueu escoltar-los en directe i en definitiva a tothom que li vingui de gust bona musca roto'n'roll.
I per desprès si us animeu recordeu que els Djs del Mai a la vida estarem al Fantastico per recordar-vos cançons fantàstiques d'aquests últims anys.
"Llena de patadas y puñetazos, punk rock y reggae, victorias pírricas, curas malvados y el desespero callado del cinturón industrial barcelonés, Rompepistas es una emocionante novela de iniciación que narra con intensidad y gran sentido del humor el paso de la adolescencia a la primera juventud."
Aquesta es una de les frases que podreu trobar a la contraportada de la tercera novela de Kiko Amat, titulat Rompepistas (Editorial Anagrama), un llibre sobre el pas de l'adolescencia a la primera juventud. Si com nosaltres, recordeu amb un gran somriure El día que me vaya no se lo diré a nadie y Cosas que hacen BUM i sou fans fatals deLa Escuela Modernaus recomanem que us feu amb Rompepistas. Podeu linkar aquí per llegir un fragment.
I si el que voleu es sentir en primicia la banda sonora del llibre per part de membres de Brighton 64, Grande-Marlaska (antics Garzón), Le Pianc, Nueva Vulcano, Surfin' Sirles, Astrud, Silly Walk, The Bite i Las Dolores i escoltar un fragment del llibre de la veu del propi autor, no podeu faltar aquest proper dissabte 31 de gener al Heliogàbal (Ramón y Cajal 80) a la festa presentació de Rompepistas! Serà allò de les 21h, així que més val que aneu d'hora que l'aforament del local és certament limitat... Per acabar la nit trobarem la música animada dels Hungry Beats DJs. Així que tot plegat força complet, no creieu? Ens trobem allà!
Recordeu, dissabte 31 de gener a partir de les 21h al Heliogàbal situat al Ramón i Cajal, 80.
Amb només una setmana i un dia de diferència ens arriben la tercera part de les confirmacions del Festival Primavera Sound 2009, que tindrà lloc els propers dies 28, 29 i 30 de Maig. En aquest cas són alguns noms menys que la última vegada, tot i això el nivell és mante a l'alça. Sinó vegeu això, A Certain Ratio, una mítica banda que va començar els seus passos l'any 1977 a la ciutat de Manchester, per tant el que us podeu esperar d'ells, no és res més que Post-Punk ballable de primera qualitat. Ara que estem parlant de punk, direm que una de les altres confirmacions que ens han fet molta il·lussió és la dels yankees Jay Reatard. Que Mai a la Vida ja es va encarregar de fer sonar a les novetats fa poc més d'un mes. Clicant aquí podreu escoltar la càpsula on hi van sonar. Una altra confirmació bastant punk és la de Joe Crepúsculo & Los Destructores, dels quals només us podem avançar que és un grup creat, especialment, per l'ocassió. Altres confirmacions son les d'Art Brut, que ni fu ni fa, i la de la increïble banda de Bradford Cox, Deerhunter, que venen per tercera vegada, casi, consecutiva al festival. Cal recordar que van estar al Primavera Club'07 i al Primavera Sound'08, on hi presentaven l'anterior Cryptograms (Kranky, 07). Que era un àlbum que estava bé pero que no arrivaba al nivell de Microcastle/Weird Era Co. (Kranky/4AD, 2008), l'últim gran disc del 2008. A un altre nivell hi trobem les altres dues confirmacions, Oneida i The Bad Plus, ambdues bandes explorant els universos més avantguardistes als que pot evolucionar el jazz, el 2-step i la música negra en general.
Per veure la resta de confirmacions del Primavera Sound'09 podeu clicar aquí, però com sempre acabem amb un vídeo i aquest cop ho farem amb un vídeo d'una actuació en directe dels Jay Reatard. Disfrutin...
Habitualment, Mai a la Vida és caracteritza per donar a conèixer l'actualitat músical a Barcelona. Així que és el que ens disposarem a fer en aquest post.
El cap de setmana comença avui i vindrà carregadíssim de propostes musicals amb denominador comú, totes són Made In Barcelona. La primera és aquesta tarda, a les 20:30, a la Sala Apolo per celebrar el IV Aniversari del segell local, Cydonia Records. Els encarregats de posar la música a aquest aconteixement seran Sanpedro, Madee i la joia del segell, Jeremy Enigk. El mateix divendres, 16 de Gener, unes hores més tard -en horari de club- i a la mateixa sala però un pis més avall, és a dir a la [2] del Apolo, hi haurà una altra sessió de música local. En aquest cas, correra a càrrec de dos grups, els nouvinguts Homenatges, grup format pel duet, encapçalat pel polifacètic Arnau Sala (Ozonokids, Les Aus...) i Adrián (Veracruz), tots dos membres del grup d'impro-experimentació Bèstia Ferida, i Albaialeix, el famós duet psicodèlic, inspirat per música catalana dels 60's i 70's. Característics per la bipolaritat que els permet passar de la calma i la tranquilitat al sotrac de la veu desgarrada d'Aleix -actualment, també, membre del Guincho, amb el qual està de gira habitualment-. Degut a l'atrafegada agenda d'aquest grup, apadrinat per Sones, aquesta, serà una bona ocassió per veure'ls en directa ja que habitualment estan de gira per tot el món. Finalment, dissabte tindrem l'ocassió de veure en directe a Ü_ma, el grup del qual Mai a la Vida, habitualment parla, i el grup El Petit de Cal Erill, un grup que ens encanta i que properament tindrem a l'entrevista. Les seves possibilitats són molt àmplies, música intimista amb detalls que van del folk a la electrònica, a més, a companyen la seva música de coros de nens petits. En definitiva, que el millor serà que els vegueu en directe. Les dades del concert són Espai Jove BocaNord (Carrer dels Agudells, Barcelona).
1. Eli “Paperboy” Reed & the True Loves (Auditori del Fòrum Primavera Club 08)
2. Built To Spill (sala Apolo) 3. Thee Silver Mount Zion Memorial Orchestra & Tra-La-La Band (La [2] d’Apolo) 4. Portishead (Auditori del Fòrum - Primavera Sound 08) 5. Leonard Cohen (FIB 08) 6. Grinderman (Summercase 08) 7. Antònia Font (Liceu) 8. The New Year (Tanned Tin) 9. Psychic TV (La [2]) 10. Björk (Ola Festival) 11. Los Campesinos! (Summercase 08) 12. Vic Chesnutt (sala Apolo) 13. Mika Miko (La [2] – Primavera Club 08) 14. Refree (Auditori) 15. Faust (Auditori – Festival Digressions) 16. Momus (Faraday) 17. Bart Davenport (Faraday) 18. The Extraordinaires (La [2] – Primavera Club 08) 19. Fuck Buttons (Primavera Sound 08) 20. Les Savy Fav (Primavera Sound 08) 21. A Place To Bury Strangers (Razzmatazz 3) 22. No Age (La [2] d’Apolo) 23. Mount Eerie (Tanned Tin 08) 24. QA’A + Muzak (sala Sidecar) 25. The Requesters (Summercase 08)
Avui dissabte els companys de Montornès celebren un triple aniversari, es tracta de l'aniversari d'Alberto 'Basstard' (Simphonyc Madness), en David (Waiting Room) i en Jaime (Waiting Room). I quina és la millor manera de celebrar-lo? Doncs amb un triple concert (Waiting Room, Simphonic Madness i La Muette). On?, a Masferrer, (Montornès del Vallés), la seva 'segona casa'.Els grups ens han fet arribar aquesta invitació i la fem extensiva. Així que esteu tots convidats a tan magnífic i gratuït esdeveniment que tindrà lloc a les 23h.
Molt aviat al Mai a la vida entrevista a The Dog i La Muette.
Aquesta setmana, a la secció de música tornem a parlar de festivals. Del 12 al 16 de novembre a Castelló de la Plana tindrà lloc el Tanned Tin. La desena edició del festival de petit format però gran cartell ens porta pocs grups coneguts i d'altres (la gran majoria) per conèixer. A la càpsula de música del Mai a la vida repassem alguns dels grups d'aquesta edició. A les novetats, escoltem OH (Ohio) (Merge) el nou disc de Lambchop, el segon (sí, el segon) d'Eli 'Paperboy' Reed and The True LovesRoll With You (Q Division) i proVISIONS, el darrer treball de Giant Sand. Per acabar destaquem el concert a La [2] de Dr. Dog del passat 9 de novembre.
No es ninguna novedad que en la historia del rock una banda se haga las fotos antes de haber dado un concierto, así como tampoco lo es ahora que un grupo de pilinguis se haga fotos como si pareciesen una banda de rock. Teniendo en cuenta que al oído del oyente medio underground las bandas prefabricadas carecen de interés (salvando contadas excepciones históricas como la de los Sex Pistols, actuales como la de Mika o futuribles como la de las Spice Girls cuando sean vintage), son otros los mecanismos por los que popularizamos la música que nos gusta: el boca-oreja o en este caso y en los tiempos que corren, el post-comment (o como quieran llamarlo). Las CSS, Cansei de Ser Sexy (o como quieran llamarles) saltaron a la palestra desde un Fotolog para convertirse en el claro referente de todo aquél que va de compras al American Apparel, gracias sobretodo a su primer trabajo homónimo (Cansei de Ser Sexy, Sub Pop, 2006), un disco que entre otros logros cuenta con el récord de camisetas vendidas en un FIB (pongo la mano en el fuego). Ahora, en su segundo larga durada (Donkey, Sup Pop/Warner, 2008) tiran millas con su formula del éxito: pop/rock-electrónico, globos de colores y apología del alcoholismo, y el resultado es en mi opinión, francamente aceptable. Además me consta por partida doble que en directo el espectáculo músico-visual está a la altura, así que invito a todos aquellos que se mueran de ganas de comprobar como Adriano Cintra ha enseñado a tocar música a este quinteto de brasileñas descaradas y cyber-exhibicionistas que se acerquen este viernes a la sala 2 del antiguo Zeleste.
Amigos informáticos, el CSS, ha dejado de ser un lenguaje formal del HTML. Amigos del mainstream Cansei de Ser Sexy ya no es sólo una frase idiota de la Beyoncé Knowles traducida al portugués.
L'abric, la bufanda, els guants i el paraigues sempre a la bossa. Hi ha unes característiques intrínseques de la tardor que la fan característica. Suposo que passa amb totes les estacions del any, per tant, l'excusa per ser una entradeta original i molona ha quedat relegada a una simple reiteració d'un fet. El cas és que el Wintercase any rere any també ha quedat marcat al calendari com una cita inaludible. El pre Primavera Club per molts i la primera data de la tardor on poder assistir a bons directes d'una forma més aviat continuada, el que seria un festival, però repartit en difernts dates. La ubicació escollida es la sala/discoteca coneguda amb el nom de Razzmatazz i la beguda alcoholíca que ho patrocina és San Miguel. Fetes les presentaciones passem a comentar les dates. Però primer, caldria comunicar que la gira presentació del Wintercase08 va ser fa uns dies i els afortunats vau pdoer veure My Brightest Diamond y Clare & The Reasons. Ara sí, les dates i els grups.
THE RADIO DEPT. + MAGA + HOLA A TODO EL MUNDO 20 de noviembre - Bilbao - Rockstar Bilbao (C/ Gran Vía, 89) 21 de noviembre - Madrid - Joy Eslava (C/ Arenal 11) 22 de noviembre - Barcelona - Razz 2 (C/ Pamplona, 88) 23 de noviembre - Valencia - Mirror (C/ San Vicente, 200)
LOS CAMPESINOS! + RA RA RIOT + ganador concurso Levi’s (sólo en Barcelona) 5 de noviembre - Madrid - Joy Eslava (C/ Arenal 11) 6 de noviembre - Valencia - Mirror (C/ San Vicente, 200) 7 de noviembre - Barcelona - Razzmatazz 2 (C/ Pamplona, 88) 8 de noviembre - Bilbao – Rockstar Barakaldo (Av. La Riviera s/n - Centro comercial Megapark)
SCOTT MATTHEW + CUCHILLO + EL PERRO DEL MAR 27 de noviembre - Barcelona - Razz 1 (C/ Almogàvers 122) 28 de noviembre - Bilbao - Rockstar Bilbao (C/ Gran Vía, 89) 29 de noviembre - Madrid - Joy Eslava (C/ Arenal 11) 30 de noviembre - Valencia - Mirror (C/ San Vicente, 200)
A Mai a la Vida ens encanta descobrir música, i més encara si es de casa nostra. Marcel Cranc és un nom que m'ha arribat per diversos cantons. Ja va tocar a la passada edició del BAM la vigília del dia laborable que trencava el pont de la Mercè. La cita va ser a l'Apolo i va obrir un concert on hi havien noms com The Whip i Anika Sade. Marcel Cranc és l'alter ego de Miquel Vicensastre, un cantautor mallorquí que milita a les files de Primeros Pasitos, un dels segells més interessants dels Països Catalans. Habitualment presenta la seva música en un format reduït, el seu piano, la guitarra i acompanyat d'un violoncel. Canta en Català i a vegades en francés música tranquila que flueix entre paisatges electrònics. Comparat pel mateix David Broc per músics de la talla de Dominique A o Diabologum.
No us el podeu perdre avui mateix a la FNAC del Triangle a les 19:30.
... i tens l'oportunitat de veure'n una en directe aquest divendres a Luz de Gas! Es diuen Mukti and Revival, el 2002 van treure el seu primer àlbum, Kalanki Ko Jamal (què deu voler dir??!) i ben aviat van triomfar al Nepal. Arriben a Barcelona després d'haver publicat el seu tercer disc, amb un nom encara més indesxifrable que el primer, Dekhdai Chhu Ma. És un àlbum primordialment de rock, que manté certs trets de la música tradicional nepalesa i que s'acosta als ritmes de jazz, reagge i blues. I per si això no fos prou, han incorporat nou membre i nous instruments al grup: piano i telcats. Mukti ja ha portat les seves cançons per Estats Units, Canadà i Austràlia, i ara és el torn de la nostra ciutat.
I si encara vols més motius, el concert està organitzat per l'associació Amics del Nepal, i els diners aniran destinats al Projecte Jove, que dóna beques als nois i noies nepalesos que han acabat els estudis secundaris i volen seguir formant-se, per exemple, anant a l'universitat. Què, tot plegat no et desperta curiositat?
Com que hi ha gent que s'ha passat les últimes setmanes a una cova, els del Mai a la vida, descansadíssims després d'unes vacances llargues que riu-te'n de les escolars, us direm què no us podeu perdre del BAM 2008, que comença aquest divendres 19 de setembre. El cultivat i krautrocker Arnau Sabaté, la fan de Labrador i el pop suec Andrea Valverde i l'amant de crear hypes particulars Eduard Gras us farem cinc cèntims dels grups més interessants del festival públic (sic) de la ciutat comtal. Gaudiu dels concerts i consumiu responsablement.
Divendres 19
First Aid Kit + u_mä. Plaça dels Àngels a les 20.45. El Pau i la Maria són una parella de joves l'amor que hi ha entre els quals no ha desembocat en un hereu sinó en un disc. u_mä (auto-editat, 2007) va ser un regal de Nadal d'una gran frescor i tendresa que encara no hem pogut veure en directe. La presència dels First Aid Kit ajudarà a traslladar a dalt d'un escenari la proposta del disc a més de col·laborar amb el seu propi repertori que, com vam veure fa poquet a La [2], està ple de sorollets, folktronica, camises de quadres urbanites i una veu dolça. EG
Versatile. Plaça de l'Odissea a les 21.15. Avisem ara. Serà la primera víctima de les solapacions criminals del BAM 2008. I és una pena perquè La Habitación de la Luz va ser deixat francament bé al Mai a la vida en el seu moment. Cançons com 'Love is in the Kitchen' o 'El bar de la chica con hambre' són himnes ebris que fan de la psicodèlia la seva raó d'existir. Guitarres, compassos trencats i la ràbia perquè el Maremàgnum està massa lluny de tot. EG
The Dø. Plaça dels Àngels a les 22.15. Fent memòria, aquest duet franco-finlandès va ser un dels primers hypes particulars del 2008. A Mouthful és la seva referència discogràfica i contribueixen al cartell de parelles extra i no extramusicals de la nit de divendres a la plaça dels Àngels, davant del MACBA. EG
The Pepper Pots. Fabra i Coats a les 22:30. Que Mai a la Vida s’escapi unes línies del circuit purament underground per parlar d’ska és perquè el grup realment s’ho val. Són catalans però la seva web té la versió en japonès (que tremolin els Pinker Tones). Val, he dit ska però segurament és simplificar massa. The Pepper Pots aposten pel rocksteady d’influència soul a la vella escola i estaran tocant el Divendres a Fabra i Coats. ASA
The New Raemon. Plaça del Rei a les 22.30. L'àlter ego del polifacètic mamífer Ramón Rodríguez continua presentant en directe el seu treball en solitari A propósito de Garfunkel (Bcore, 2008), que si no heu tingut el plaer d'escoltar-ho ja és hora que us hi poseu. A part, corre el rumor que si cridem potser tocarà algunes de les 4 noves cançons que formen part del nou maxi single. AV
Sam Roberts. Plaça Reial a les
22.45. Sam Roberts és un dels petits grans noms d’aquest festival. Actualment, el canadenc està de gira presentant Love at he End of the World (Secret Brain/Universal, 2008), un disc que va
sortir a la venta el passat 25 d’Agost. Si Bridge to Nowhere era la cançó que més us va agradar del Chemical City, en aquest disc hi trobareu grans cançons que només els més afortunats hauran escoltat gràcies al rapidshare o a l’amable venedor del CD Drome. Rock amb cara i ulls el divendres a l’escenari Sidecar. ASA
Jeremy Enigk. Plaça del Rei a les 00:00. La Plaça del Rei és un lloc amb molt carisma i més encara quan me n’adono que l’ex cantant de Sunny Day Real State, Jeremy Enigk, hi tocarà. Si no recordo malament, la seva última aparició a Barcelona va ser a l’Heliogàbal. Música tranquil•la, divendres a la mitja nit a la Plaça del Rei (que no Reial). ASA
Calle 13. MTV/Fórum a les 2:30. Abans he dit que si Mai a la Vida parla de quelcom és per que realment val la pena. Calle 13 fan reggaetón i tocaran a l’escenari MTV el divendres de matinada. ASA
Dissabte 20
Mishima. Antiga Fàbrica d'Estrella Damm a les 19.30. Tinc amigues que aseguren que els Mishima toquen cada setmana. Jo a vegades també he tingut aquesta sensació. Ara ja no tant perquè he intentat desengantxar-me'n pel meu propi bé i, fins i tot, crec que m'acostaré per veure'ls una vegada més, perquè hi ha temes que són gegants, 'Miquel a l'accés 14' o 'La forma d'un sentit' per dir-ne dos a l'atzar. AV
Le Petit Ramon. Plaça Reial a les 20.45. A aquestes altures tothom que va pel carrer sap que Ramón Faura, alter ego de Le Petit Ramón, és el millor músic de Catalunya. Bankrobber ho sap i per això l'han fitxat. Barceloní de soc i arrel tocarà, acompanyat d’Experimenta 3, les cançons del seu últim disc. Igual de fosc que reivindicatiu, el Folk Psiquedèlic fet a casa sonarà el dissabte a la Plaça Reial. ASA
Antònia Font. Antiga Fàbrica d'Estrella Damm a les 21.00. Fa molts anys que ens coneixem amb l'Antònia i com tantes amistats, després d'un inici de molta confiança la cosa s'ha anat refredant, sempre amb un bon record. Les coses no s'han tornat a escalfar massa i els mallorquins corren el perill de convertir-se en "un grup que m'agradava molt quan era jove". Però que bona que és 'Portaavions', i 'Vitamina sol' i 'Love song' i 'Alpinistes-samurais'. Som fans de Joan Miquel Oliver, no ens en podem amagar... EG
Espaldamaceta. Plaça del Rei a les 22.30. Tot va començar amb una versió de 'Mil millones de veces' de Los Planetas que tenia al seu myspace, i després amb el seu disc de debut, fresquíssim i acabat de masteritzar. Aquest tarragoní és intimista i segurament haurem escoltat aquest disc moltes altres vegades, però una vegada més quedo bocabadat davant de la força que poden prendre una sola guitarra i una sola veu. 'Evitarte para co
nservarte' és la seva gran cançó i és poesia pura. Com l'alcohol de cremar. EG
Vetusta Morla. Parc del Fòrum a les 00.20. Amb un contundent i sorprenent debut aquests madrilenys ens van deixar amb la boca oberta. Un día en el mundo sona com a millor disc nacional i una servidorä creu que aquestes veus tenen tota la raó del món. Perquè si ets dels que es va quedar fora al concert presentació al Sidecar (atenció que van esgotar entrades i els que vam assistir al concert ho vam patir en els nostres propies carns) ara es la teva oportunitat. AV
Minus Showcase. ElectroBAM/Red Bull Music Academy a les 00:30. En el moment que l’imperi del fluor, la gorra new era i el nu-rave ha robat el cor de la Barcelona moderna. L’exèrcit Minus, encapçalat per l’extraterrestre Richie Hawtin, difondrà allò de ‘less is more’. Si ets dels que pensa que el Minimal encara no ha mort, ves dissabte al Fòrum. ASA
Diumenge 21
Sahara Hotnights. Espacio Movistar a les 21.45. Entre el rock i el power pop més fi es mouen aquestes noies sueques. Pels qui encara no es creguin que a suecia poden fer alguna cosa més que pop d'ardilles us recomano mooolt aquestes noies i les seves cançons curtes i efectives. Perquè si el seu anterior treball Kiss and tell del 2004 ja era un bon treball ara ens presenten If Leaving Is A Loving Thing del 2007 desprès del canvi de discogràfica, de RCA a Stand By Your Band. AV
Teenage Fanclub. Espacio Movistar a les 23.00. Els escocesos són molt grans i després de més de 10 anys de trajectòria es fan estimar. Un dels grups mítics que no us podeu perdre, tot i que el concert sigui en diumenge i a sobre a Kuala Lumpur, lloc també conegut com el final de la Diagonal. AV
Alela Diane. La [2] a les 21.45. Escoltar The Pirate's Gospel provoca agafar unes ganes immenses d'abraçar l'Alela. El seu pop folk acústic ha estat un dels més grans descobriments gràcies al cartell del BAM, tot investigant els artistes que no coneixia. La sala pe
tita de l'Apolo, el recinte més petit de tots els del festival és, a més, ideal per la música d'aquesta americana. Benvinguda sigui. EG
The Whip. Apolo a les 22:00. Una de les coses més característiques d’una Festa Major és que es celebri a l’aire lliure però a Barcelona tot ho fan al revés i traslladen alguns concerts a recintes tancats, digueu-li discoteques. Probablement un bon lloc per veure-hi aquests hereus del so Madchester. Fins a completar l’aforament. ASA
Dimarts 23
La Brigada. 20.45 a la Plaça dels Àngels. El darrer dia de BAM l'inauguren els autors d'un dels millors discos nacionals de l'any. Pere Agramunt and co han fa
cturat amb L'obligació de ser algú (Outstanding, 2008) un disc que guanya a cada escolta, amb la lliçó ben apresa de com madurar amb el temps venint d'una terra de vinyes com és el Garraf. Fins i tot, estic segur que si Stephin Merritt no fos tan arrogant i escoltés 'Si vull marxar', quedaria meravellat. I no és un comentari gratuït. EG
David Bazan. Plaça Reial a les 22.25. Com a David Bazan no he escoltat res. Visca la sinceritat. Però quan t'expliquen que aquest senyor abans tenia un grup que es deia Pedro The Lion, i després et passen un disc que es diu It's Hard To Find a Friend, hom creu que per la seva pròpia cultura musical està obligat a assistir al seu concert a deixar-se ensenyar. A aprendre i a contemplar. EG
Russian Red. Plaça del Rei a les 22.30. La Lourdes és encantado
ra i té el do d'encandilar al seu públic amb només les quatre notes inicials. Així que entenem que mitja redacció del Mai estigui totalmente enamorat d'ella. El seu primer disc I Love Your Glasses encadena melodies suaus que bordegen l'onírisme amb el més pur folk americà que tant ens agrada últimament. Mai a la vida Loves Russian Red.AV
American Music Club. Plaça del Rei a les 00.00. Quan es va destapar la incògnita, quan el cartell del BAM va sortir a la llum, la meva mirada va desviar-se cap a les lletres que escrivien American Music Club. Tot i que van estar aquí recentment, to
rnen a visitar-nos. The Golden Age (Merge, 2008) data del febrer d’enguany i Decibels and Little Pills és la cançó que més anhelo escoltar. Slowcore del bo, dimarts a la Plaça del Rei. ASA
The Long Winters. Plaça Reial a les 00.05. En aquesta hora tan estranya saltaran els llargs hiverns barbuts. Ara que s'acaba l'estiu sembla una broma que ens portin The Long Winters, però és ara o mai. Putting the Days to Bed, el seu últim disc, conté himnes com 'Teaspoon' i 'Hindsight' i el seu pop lluminós serà sens dubte sensacional per començar a tancar el BAM. Llàstima que no porti gaire bé el tema de la ubiqüitat per veure American Music Club... EG
La veritat és que feia dies que ho desitjava, assentar-me i observar detalladament el cartell del Primavera Sound, amb un retolador fluorescent marcar tots aquells grups que m’interessaria no perdre’m i per un moment deixar de banda totes les bandes hypes, que per descomptat no em perdré. Els que em coneixen ja ho sabran, sóc el primer que aniria a veure British Sea Power (en el cas que no coincidíssin amb Public Enemy), el que estarà a primera fila quan toquin els Vampire Weekend, Ruffus Wainwright, Portishead o Bishop Allen. Ara bé en aquest cas, sense voler donar-me les d’snob he decidit fer un llistat un punt més freak i fer-vos les recomanacions que per no mediàtiques podeu deixar que se us passin.
De festivals n’hi ha molts però són pocs els que aposten per una line up tant arriscada com la del Primavera Sound, on donen l’oportunitat a grups que mai et podries imaginar que poden compartir cartell amb els Top Ten de les llistes.
DIJOUS 29 de Maig
La meva proposta comença d’hora, concretament a les 18:00 a l’escenari CD Drome, on hi tocarà The Marzipan Man, una proposta de Jordi Herrera basada en un univers de folk tacat de psicodèlia, és molt curiós com ha decidit fer de les seves cançons un univers de fantasia. The Notwist toquen a les 20:45 al Rockdelux i tot i que els seus inicis es van ser pseudo-punk, fa una llarga temporada van treure el Neon Golden (Virgin/Domino, 02), un disc que m'he escoltat unes 13.825 vegades i que considero imprescindible pels amants de la indietrònica. Altre cop al Cd Drome, consecutivament de les 21:30 a les 23:00 hi tocaran dos grans del rock underground, els Shipping News, post hardcore i els Eric's Trip hereus del mític Daydream Nation dels Sonic Youth. No podré marxar del Fòrum sense veure una mica de Hip Hop amb els Public Enemy. Com a grup extrany voldria destacar els Californians Health que treballen unes bases de rock experimental bastant curioses. Finalment per tancar el dijous voldria recomanar a tots els amants de la electrònica hypera que vagin a veure als Midnight Juggernauts.
DIVENDRES 30 de Maig
Divendres és gran i porta per nom dues bandes, The Sonics i Sebadoh. Els primers són uns iaios que tot i tenir 70 anys han decidit ajuntar-se i trepitjar per primer cop l'europa continental per oferir un concert que si més no, serà curiós. Sebadoh és la banda de Low Barlow, aquella que va formar disgregant-se de Dinosaur Jr al sentir-se frustrat per no poder composar. Tenen un disc que es diu Harmacy i que és increïble. Tot i això el divendres comença, per mí, a les 17:00 a l'escenari ATP on hi tocaran Träd, Gräs och Stenar, uns suecs que es van formar el 1969 i que són bàsics per entendre el post-rock contemporani. Del post-rock classista al punk-hardcore dels Pissed Jeans, una banda autenticament visceral i que descarregaran ràbia pura, prohibit perdre-se'ls! Dins de la mateixa línia els Subterranean Kids són uns altres mítics que s'han ajuntat i que no ens podem perdre si la nostra joventut va estar carregada de punk i hardcore. Justament al cantó oposat hi ha uns postrockeros d'ATP que es diuen Fuck Buttons i que em criden bastant pel seu directe. Felice Brothers són un altre és un quartet que per afinitat d'influències sembla que el seu folk rock dylanià pot arribar a convèncer. Ja en terreny pseudoelectrònic, Why? al Cd Drome a les 23:30 per anar fent boca fins que no arribi Juan Atkins amb el seu projecte Model 500
A l'escenari Vice hi haurà The Mary Onettes que a les set de la tarda poden entrar força bé. Més tard és el torn de Man Man on només caldrà passar-si una estoneta, la suficient per veure la fusió que fan d'estils en clau gipsy que pot ser, si més no, diverida. Això per anar passant l'estona fins que arribi a bona hora A place to Bury Strangers
DISSABTE 31 de Maig
Tot apunta que desprès del gran dia anterior, dissabte sigui un dia de ressaca, així que res millor per despertar-se que una bona sessió de matemàtica metalera amb els barcelonins Vórtice. Al cap d'una estona Port O'Briend pot sorpendre a més d'un al Rockdelux presentant 'All we Could do is sing' Per després, tot està per veure però la veritat és que per mí l'escenari que més em crida és l'ATP, on podem quedar-nos hi una bona estona. Primer l'art rock de Devastations, guanyarem tranquil.litat amb Silver Jews, però desprès Shellac i Les Savy Fav que de ben segur que ens oferiran un espectacle a una hora on ja ens en haurem oblidat de la ressaca del dia anterior. Abans de tot això, però, a l'auditori hi ha una sessió a càrrec de Throbbing Gristle, una banda industrial que porta activa des dels 70's i on el líder és un engendre entre home i dona. Per curiositat el projecte Omega a càrrec d'Enrique Morente i Lagartija Nick tot i que competirà frec a frec amb uns altres grans de l'indie rock, Mission of Burma. Aquest any el Sr. Primavera Sound ens ha deixat clar que l'indie rock mana, així que haurem de fer cas a aquesta consigna i anar a veure 'That's when I reach for my revolver'. La fosca nit l'animarem a ritme de pop tribal called Animal Collective i després una mica de dubstep amb Digital Mystikz. La nit la tancarem, òbviament, amb el rei de l'electrònica d'aquest any, Kavinsky d'Ed Banger Records. M'havia oblidat d'un grup molt interessant, Dirty Projectors, els que reinterpreten als mítics Blag Flag en l'últim treball. Els podreu veure a quarts de nou a a Cd Drome o actuant conjuntament amb els catalans ZA a l'espai minimúsica, on interpretaran cançons per nens petits.
DIUMENGE 1 de Juny
Queda Primavera fins que el cos aguanti, així que no podrem anar a dormir tranquils fins que no vegem a The Wave Pictures, indie pop d'onda britànica i de cert regust a pub. Res millor per tancar el festival que un d'aquells grups que sorprenen gratament, si l'any passat van ser els Of Monreal els encarregats de tancar un primavera a ritme glam, aquest any seran els Messer Chups qui tancaran el festival, uns russos de formació reduïda( baix, guitarra i synths) que toquen psicobilly..
A la prèvia del dijous passat ja vaig avançar que el que ens preparava el Festival Digressions no era una proposta habitual a la que estem acostumats, sinó que naixia amb la finalitat de familiaritzar al públic amb el més avantguardista de la música contemporània actual. Per demostrar això van comptar amb la thereminista novaiorquesa Dorit Chrysler que es va enfrontar als horitzons musicals més avantgarde de la Reactable, l'instrument català que tant li agrada a la islandesa Björk.
El concert per theremin i reactable no és una proposta massa habitual, tot i semblar un concert futurista cal antendre's que va més enllà i resumeix en un escenari un segle de música electrònica. Els instuments disten molt en el temps. El theremin és un instrument que data del 1919 i funciona a base de l’alteració de freqüències mitjançant el moviment de les mans al voltant d’una antena. El Reactable, per contra, és un instrument del segle XXI que funciona interpretant la relació llum-so que es dóna movent diferents figures geomètriques damunt d’una taula sonora.
Per dur a terme aquest enfrontament res millor que comptar amb els millors intèrprets amb els que es pugui comptar. D’una banda Dorit Chrysler, diva del pop més avantguardista i que ha col·laborat, en alguna ocasió, amb grups de rock com The Strokes o The The i amb primeres figures de l’electrònica com Cluster, a més d’haver participat amb la Experimental Theremin Orchestra. D’altra banda, a mans de la Reactable hi havia Sergi Jorda, Carles López, Günter Geiger i Martin Kaltenbrunner. Els que van desenvolupar aquest projecte en elGrup d’investigació en Tecnologia Musical de la UPF.
El concert va ser una demostració de la coherència que pot assolir, en alguns casos, la música experimental. Sovint els moviments contemporanis i avantgarde és relacionen amb música caòtica i poc coherent. Tot al contrari del que va conseguir Dorit Chrysler qui va obrir el concert amb un recital de peces a base de sàmplers, theremin i veu. Més tard s’hi van afegir els intèrprets de la reactable, instrument que va anar guanyant protagonisme fins al final del concert. Una hora i mitja de recital durant el qual es va poder comprovar com ambdós instruments resisteixen en el temps i poden complementar-se perfectament, tant des del punt de vista de l’espectacle ja que tenen una posada en escena molt curiosa com per afinitat musical. Les atmosferes del Theremin es veuen complementades pels clicks del reactable que poden arribar a modular les ones i crear notes musicals.
Mai a la vida és un programa radiofònic de tendències i d'actualitat cultural que s'emet per la phonoteca d'ScannerFM. Aquest blog, creat al maig del 2007, és la nostra presència a la xarxa i tenim la voluntat que creixi cada cop més. Els membres del Mai a la vidasom Montse Casas, Laia Creus, Eduard Gras, Míriam Gómez, Míriam Pons, Andrea Valverde, Arnau Sabaté i Xavi Arnaiz.