Anada i tornada #21 Hawaii

Les Illes Hawaii (també conegudes com les Illes Sandwich) no són oficialment un país, però al Mai a la vida ens és ben igual. En la darrera càpsula de l'Anada i tornada parlem d'aquest "país", que de fet és un arxipèlag format per dinou illes, tot i que només vuit estan habitades, i tenen noms tan bonics com Maui, Kahoolawe, Lanai, Molokai, Kauai, Niihau, Oahu (on trobem la capital, Honolulu), i per últim l'illa que dóna nom a l'arxipèlag; Hawaii.
O sigui que avui parlem de palmeres, surf, ukeleles, illes, de Magnum -i el seu Ferrari vermell-, i també de músics hawaians, com el mític Iz:



Pots escoltar aquesta càpsula clicant aquí o a Scanner fm!

Anada i tornada #19 Islàndia

Torna l'Anada i tornada, i aquesta setmana parlem d'un país que, si busqueu a les agències de viatges low-cost, no hi apareixerà mai. I això que tampoc és tan lluny, però necessiteu un bon fons de calaix per anar-hi, i no només econòmic, també de roba, sobretot d'abric, molt abric. Perquè només d'un país tan fred com Islàndia podien sortir figures tan rellevants a les nostres vides com la Bjork o en Eidur Gudjohnsen (que per cert, en Islandes s'escriu Guðjohnsen). Segurament ens trobem davant un dels països més desconeguts d'Europa. En aquesta petita illa entre Noruega i Groenlandia només hi viuen 300.000 persones, de les quals podem afirmar que un 99% són fans de Sigur Ros i el bacallà, que és l'animal més típic de la zona i una de les màximes fonts de la seva economia. En qualsevol cas Islàndia és un bon lloc per viatjar: podeu passejar pels carrers de conte de Reykjavic, amb la seva fantastica mitjana de 5º l'any, pujar al pic Hvannadalshnúkur o banyar-vos (des del Mai a la Vida recomanem amb neopré) al llac Thingvallavant.

Pots escoltar la càpsula aquí mateix o a Scanner fm!

Anada i tornada #1 Rússia

Sabeu allò que et pregunta el de Renfe quan li demanes un bitllet per anar a algun lloc? Doncs així es diu l'espai que estrenem avui: anada i tornada. A través de les càpsules d'aquesta secció viatjarem, cada dos dijous, per països d'arreu del món, repassant sobretot la seva música i tot allò que pugui resultar interessant de saber per un oient del Mai a la vida.

El primer protagonista de l'anada i tornada és Rússia, un país que s'extén per dos continents perquè amb un no en té prou, que fa frontera amb catorze països i on la gent veu vodka a tota hora. I per cert, a Rússia de l'ensaladilla russa en diuen olivié, que és el cognom de l'home que la va inventar; un cuiner francès de nom Lucien que tenia un restaurant a Moscou.

Nasdorovie!

Podeu escoltar la càpsula de l'anada i tornada aquí. I si després encara no en teniu prou, no deixeu de visitar aquest fantàstic bloc i el nostre perfil a Scanner Club.

A Nepal hi ha bandes de rock...

... i tens l'oportunitat de veure'n una en directe aquest divendres a Luz de Gas! Es diuen Mukti and Revival, el 2002 van treure el seu primer àlbum, Kalanki Ko Jamal (què deu voler dir??!) i ben aviat van triomfar al Nepal. Arriben a Barcelona després d'haver publicat el seu tercer disc, amb un nom encara més indesxifrable que el primer, Dekhdai Chhu Ma. És un àlbum primordialment de rock, que manté certs trets de la música tradicional nepalesa i que s'acosta als ritmes de jazz, reagge i blues. I per si això no fos prou, han incorporat nou membre i nous instruments al grup: piano i telcats. Mukti ja ha portat les seves cançons per Estats Units, Canadà i Austràlia, i ara és el torn de la nostra ciutat.

I si encara vols més motius, el concert està organitzat per l'associació Amics del Nepal, i els diners aniran destinats al Projecte Jove, que dóna beques als nois i noies nepalesos que han acabat els estudis secundaris i volen seguir formant-se, per exemple, anant a l'universitat. Què, tot plegat no et desperta curiositat?

Tema de la setmana: Families maleïdes

Qué tenen en comú els West, els Kennedy (a la foto), els Onassis entre molts d'altres?

Doncs que són famílies maleïdes i per això l'Arnau ens ve a explicar algunes de les més importants i els motius que els han dut a portar aquesta creu. Famílies de les que protagonitzen telefilms de dissabte tarde amb l'entradeta aquesta tant kistch de "basat en fets reals".

Tema de la setmana: Low cost... i a viatjar!

Ens plantem davant l'estiu, i tenim moltes ganes d'anar de vacances però pocs diners per invertir-hi, davant el fantàstic panorama de trobar feina però de becari i cobrant zero euros o, en el millor dels casos, no gaire més que això. Per això el tema de la setmana d'avui, en el que expliquem les millors alternatives i propostes per anar de viatge amb un pressupots reduït. I pels impacients, us podeu començar a preparar el viatge consultant aquestes pàgines web:

http://www.minube.com
http://www.hospitalityclub.com
http://www.coachsurfing.com

En vols saber més? Posa el play!

Tema dela setmana: grans i petits fracassos

De la mateixa manera que comença aquest tema de la setmana al podcast, ens veiem obilgats a traslladar l'advertència al bloc: si teniu un mal dia, o passeu per un mal moment o us ha invait el pessimisme, preneu-vos el programa d'avui amb filosofia. No és res personal. I és que al Mai a la vida estem catastròfics, i parlarem de petits i grans desastres de la humanitat. Des del conegut enfonsament del Titanic, ja fa uns anyets, passant pel personal fracàs d'Albert Einstein al posar, sense ser-ne conscient, les bases per la fabricació de la bomba atòmica (per això posa aquesta cara a la foto) o en l'any 96 a Barcelona, en aquell marcofestival de música non-stop que comptava amb desenes de grups al seu programa.. festival al qual només van assistir 89 persones.

Tema de la setmana: Música protesta

La música protesta combina, per dir-ho d'alguna manera, dos conceptes que s'han relacionat i es relacionen de moltes maneres diferents, en molts contextos diferents i amb estils de música molt diversos. I és que tot i existir El Canto del Loco, Shakira o els Back Street Boys, històricament la música també s'ha utilitzat per expressar un missatge i extendre'l arreu on la gent el volgués escoltar.
A la fotografia el gran Billy Bragg.

Tema de la setmana: Revolució!

Tots ho sabem, perquè els mitjans en van plens: des de fa uns quants dies podem dir que fa 40 anys del maig del 68. Al nostre programa no volíem ser menys, i per això aquesta setmana ens apropem al París d'aquells dies, això sí, amb el toc Mai a la Vida. No ens hem deixat res, de manera que farem un repàs pel que va significar aquell maig com a revolució política que va ser, però també social, cultural i estètica (si us hi fixeu a les fotografies, veureu com els estudiants van amb americana i corbata... per passar ràpidament als texans, entre d'altres peces). Passant per Daniel Cohn Bendit, Ho Chi Minh o Jean Luc Godard, hem recordat què passava pels carrers i les universitats de París, i també en molts altres països del món, mentre allà deien allò de "Sota les llambordes hi ha la platja", i al país de la pandereta Massiel guanyava el festival d'Eurovisió amb una cançó potent i plena de missatge que deia bàsicament "La, la la".

Tema de la setmana: Els dolents

Aquesta setmana al Mai a la vida parlem de traumes infantils, actors amb cicatrius i carrerons foscos. No entrem en consideracions metafísiques sobre la bondat de l'home però repassem algunes personalitats obscures així com alguna malànima que de petits ens va obligar a sortir del cinema per parar de plorar. Som uns sentimentals.

Sant Jordi, roses i... llibres!

Ja no queden gaires dies perquè Barcelona s'ompli de llibres, roses i hooligans de vermell acabats d'arribar de Manchester, tot a la vegada. Al Mai a la vida hem hagut d'escollir, perquè no podíem parlar de tot, i després d'un llarg i intens debat ens hem quedat amb els llibres. Són molts i ben variats els llibres que recomanem, tant de noves promeses de la literatura com d'autors més consolidats; com per exemple Agustín Fernández Mallo, Edgar Cantero, Kiko Amat, Mark Haddon o Joan Miquel Oliver. Novel·les que parlen de Nocilla, nens autistes, amor, actrius i moltes coses més. Ah, i pels que no els agradi llegir, atents que també presentem alternatives. O sigui que si encara no sabeu quin llibre us comprareu per Sant Jordi, o si simplement us interessa el tema, ja podeu posar play al reproductor d'aquí sobre.

Torna el folk

Al Mai a la Vida tenim la sensació que la música folk està tornant a fer-se un lloc en el panorama musical, i és per això que ens hem endinsat en aquest estil musical per intentar descobrir perquè tornen a estar de moda els banjos, les gaites o les dolçaines i, en general, la música més tradicional i popular. Per això, hem recordat els orígens del folk però també a grups i cantautors amb influències d'aquest estil: des de Simon & Garfunkel fins a Mazoni.

Barcelona i la febre dels musicals

Avui per avui, tres de cada deu espectadors catalans escullen els musicals quan van al teatre. Abans d'acabar l'any, quatre musicals de gran format omplien l'oferta teatral de la ciutat. Es tracta de Mamma mia!, Cabaret, Grease i Cómeme el coco, negro: la febre dels musicals ha arribat a Barcelona amb molta força.

Mamma Mia! s’articula a través de les cançons dels suecs ABBA. La història passa en el paradís d’una illa grega, i és una mena de conte de fades sobre la família i l’amistat. Explica que la nit abans del seu casament, la promesa reuneix a tres homes relacionats amb la seva mare per descobrir la vertadera identitat del seu pare.

Pels interessats, la trobareu al Barcelona Teatre Musical, el que abans era el Palau d’Esports, un espai gran tant pel que fa a escenari com a aforament, fet que el fa perfecte per musicals o obres de gran format. L’entrada varia molt, i pot anar dels 20 fins als 60 euros, i de moment encara no té data final.

L’altra gran obra, Cabaret. Com ja hem dit també va arribar a la tardor, concretament al setembre, i compta amb un repartiment format per 33 artistes, encapçalats per la gironina Marta Ribera com a Sally Bowles i a Víctor Masan com a Emcee. L’argument és prou conegut; es desenvolupa en un night club berlinès dels anys 30: un lloc on evadir-se de la realitat i disfrutar de la vida. En aquest ambient, el mestre de cerimònies ens presenta l’Alemanya nazi de l’època i l’espectador coneix dues històries d’amor. Es va fer al Teatre Apolo i va acabar el 13 de gener.

Canviem de registre perquè ens desplacem fins a la Califòrnia dels anys 60. Es tracta de Grease, i tot i que ara ja no està en cartellera es mereix que la recordem, sobretot perquè ha estat el musical que ha obert la caixa de pandora: va ser el primer gran musical que va sonar a la ciutat, el 2006. Davant del gran èxit que va tenir, se’n va fer una segona temporada, que va començar a finals d’agost, i va aconseguir ser l’espectacle més vist de l’any a Catalunya. Un fet inusual és que mai havia passat que una obra de teatre marxi amb aquesta gran ocupació, però és que ja estava pactat així, i ara mateix el teatre Victòria l’ocupa Boscos Endins, de Dagoll Dagom.

Boscos Endins és una interpretació dels contes infantils dels germans Grimm, com la Caputxeta Vermella o La Ventafocs, i ens ensenya un món on les coses no són tan transparents i tan senzilles com en aquestes històries infantils. No ens podem deixar un altre musical català, aquest cop de La Cubana, Cómeme el Coco negro: al teatre Coliseum, aquesta companyia ha fet una versió de l’emblemàtica obra de la mà de Jordi Milan.

I ja per acabar, dos musicals que estan a punt d’arribar. El primer, ben proper, arriba el 26 de febrer al Tívoli. És Bollywood, the show. Un musical de colors, amors i sons de l’Índia, que repassa cent anys d’història de la meca del cine asiàtic. El segon es dirà La festa, i es basarà en cançons d’Els Pets. El motiu pel que encara no el podem anar a veure és senzill: estava pensat pel Teatre Poliorama i l’èxit d’El Llibertí ha superat les previsions. En fi, paciència.

Tema de la setmana: Guateque

Aquesta setmana al Mai a la vida pugem a la màquina del temps i retrocedim cap als anys 60 i 70... però no a qualsevol lloc, sinó de festa... ja ens coneixeu! Però, per què als 60 i 70?

Perquè hem volgut caricaturitzar, però amb molt d'afecte, el tipus de celebracions que feien els joves de l’anomenada Década Prodigiosa, és a dir, els nostres pares, avis o tu estimat lector i oient. Visca la melancolia!

A ritme de Los Sírex, Los Pekenikes, Los Brincos o The Beatles, amb regust a ganchitos i mirinda i sent purament sans i casts viatgem al cor d’unes festes on regnava la innocència i el bon rotllo. Aprofitem l’ocasió per parlar dels balls que es feien, de com s’organitzaven aquestes reunions i ho comparem també amb el que succeïa en aquell mateix moment a altres països. A més, per si això fos poc, intentem teixir fils que els connectin amb l’actualitat i la manera de fer que caracteritza la joventut d’avui dia.

Tot això amenitzat, com si d'una festa major es tractés, per l'humor de la nostra gran guionista, Montse Casas, la presència d'Andrea Valverde, especialista en tocadiscos, Laia Creus (imagineu-vos-la ballant Los Sirex), i una servidora, Míriam Gómez, que mai a la vida renunciaria a un guateque!

Va... anem de Guateque?

Tema de la Setmana: la foscor

En el tema de la setmana ens eclipsem en la foscor i intentem posar-hi una mica de llum. Sí, ho reconeixem, ens va tot allò que sigui abstracte. Parlem de la foscor relacionant-la amb el color negre, el pessimisme i el món dels sentiments. Però això no és tot, també parlem de literatura, cinema i, evidentment, de música.

Us proposem un interessant recorregut que engloba des de grans novel·listes addictes a certes substàncies com Edgar Allan Poe i Bukowski, passant per discos tristos com el disc debut Funeral de Arcade Fire i el suïcidi de Ian Curtis dels mítics Joy Division. A més a més, introduïm grups que no havien sonat mai a la vida al programa, com Nine Inch Nails i Gabinete Caligari, i fins i tot ens atrevim a parlar de David Lynch, però no de qui va matar a Laura Palmer... no som tan agosarats!

Tot això refregit amb humor i alguna anècdota curiosa de les que ens agraden... us donem una pista: us sona un gat còsmic?

Si voleu saber-ne més tan sols heu de clicar un botonet i escoltar-nos!

Aquesta setmana el Mai a la vida brilla en la foscor!

2008 a la xarxa

Què ens espera el 2008? Al Mai a la vida ens preguntem què ens espera durant aquest any a la xarxa.

Si parlem del futur de la música per aquest nou any hem de tenir molt en compte una iniciativa altruista que ha sorgit en la web fa relativament poc. Es tracta de les pàgines de descàrrega directe. Pàgines que a mode de base de dades t'enllaçen amb un servidor on està penjat cert disc que vols descarregar-te. Es tan fàcil i efectiu com seguir les instruccions dels servidor i en pocs minuts tens el disc fresc per sentir al teu reproductor habitual.

L’Internet, però, obre un món de possibilitats més enllà de la música, algunes de molt consolidades i d’altres que es van implantant. Per tal d’introduir-vos una mica en tot plegat hauríem de diferenciar entre xarxa social i comunitat social, totes dues virtuals. Una xarxa social és una eina per a compartir contactes amb altres persones, creant d’aquesta manera una interrelació entre contactes que fa que els meus contactes arribin a ser els teus i a la inversa. En canvi, una comunitat es tracta d’una cosa més específica: parlem de persones que comparteixen una afició, o que tenen alguna cosa en comú i s’agrupen per tal de parlar d’allò que els interessa. Hi ha moltes xarxes socials que permeten crear petites comunitats i fòrums de debat i etc., com per exemple el Facebook.

El myspace i el facebook són les xarxes socials on més fàcil resulta crear comunitats ja que disposen de més eines per a fer-ho. Al facebook només entrar tenim a la nostra pàgina amb totes les notícies que s’ha originat entre els nostres contactes. A més, et pots personalitzar la home amb aplicacions específiques que han estat creades per la plataforma, com calendaris, anotacions... etc. En això s’assembla al myspace, tot i que les aplicacions del myspace són més senzilles.

La grandesa de Facebook és la facilitat de crear comunitats i de participar-hi en moltes i d’aquesta manera conèixer més gent i fer més contactes. Per la seva banda, el myspace es caracteritza més per ser una comunitat oberta en la que el tema principal és la música. El myspace està ple de grups que pengen les seves cançons i informen sobre els seus propers concerts. Uns que ho van fer i ara són la mar de coneguts són els Arctic Monkeys.

Entre d’altres iniciatives ens trobem amb Last FM, una plataforma que permet, entre altres coses, escoltar música on-line sense la necessitat de descarregar-la.

Una cosa diferent és el popular fotolog, una comunitat virtual i no una xarxa social, ja que es comparteix la mateixa manera de comunicar-se, com sabeu, amb fotos i un petit text. Podríem dir que es una copia senzilla de Flickr.

El Zen

El tema de la setmana és el Zen, si, perquè potser no hi havia temes més abstractes i perquè podem amb tot i més. Us fem una proposta infolúdica, m’encanta aquesta paraula, per acostar-vos al món de l’espiritualitat que cada cop aconsegueix més adeptes entre els occidentals. Ja sabem que el que és oriental està de moda i que a vegades cal tornar enrere per tal de trobar allò del que els savis de l’època ja havien parlat.

El Zen és el nom d’una variant del budisme mahāyāna practicat a Xina amb el nom de chá. La paraula Zen prové del japonès i significa: meditació silenciosa.
Per tal d’acostar-nos encara més a aquesta filosofia, i com podreu escoltar al programa, hem fet un recorregut arrel d’artistes que tenen a veure amb el Zen. Parlem de Leonard Cohen, Kevin Johansen, de l’actor favorit de les vostres mares: Richard Gere i d’un escriptor entès en el tema: Alan Watts, del que us recomanem El Camí del Zen en el cas que vulgueu aprofundir en matèria.

Per si tot això fos poc, us fem varies propostes per tal d'aconseguir la pau interior o per a equilibrar la vostra energia i en definitiva ser una mica més feliços.

Molta llum, germà, molta llum!

Animalons

Avui, mascotes. Perquè tots en tenim una, l’hem tinguda, tenim un amic que en té o en voldríem tenir. Sigui com sigui, les mascotes tampoc es lliuren de ser un negoci, també són una moda, i no es lliuren ni dels estereotips.

Al Mai a la Vida hem fet una particular classificació de les mascotes, que comença amb les mascotes fashion. El millor exemple és el bulldog francès, que després de sortir a algun anunci i ara és el gos de moda. Les mascotes companyia es poden explicar amb poques paraules: una iaia, un gos minúscul, un llacet i un jersei caní de ratlles. Un bon exemple, el Yorkshire.
Llavors tenim les mascotes rares: aquí entra tot el ventall d’animals exòtics de tot tipus. Per exemple aranyes, serps, iguanes, etc. Finalment, les mascotes virtuals: la millor solució pels que no són responsables, estan molt ocupats o tenen alguna al•lèrgia. Perdut l’èxit dels tamagochis, actualment el que toca són jocs com el de la Nintendo DS, el Nintendo Dogz.

D’altra banda, hi ha mascotes que han passat a la història per diversos motius, com el floquet de neu (la mascota de Barcelona) o el conill obès Carlitos (la mascota Catalunya). El cas més clar, però, el de la gosseta espacial. Va ser un 3 de novembre de fa 50 anys quan un coet lla va enlairar al satèl•lit Sputnik, convertint-la en el primer ésser viu que viatjava a l’espai. La Laika era una gosseta de mida petita que vivia als carrers de Moscou, i els científics van pensar que un animal de carrer, acostumat a lluitar diàriament per sobreviure, era el gos adequat... però va morir poc després del llançament. Jo crec que aquesta és la gossa més coneguda i emblemàtica de tot el món, però n’hi ha d’altres.

Virtual o real, exòtic o no, totes les mascotes necessiten un nom. Des del Mai a la Vida fem una crida a la creativitat: no li poso ni Rex ni Boby al teu gos, siusplau.

Kitsch

"Bailaoras" damunt de televisors, "topos" flamencs, gats japonesos que mouen la pota i porten sort, nans de jardí, "toreros", un quadre de la Virgen de Guadalupe... tot aquest parafernal de coloraines no us sona?

Aquesta setmana al Maialavida us acostem al Kitsch: una tendència, moda, o estètica que tenim una mica oblidada. I què és el kistch?, com podeu interpretar és una paraula alemanya... però què més en sabem?

Al programa us fem una fotografia sobre aquest art, a vegades menyspreat, però molt digne. Parlem de folklore de diferents països, de l'iconografia religiosa mexicana, d'artistes com Pedro Almodóvar i Frida Kahlo, de lo castizo i bizarro... i a més, us proposem una botiga on podreu trobar tota aquesta quitxalla i més: Fantastik.

Digue'm quines bambes portes i et diré com ets

Avui entrem en el món dels tòpics i estereotipem a tort i a dret. No hem fet cap extens estudi sobre el terreny, ni enquestes face to face, ni tenim cap credibilitat. Dit això, a l’equip del Mai sostenim que el calçat diu molt de la persona que el porta, per exemple, sobre els seus gustos musicals. En definitiva: aquest complement del nostre vestuari ens defineix més dels que ens pensem.

Les més versàtils

El 1962 es dissenyava el model All Star de la marca converse, pensat per jugar a bàsquet. Desenes d’anys més tard i sense cap canvi en el model inicial, trobem converse de tots colors a tot tipus de peus. Podem dir que converse és una bamba de les més versàtils i que més de moda estan actualment. Si portes converse, pots escoltar música com The Clash, un dels clàssic del punk fins a una de Los Planetas, el primer grup de indie-pop de l'Estat. L’element clau en aquest cas són els colors i la customització que en fem a partir d’els cordons. I és que poc tenen a veure unes all star negre amb cordills de quadres a unes all star roses de topos, tot i que la forma i l’origen sigui el mateix. De la mateixa manera, l’estat de la bamba també diu molt de la persona que la porta. Tant ha estat el seu èxit, que moltes altres marques han copiat el model, i aquell calçat que et compraven els teus pares fa deu anys per un preu assequible, ara no baixen dels 50 euros.

Popis

Entrem en el terreny més popi de la mà de les mítiques Victòria, un calçat que tots hem dut de petits. Són unes bambes molt senzilles i força incòmodes, perquè no dir-ho. Les victoria, són les bambes de tota la vida, fabricades en lona de cotó 100% i estan disponible en tots els colors i mesures. A més el cas de les victoria és curiós, perquè segueixen amb el mateix model, idèntic des dels seus inicis ara ja fa molts anys. Ja sabeu: si aquest temporada voleu ser els més posats en tendències i els més moderns de la classe, feu-vos amb un dels nous models que ha llançat Victoria, perquè ara hi ha tota una nova gamma de bambes pintades i fins i tot personalitzades!

Aquí entren les Tiger, unes bambes molt cool, que per als qui no ho sapigueu (ningú), surten a Kill Bill i també s'associen més aviat amb la música pop. Per la seva banda Reebok i Nike, dues marques molt importants en el món de l'esport, s'han afegit a això de recuperar vells models. No fa gaire ambdues marques han "rescatat" antics models d'atletisme, running i altres, per tal d'adaptar-los a las modernitat. Aquest és per exemple el cas de nike amb el model retro 80.

Les Camper

Des del Mai creiem de forma més o menys unificada que les Campers són les bambes o sabates que segueixen a les Converse: si algú duu converse amb 20 anys, amb 30 és probable que per motius de feina i/o aparença, posició... hagi de canviar de calçat; en aquest cas les Campers són les aliades ideals:dissenys frescos, casual, però més de vestir i de gran qualitat.

Skaters i més

Ara ens posem bambes marca Lakai, és o Nike Skateboard, per exemple. Són per molts racons de Barcelona i se’ls coneix amb el nom d’Skaters. Són també aquests que quasi t’atropellen si no vas en compte quan entres al Macba o passeges per plaça Universitat. Als seus vídeos abans s’hi podien sentir cançons de punk, més tard de rap, però avui en dia el que més abunda són cançons pop-rock. El canvi musical ha anat acompanyat també d’un canvi en l’estètica, i sembla que aquells pantalons taaant amples són cada vegada més estrets i que aquelles sudaderes taaaaant amples són ara jerseis cada vegada més petits i, probablement, siguin de ratlles.

Els que no han perdut aquesta estètica i encara són súper break the rulez són els que porten les famoses Timberland. Seguint amb la mateixa línia, ells també segueixen escoltant ritmes raperos. Per acabar amb aquest bloc tenim als portadors de Vans i Airwalk, que escoltarien cançons de grups com Lagwagon, NOFX o No Use For a Name.

Bambes de muntanya

Pel cas que ara ens ocupa, hi ha hagut una evolució: els que abans portaven les famoses xiruques, ara s’han passat a un calçat més tipus bamba, però també de muntanya, de marques com per exemple Salomon. Posats a estereotipar, estaríem parlant dels hippies... però potser aquest concepte està una mica caducat. Vaja, per exemple: un noi que estudia Ciències Ambientals i que va a la uni amb bici. I què millor per parlar d’aquest grup mentre escoltes, per exemple, algun clàssic de Dr Calypso.

Marteens

Les botes Marteens també són força versàtils. Tot i que són el calçat estrella de sectors com per exemple els skins d’una i altra banda, també es poden relacionar amb el grup anterior. Trobo que en aquest cas el color marca molt, perquè no és el mateix unes Marteens negres amb els cordons blancs que unes botes liles o vermelles, oi que no? En tot cas, aquestes botes van estar molt de moda durant un temps, i ara se segueixen portant. Parlant de botes, potser ens vénen al cap les botes gòtiques... aquestes, com el seu nom indica, s’associen amb els gòtics, gòtics metaleros i la seva peculiar forma de viure i vestir.

Pijes i altres

En aquest cas, estaríem parlant de les típiques ballarines i grups tant radiofórmula com La Oreja de Van Gogh. També vénen al cap coses com joies cursis o bolsos d’un determinat estil, però això ja és un altre tema. I no podíem tractar aquest tema sense parlar d’una botiga que és la salvació de més d’un jove pel que fa a calçat, es tracta del Pull and Bear en les seves dues versions. La primera, la d’un model semblant però més barat de totes les bambes que estan de moda. La segona, aquelles bambes normals amb una ralla blanca la mar d’insulsa per als que no tenen personalitat.