Tema de la setmana: Somnis

El Mai a la vida d'aquesta setmana us acosta al món dels somnis. Descobrirem com i quan es produeixen els somnis i recorrerem les principals imatges oníriques i problemes que ens persegueixen més enllà de la nostra vida conscient.

Somniar és un procés fisiològic que duem a terme mentre dormim i no hi ha ningú que se n'escapi. Tot sovint no recordem el que hem somiat però no vol dir que no somiem i prova de que ho fem són les sensacions amb les que ens llevem. Al programa d'avui fem un recorregut pel món de l'inconscient, com diria S. Freud, i per tant dels somnis. Intentarem descobrir el significat d'alguns d'aquest somnis i coneixerem quins són els més freqüents i què simbolitzen.

A més, parlem de somnis recurrents que se'ns repeteixen durant alguna època de les nostres vides i donem algunes claus per intentar despertat la consciència mentre dormin i poder fer amb els nostres somnis el que vulguem. Us recomanem un llibre preciós: Sueños de David Fontana, Ediciones B, Grupo Zeta, ideal per somniadors d'arreu. I ara ja si, només dir que si en voleu saber més sobre el tema ens escolteu i que, com diria Albert Pla: tingueu els somnis més guapíssims que es poguessin tenir, us deixo amb la cançó Somnia d'Albert Pla, el Mai a la vida us desitja una molt bona nit.

Tema de la setmana: Surf

Aquesta setmana tenim un tema molt estiuenc i molt esportiu: el surf. Un esport que es va començar a practicar a les illes de la Polynesia fa 500 anys fins que fou reprimit pels colonitzadors al segle XIX. Finalment va ser recuperat a principis del segle XX, com reclam turístic i exportat als anys 50 a les costes de l'Atlàntic, concretament a California. Fou allà on començà la cultura del surf, un moviment que va molt més enllà d'agafar onades amb una planxa de fusta i es troba estretament lligat a l'evolució del rock d'aquell moment.

Així, aquesta setmana hem parlat de Dick Dale, dels Beach Boys, de The Trashmen i també dels més actuals Tiki Phantoms i Born Losers.

Keep surfin'!

Tema de la setmana: Psicodèlia.

Avui els del Mai a la vida parlem de la Psicodèlia i es que com dirien els nostres amics d'Antònia Font, volem ser uns Pink Floyd!, igual és per això de tants festivals estiuencs i tantes substàncies al voltant, però una vegada més ens ho hem proposat i ho hem fet rebé.

Què és la psicodèlia? Quan parlem de psicodèlia o d'Art psicodèlic és quan ens posem àcids, i fora conyes, ens referim a l'art inspirat per l'experiència psicodèlica induïda per drogues com el LSD . Hi ha diferents artistes que defensen aquesta experimetació amb drogues per tal de plasmar allò que ens passa pel cap i d'això se'n diu psicoteràpia psicodèlica.
Però si en voleu saber més de tot això, millor ens escolteu i passeu una bona estona. A més parlem de música: The Doors, Pink Floyd, Pau Riba, i de pintors i altres artistes relacionats amb el món de la psicodèliacom: Yoshitaka Amano, Pablo Amaringo i Richard Avedon, entre d'altres.

I tu... que no faries Mai a la vida?, va proposa'ns una imatge psicodèlica!

Tema de la setmana: Families maleïdes

Qué tenen en comú els West, els Kennedy (a la foto), els Onassis entre molts d'altres?

Doncs que són famílies maleïdes i per això l'Arnau ens ve a explicar algunes de les més importants i els motius que els han dut a portar aquesta creu. Famílies de les que protagonitzen telefilms de dissabte tarde amb l'entradeta aquesta tant kistch de "basat en fets reals".

Tema de la setmana: Low cost... i a viatjar!

Ens plantem davant l'estiu, i tenim moltes ganes d'anar de vacances però pocs diners per invertir-hi, davant el fantàstic panorama de trobar feina però de becari i cobrant zero euros o, en el millor dels casos, no gaire més que això. Per això el tema de la setmana d'avui, en el que expliquem les millors alternatives i propostes per anar de viatge amb un pressupots reduït. I pels impacients, us podeu començar a preparar el viatge consultant aquestes pàgines web:

http://www.minube.com
http://www.hospitalityclub.com
http://www.coachsurfing.com

En vols saber més? Posa el play!

Tema de la setmana: Cinema i prostitució

Avui al Mai a la vida parlem de prostitució i de la seva relació amb el cinema. Fem un recorregut sobre diferents pel·lícules per tal de veure les diferents perspectives des de les quals el setè art aborda aquest tema. Sembla mentida, però hi ha molts i molts enfocs... Des de Heidi Fleiss fins a Pretty Woman passant per Puta i per Princesas.

Tema de la setmana: Música protesta

La música protesta combina, per dir-ho d'alguna manera, dos conceptes que s'han relacionat i es relacionen de moltes maneres diferents, en molts contextos diferents i amb estils de música molt diversos. I és que tot i existir El Canto del Loco, Shakira o els Back Street Boys, històricament la música també s'ha utilitzat per expressar un missatge i extendre'l arreu on la gent el volgués escoltar.
A la fotografia el gran Billy Bragg.

Tema de la setmana: Straight edge

Com ja sabeu, als del Mai a la vida ens agrada això d'endinsar-nos en jardins i aquesta setmana de radiant primavera és tot un plaer fer-ho. Sense menys preàmbuls, en el tema d'aquesta setmana ens atrevim amb l'Straight edge!

Com bé sabeu, l' Straight Edge, sovint abreujat amb les sigles Es, sXe, o xXx, és un moviment, una filosofia, i en definitiva una forma particular d'entendre la cultura hardcore i punk. El seu precursor és Ian Mackaye, membre de bandes com The Teen Idles (1979), Minor Threat (1980), Embrace (1985) i Fugazi. Tot i això ell no es considera part ni responsable del moviment. Però el moviment rep aquest nom per la cançó de Minor Threat: Straight Edge, cançó que deixa força clares les intencions d'aquesta forma d'entendre la cultura punk. I es que, la característica principal dels straight edge es el seu rebuig a les drogues, legals i il·legals, al llibertinatge sexual i a més a més molts, no tots, són vegans o vegetarians.

I per tal de no fer valoracions precipitades ni res de tot això... que ja sabeu que ens agrada, us deixem que ens escolteu i us construiu la vostra opinió al respecte!, que me'n dieu? Us deixem, a més amb la cançó que dona nom al moviment: Straight Edge de Minor Threat.

I've got the straight edge!

Pd: La foto de riure aquí.

Tema de la setmana: El Minimal

Aquesta setmana, i sense que serveixi de precedent, els del Mai a la vida tornem als nostres inicis i parlem d’un tema abstracte. Si, ja sabeu que és la nostre debilitat. Parlem del Minimal que sembla que torna a estar de moda.

Minimal per tu, minimal per mi, minimal musical, minimal art... fes que la teva vida sigui més sòbria i "depurada" (ens encanta aquesta paraula), i es que es cert, es temps de sobrietat i depuració, que és primavera!

Entre altres coses, que sempre ens acabem endinsant ens boscos divertits i graciosos, de guionistes i locutors, parlem de la Bauhaus, que a banda de ser un grup de rock birtànic, és una escolta d'art. La Bauhaus va ser fundada per Walter Gropius, com sabeu, i això ens porta a parlar de Mies Van de Rohe, un gran exponent de l'art minimal del que conservem la seva obra arquitectònica a Montjuïc gràcies a l'exposició internacional del 1929. Parlem també de la nova objectivitat en l'art, de música minimal con els grups Uke i First Aid Kit. I per si això fos poc ens atrevim a parlar de moda i del sr. Calvin Klein, minimal per execel·lència, de Chloé, Prada, Ailanto, entre altres.

I per il·lustrar-vos, i mai millor dit, us deixem amb aquest quadre de Piet Mondrian, per a que a que tingueu un exemple gràfic del que és el Minimal, al programa intentem descriure un quadre, però com es descriu el color vermell per ràdio?

El Mai a la vida és aquesta setmana Minimal!, us deixo amb una cançó de Uke

Tema de la setmana: Cultura de l'aigua

Aquesta setmana els del Mai a la vida ens tirem a la piscina però ens la trobem buida i no ens estranya. Així que, més reivindicatius que mai prenem consciencia de la situació de sequera que vivim a casa nostra i us donem consells fàcils i factibles que ens ajudaran a fer un ús més responsable de l’aigua.

Des de la Generalitat de Catalunya ja s’han dut a terme forces campanyes per tal de conscienciar que l’aigua és un recurs escàs, l’ultima: “Ja és hora que ens adonem que per tenir aigua cal tancar l’aixeta”. Un altre factor a considerar és el canvi climàtic, que com sabeu, fa que cada cop hi hagi més sequera degut a la disminució de la pluja. Tot això pot generar restriccions dràstiques en l’ús d’aigua a barcelona a partir de l’estiu.

Si en voleu saber més us recomanem un llibre: Sobrevivir al desarrollo de Serge Latouche, i a més ens recordem del capità planeta i els planetaris i del capità enciam.

Per vint-i-cinc cèntims d’euro fem un concurs de mesures per estalviar aigua, qui guanyarà el concurs?, em feu un favor: podeu contar quants euros guanya una servidora? (Míriam).

La fotografia, és del cicle de l’aigua, que sembla que l’Edu volia saber més sobre el tema.
I recordeu que: Els petits canvis són poderosos!

Sant Jordi, roses i... llibres!

Ja no queden gaires dies perquè Barcelona s'ompli de llibres, roses i hooligans de vermell acabats d'arribar de Manchester, tot a la vegada. Al Mai a la vida hem hagut d'escollir, perquè no podíem parlar de tot, i després d'un llarg i intens debat ens hem quedat amb els llibres. Són molts i ben variats els llibres que recomanem, tant de noves promeses de la literatura com d'autors més consolidats; com per exemple Agustín Fernández Mallo, Edgar Cantero, Kiko Amat, Mark Haddon o Joan Miquel Oliver. Novel·les que parlen de Nocilla, nens autistes, amor, actrius i moltes coses més. Ah, i pels que no els agradi llegir, atents que també presentem alternatives. O sigui que si encara no sabeu quin llibre us comprareu per Sant Jordi, o si simplement us interessa el tema, ja podeu posar play al reproductor d'aquí sobre.

Tema de la setmana: El suïcidi

Avui ens posem seriosos i parlem d'un dels aspectes més foscos de la nostre societat, parlem del suïcidi, però tranquils que no som uns emos!

Us expliquem com ha canviat el fet de treure's la vida amb el pas del temps. Parlem de com es vist el suïcidi des de diferents cultures i religions, de suïcidis en massa, de suïcidis on-line i a més, us mostrem estadístiques per a que us feu una idea d'on es suïcida més gent i indaguem el perquè. També parlem dels Kamikazes i de la filosofia de "morir matant", de fakes com la web Suicide Girls, de com s'ha tractat el suïcidi al món del cinema tot repassant pel·lícules com The Virgin Suicides (1999), la òpera prima de Sofia Coppoloa i també us oferim algun que altre apunt de literatura.

Per acabar, i com és inevitable, us parlem de famosos que van decidir acabar amb la seva vida, com per exemple en el món de les lletres Ernest Hemingway, Virginia Woolf, Guy de Maupassant o la poetissa Sylvia Plath, i també en el panorama musical: Kurt Cobain, Ian Curtis, LayneStanley i Paul Hester entre d'altres.

Tema de la Setmana: Barcelona indie

Aquesta setmana al Mai a la Vida parlem de l'indie a Barcelona. Però no ens referim a plomes i fletxes (sort que ens dediquem a la música i no a l'humor), ens referim a un tipus de música que no segueix els cànons generals, és a dir, que es surt d'allò que vén, d'allò comercial. L'indie va més enllà de qualsevol estil de música, l'indie és una manera d'entendre la música.


Pel que sembla en els darrers anys la nostra ciutat ha captat aquesta idea millor que ningú i podem dir que s'ha convertit en un dels referents de la cultura indie europea. Proliferen noves sales de concerts, festivals i més festivals, concerts de festes majors i institucionals, i fins i tot centres d'exposicions que diuen que "fan música pop".

I tot això contradiu a la filosofia indie?

Tema de la setmana: Els Contes

Aquesta setmana el Mai a la vida us porta al llit i en el pitjor sentit de la paraula; perquè us embolcallem i us expliquem contes per a que no pugueu tornar a dormir.

Sabeu per on va la cosa?, aquesta setmana l’equip del programa ha indagat sobre el significat ocult dels contes infantils des del punt de vista psicoanalític. També em buscat el que s’amaga darrera la cortina de fantasia de Disney.

Parlem dels personatges típics i tòpics, de clàssics de tota la vida com la Caputxeta vermella dels Germans Grimm, de Blanca neus, d’Alícia en el país de les meravelles i el seu autor, l’amic dels nens: Lewis Carroll etc., perquè els del Mai a la vida intentem anar una mica més enllà i no tenim por del llop, ni de les bruixes, ni de res.

Ens hem documentat gràcies al treball d'autors com Bruno Bettelheim que realitza un seguit de psicoanàlisi dels contes populars, un blog que ens mostra la part més fosca de Disney entre altres.

Veniu amb nosaltres al cantó més fosc de la “innocència”, endinseu-vos en el subconscient i a veure que surt, let’s go!

Us deixem amb una gran cançó de Jorge Drexler: Disneylandia, que per problemes tècnics no va poder sonar al programa.

Tema de la setmana: Fakes

Al programa d’aquesta setmana descobrireu què és un fake i us explicarem els més treballats i curiosos, tot i que potser s’estan duent a terme fakes encara més remarcables, però com una cosa no es un fake fins que es demostra, ara per ara no ho podem saber. Intrigats?

Per començar i com a exemple visual de què és un fake, aquí al costat teniu una fotografia que comentem al programa la de l'home i el tauró.

Al Mai a la vida ens ho qüestionem tot, i es que som uns escèptics de mena, clar que cal reconèixer que hi ha coses que clamen al cel!

Podríem dir que el cavall de Troia és el primer fake?, i que en Judes Iscariot és el primer traïdor de la historia?, coneixeu el cas d’Enric Marco?, i el fals duet Milli Vanilli creat per Frank Farian?

Però clar, si de fakes hi ha molts, imagineu-vos de fakers (dit d’aquells que duen a terme els fakes o enganys). En aquest fet va estar inspirada la campanya de publicitat del festival Sonar de 2005 que us recomanem enèrgicament ja que ni estafadors ni estafes tenen desperdici, a més, en el llistat trobareu el cas del Dioni, si, el del furgó. I per si això fos poc us recomanem pel·lícules basades en histories reals de vides falsejades, com és el cas de Catch me if you can de Steven Spielberg. I també us recomanem un documental que us ensenyarà a crear un fake, és el cas del documental Ceský Sen de Vít Klusák i Filip Remunda. Us deixo amb el trailer:


Dubtes a on the air:

I com els del Mai a la vida som uns inquiets, es normal que ens sorgeixin dubtes al llarg del programa, i per això em buscat respostes!

A quines autoritats van ser entregat Jesús de la mà de Judes? Segons la wikipedia, Judes va entregar a Jesús a les autoritats jueves. Segons la Biblia també, no dubtarem del llibre més antic del món. I pels més freaks, aquí teniu la cita.

Va anar el Dioni a la presó? Doncs si, en efecte, el Dioni va ser detingut i va passar 3 anys a la presó, però mai van trobar els diners i ara viu com un rei. En aquesta entrevista trobareu encara més.

Torna el folk

Al Mai a la Vida tenim la sensació que la música folk està tornant a fer-se un lloc en el panorama musical, i és per això que ens hem endinsat en aquest estil musical per intentar descobrir perquè tornen a estar de moda els banjos, les gaites o les dolçaines i, en general, la música més tradicional i popular. Per això, hem recordat els orígens del folk però també a grups i cantautors amb influències d'aquest estil: des de Simon & Garfunkel fins a Mazoni.

Tema de la setmana: Els Oscars

Al Mai a la vida marxem de gal•la a les entranyes dels Oscars. I per tal de submergir-nos en aquesta pomposa atmosfera de catifes vermelles, lluentors, escots d’escàndol i etc. hem anat a buscar el nostre guia definitiu, en Xavi Arnaiz, que acompanyat d’una servidora i com a parella radiofònica i ben maca, per cert, hem fet les previsions, aclariments i en definitiva hem posat sobre la taula les claus per preveure què passarà en aquesta imminent gal•la que es celebrarà el proper 24 de Febrer, gràcies a la prèvia finalització, uf!,de la vaga de guionistes.

I com ens agrada especular, ho fem sobre les següents premisses: serà Javier Bardem el que s’emporti l’Oscar?, i se’l donarà la senyoreta Pe i cridarà?; serà Juno la millor pel•lícula?, i serà la seva adolescent actriu la guanyadora a la millor interpretació?, què passarà amb Pozos de Ambición del nostre adorat Paul Thomas Anderson?, què us sembla Expiación?, per què Promesas del Este tan sols té una nominació?, serà certa l’afirmació que No es país para viejos, dels germans Coen és la favorita?, a tot això: on s’ha quedat El asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford? Per sortir de dubtes i pensar com serien els Mai a la vida awards, tan sols heu de fer un click i escoltar-nos “vvv”: on vulgueu, amb qui vulgueu i com vulgueu.

And the Oscar goes to...

* La foto és per animar als lectors a llegir l'article, Scarlett forever!

Barcelona i la febre dels musicals

Avui per avui, tres de cada deu espectadors catalans escullen els musicals quan van al teatre. Abans d'acabar l'any, quatre musicals de gran format omplien l'oferta teatral de la ciutat. Es tracta de Mamma mia!, Cabaret, Grease i Cómeme el coco, negro: la febre dels musicals ha arribat a Barcelona amb molta força.

Mamma Mia! s’articula a través de les cançons dels suecs ABBA. La història passa en el paradís d’una illa grega, i és una mena de conte de fades sobre la família i l’amistat. Explica que la nit abans del seu casament, la promesa reuneix a tres homes relacionats amb la seva mare per descobrir la vertadera identitat del seu pare.

Pels interessats, la trobareu al Barcelona Teatre Musical, el que abans era el Palau d’Esports, un espai gran tant pel que fa a escenari com a aforament, fet que el fa perfecte per musicals o obres de gran format. L’entrada varia molt, i pot anar dels 20 fins als 60 euros, i de moment encara no té data final.

L’altra gran obra, Cabaret. Com ja hem dit també va arribar a la tardor, concretament al setembre, i compta amb un repartiment format per 33 artistes, encapçalats per la gironina Marta Ribera com a Sally Bowles i a Víctor Masan com a Emcee. L’argument és prou conegut; es desenvolupa en un night club berlinès dels anys 30: un lloc on evadir-se de la realitat i disfrutar de la vida. En aquest ambient, el mestre de cerimònies ens presenta l’Alemanya nazi de l’època i l’espectador coneix dues històries d’amor. Es va fer al Teatre Apolo i va acabar el 13 de gener.

Canviem de registre perquè ens desplacem fins a la Califòrnia dels anys 60. Es tracta de Grease, i tot i que ara ja no està en cartellera es mereix que la recordem, sobretot perquè ha estat el musical que ha obert la caixa de pandora: va ser el primer gran musical que va sonar a la ciutat, el 2006. Davant del gran èxit que va tenir, se’n va fer una segona temporada, que va començar a finals d’agost, i va aconseguir ser l’espectacle més vist de l’any a Catalunya. Un fet inusual és que mai havia passat que una obra de teatre marxi amb aquesta gran ocupació, però és que ja estava pactat així, i ara mateix el teatre Victòria l’ocupa Boscos Endins, de Dagoll Dagom.

Boscos Endins és una interpretació dels contes infantils dels germans Grimm, com la Caputxeta Vermella o La Ventafocs, i ens ensenya un món on les coses no són tan transparents i tan senzilles com en aquestes històries infantils. No ens podem deixar un altre musical català, aquest cop de La Cubana, Cómeme el Coco negro: al teatre Coliseum, aquesta companyia ha fet una versió de l’emblemàtica obra de la mà de Jordi Milan.

I ja per acabar, dos musicals que estan a punt d’arribar. El primer, ben proper, arriba el 26 de febrer al Tívoli. És Bollywood, the show. Un musical de colors, amors i sons de l’Índia, que repassa cent anys d’història de la meca del cine asiàtic. El segon es dirà La festa, i es basarà en cançons d’Els Pets. El motiu pel que encara no el podem anar a veure és senzill: estava pensat pel Teatre Poliorama i l’èxit d’El Llibertí ha superat les previsions. En fi, paciència.

Tema de la setmana: Guateque

Aquesta setmana al Mai a la vida pugem a la màquina del temps i retrocedim cap als anys 60 i 70... però no a qualsevol lloc, sinó de festa... ja ens coneixeu! Però, per què als 60 i 70?

Perquè hem volgut caricaturitzar, però amb molt d'afecte, el tipus de celebracions que feien els joves de l’anomenada Década Prodigiosa, és a dir, els nostres pares, avis o tu estimat lector i oient. Visca la melancolia!

A ritme de Los Sírex, Los Pekenikes, Los Brincos o The Beatles, amb regust a ganchitos i mirinda i sent purament sans i casts viatgem al cor d’unes festes on regnava la innocència i el bon rotllo. Aprofitem l’ocasió per parlar dels balls que es feien, de com s’organitzaven aquestes reunions i ho comparem també amb el que succeïa en aquell mateix moment a altres països. A més, per si això fos poc, intentem teixir fils que els connectin amb l’actualitat i la manera de fer que caracteritza la joventut d’avui dia.

Tot això amenitzat, com si d'una festa major es tractés, per l'humor de la nostra gran guionista, Montse Casas, la presència d'Andrea Valverde, especialista en tocadiscos, Laia Creus (imagineu-vos-la ballant Los Sirex), i una servidora, Míriam Gómez, que mai a la vida renunciaria a un guateque!

Va... anem de Guateque?

Tema de la Setmana: la foscor

En el tema de la setmana ens eclipsem en la foscor i intentem posar-hi una mica de llum. Sí, ho reconeixem, ens va tot allò que sigui abstracte. Parlem de la foscor relacionant-la amb el color negre, el pessimisme i el món dels sentiments. Però això no és tot, també parlem de literatura, cinema i, evidentment, de música.

Us proposem un interessant recorregut que engloba des de grans novel·listes addictes a certes substàncies com Edgar Allan Poe i Bukowski, passant per discos tristos com el disc debut Funeral de Arcade Fire i el suïcidi de Ian Curtis dels mítics Joy Division. A més a més, introduïm grups que no havien sonat mai a la vida al programa, com Nine Inch Nails i Gabinete Caligari, i fins i tot ens atrevim a parlar de David Lynch, però no de qui va matar a Laura Palmer... no som tan agosarats!

Tot això refregit amb humor i alguna anècdota curiosa de les que ens agraden... us donem una pista: us sona un gat còsmic?

Si voleu saber-ne més tan sols heu de clicar un botonet i escoltar-nos!

Aquesta setmana el Mai a la vida brilla en la foscor!