Efecte Sinnamon

Com si es tractes del millor pop de 8 potes, l'omnipresència de Sinnamon ens envolta si intentem parlar de música a Barcelona. Sally cinnamon de The Stone Roses dóna nom a un dels segells discogràfics barcelonins amb més expansió dels últims anys. Però Sinnamon no es tant sols un segell, de fet i, conseqüentment a aquesta expansió, es molt més. Potser ens cal endreçar una mica els conceptes primer per saber exactament a tot al que fa referència.

Sinnamon és va crear aproximadament fa uns 4 anys com a promotora de concerts i gires musicals per artistes de caire més independent. Sinnamon Promotions (tot i que amb una web força desfasada) ens avisa que organitzen diversos festivals musicals ja consolidats com el Creamfields a Andalucia, Wintercase que enguany es celebrarà del 15 al 20 de Novembre a Barcelona, Madrid, Bilbao i València, simultaneament. Avancem que de moment els grups confirmants son Editors i Super Furry Animals, entre d'altres; però ja podeu fer les vostres apostes...perquè tal i com demostren les estadístiques, a cop de talonari tot és possible. I de fet el Summercase va néixer per ser la versió d'estiu i, entre nosaltres sabem, que com a alternativa al FIB. Un dels festivals de més recents creació és aquest Weekend Dance, que ha condensat la bona música electrònica en un sol dia

I com si d'un conte de fades se tractés (bé, tots sabem que no es tant fàcil), al dur de gira a artistes que no estaven editats al nostre país van pensar que estaria molt bé poder fer partícip al públic espanyol del gran mercat que s'estaven perdent. I d'aquesta manera i amb aquesta voluntat van crear el segell musical Sinnamon Records. Actualment editen la totalitat dels grups dels segells més prestigiosos del Regne Unit com poden ser Rough Trade, Bella Union, Wichita, Memphis Industries, Moshi Moshi, o d'altres com els americans Merge Records responsables de bandes com Arcade Fire (un grup ja consolidat) i a la mateixa vegada de petites bandes que començen a despuntar com ara Caribou. Paral·lelament editen diversos grups nacionals com La Buena Vida, Budapest, Astrud, Alex Torío, els repetitius Mendetz i recentment han acollit al desemparat Miqui Puig amb el Miope.

Econòmicament, Sinnamon ha arribat on és ara mateix (no ho dic jo, sinó que les aglomeracions parlen per si soles) gràcies a la discoteca i sala de concerts Razzmatazz, perquè tots sabem que les discogràfiques no poden sobreviure només amb l'edició de discos...
El Razz s'ha erigit com el punt àlgit del moderneo a Barcelona i conspirem que d'aquí poc temps si no tens un myspace no et deixaran entrar (fotolog sucks, tothom ho sap). Però, bromes a part, la sala realment ha amortitzat les seves infraestructures i a part de funcionar divendres, dissabtes i festius com a discoteca, també organitza concerts i alberga algun que altre festival dut per el mateix segell. O sigui que, a part de controlar la creació i la distribució dels discos, també controlen l'exhibició dels artistes quan aquestes volen girar. Una molt bona pensada, no creieu? S'apunten a la moda de les empreses verticals que controlen tots els processos de producció des de l'origen (disc) fins al final de la cadena de producció (quan balles el hit de torn).

O sigui que ara només ens falta esperar que l'efecte Sinnamon s'expandeixi a altres vessants de la vida cultural de la nostra ciutat, no descartem un festival de curtmetratges o la creació d'una línia de roba o de complements de masses.