Bicicleta, transport real?

Uns mesos després del boom del bicing i poques setmanes més tard que a Barcelona s’hagi instaurat la normativa de circulació sobre bicicletes, parlem de bicis. La nova normativa de l’ajuntament de Barcelona sobre la circulació per la ciutat amb bicicleta va finalitzar el seu període de proves (és a dir, que ara en comptes d’avisar et multen) el passat 17 de setembre. El problema? Prohibir les coses sense donar una alternativa. Per quin carril puc anar si ja no em deixen circular per la rambla Catalunya? Per cap altre. On deixo la bicicleta si no hi ha cap aparcament a la vora? Probablement esperen que ens la guardem a la butxaca.

Per ara, tot i que se suposa que es vol potenciar l’ús d’aquest mitjà com a transport real per a moure’s per la ciutat, tot són normes i obligacions, però que no van acompanyades dels recursos per a complir-les: coses tant bàsiques com carrils bici i aparcaments adequats. Fent un repàs per les notícies que van aparèixer els primers dies d’aquesta ordenança, si alguna cosa tenen totes en comú és el desconeixement entre els usuaris. La normativa s’ha posat en marxa però ni vianants, ni conductors ni els mateixos ciclistes saben de què va... perquè ningú els hi ha explicat. O sigui que anem a fer-ho nosaltres.
Atenció, que això és important. Entre les infraccions més greus de la nova normativa, trobem passar-se un semàfor amb vermell, o portar l’mp3 mentre vas amb bici. També ho és el clàssic d’anar parlant pel telèfon mòbil. Per a circular per la vorera amb la bicicleta, aquesta ha de mesurar més de cinc metres d’amplada. Des del Mai a la vida ens preguntem si esperen que baixem de la bicicleta i traiem el metro de la butxaca cada cop de volem pujar amb la bici a una vorera... Això sí, Sergi Amposta, intendent de la Guàrdia Urbana al barri de l’Eixample, ha fet una crida a la calma: en aquest barri, on la majoria de voreres mesuren una mica menys de cinc metres (4,70 més o menys), s’hi podrà circular igualment. Quin descans.

La nova ordenança també prohibeix aparcar la bici en semàfors, bancs, papereres, o arbres i, en general, qualsevol lloc que no sigui un aparcament de bicicletes. I tranquils, que com que les bicis no tenen matrícula per a poder posar la multa, han trobat un altre sistema perquè el senyor agent no s’hagi d’esperar fins que torni el propietari. La solució serà retirar la bicicleta, si cal tallant els candaus, i deixaran un avís com quan la grua s’endú el cotxe. Però això no és tot, perquè si per a treure la bici han hagut de fer servir una grua, l’usuari haurà de pagar gairebé 50 euros de multa, a més de pagar els trenta euros pel mal estacionament. Però a més, el ciclista haurà d’aportar alguna dada fiable per a demostrar que la bicicleta és seva i poder-se-la endur. I si tens la típica del Decathlon i no li has posat cap enganxina? En fi.

La mentida del bicing

Segurament, a aquestes alçades de la pel·lícula tothom sap què és el bicing. És un servei de préstec de bicicletes de l'Ajuntament de Barcelona i que funciona des del passat 22 de març. Tan sols podeu anar amb bici 30 minuts de forma gratuïta, si hi esteu tres hores pagueu un petit preu simbòlic per penalització; de totes formes sempre podeu anar a deixar la bici a una estació i agafar-ne una d'altra… feta la llei, feta la trampa. El bicing ha tingut un èxit aclaparador, sobretot al principi quan fer-se usuari tan sols costava 6 euros per tot un any.
A hores d'ara aquest servei compta amb més de 90.000 usuaris, número que segueix pujant; potser més lentament ja que abonar-se ja val 24 euros. Doncs bé, l'Ajuntament ens venia el Bicing com a un sistema de préstec per combinar el transport públic amb la bicicleta,

"per anar on vulguis, quan tu vulguis, sense fums ni sorolls"... això és el que ens deien. Altres titllen aquesta innovadora mesura com proposta electoralista, perquè ja recordeu el context... les eleccions municipals.El desequilibri fa que aconseguir una bici es converteixi en una loteria. Hi ha moments del dia en que moltes estacions del bicing es troben sense cap bici disponible, i és que actualment el nombre d’abonats supera els 90.000 per poques més de 1.500 bicicletes en servei. Les estaciones més castigades són les de l'Eixample i les del centre de la ciutat, o sigui que, pel vostre bé, esperem que visqueu a barris tan bonics com el de Sants.