Animalons

Avui, mascotes. Perquè tots en tenim una, l’hem tinguda, tenim un amic que en té o en voldríem tenir. Sigui com sigui, les mascotes tampoc es lliuren de ser un negoci, també són una moda, i no es lliuren ni dels estereotips.

Al Mai a la Vida hem fet una particular classificació de les mascotes, que comença amb les mascotes fashion. El millor exemple és el bulldog francès, que després de sortir a algun anunci i ara és el gos de moda. Les mascotes companyia es poden explicar amb poques paraules: una iaia, un gos minúscul, un llacet i un jersei caní de ratlles. Un bon exemple, el Yorkshire.
Llavors tenim les mascotes rares: aquí entra tot el ventall d’animals exòtics de tot tipus. Per exemple aranyes, serps, iguanes, etc. Finalment, les mascotes virtuals: la millor solució pels que no són responsables, estan molt ocupats o tenen alguna al•lèrgia. Perdut l’èxit dels tamagochis, actualment el que toca són jocs com el de la Nintendo DS, el Nintendo Dogz.

D’altra banda, hi ha mascotes que han passat a la història per diversos motius, com el floquet de neu (la mascota de Barcelona) o el conill obès Carlitos (la mascota Catalunya). El cas més clar, però, el de la gosseta espacial. Va ser un 3 de novembre de fa 50 anys quan un coet lla va enlairar al satèl•lit Sputnik, convertint-la en el primer ésser viu que viatjava a l’espai. La Laika era una gosseta de mida petita que vivia als carrers de Moscou, i els científics van pensar que un animal de carrer, acostumat a lluitar diàriament per sobreviure, era el gos adequat... però va morir poc després del llançament. Jo crec que aquesta és la gossa més coneguda i emblemàtica de tot el món, però n’hi ha d’altres.

Virtual o real, exòtic o no, totes les mascotes necessiten un nom. Des del Mai a la Vida fem una crida a la creativitat: no li poso ni Rex ni Boby al teu gos, siusplau.