Càpsula indefinida de l'audiovisual mundial #13 Els biopics
Estimats amics i compatriotes. Al Mai a la vida som indecisos de per sí. Vam iniciar aquesta interessant càpsula fa tres setmanes sense un títol clar. Vam continuar amb un títol curt i bonic anomenat Opera Prima. I hem acabat per recuperar-ne un altre a l’atzar que se’ns va ocórrer a meitat programa. Definitivament (¿segur?), la cosa aquesta que un servidor us porta cada setmana passa a anomenar-se Càpsula indefinida de l’audiovisual mundial. Sí. De veritat. Aquest és el títol. No volem queixes.
Aquesta setmana ens n’hem fixat en la recent estrena de la pel·lícula de Gus Van Sant Mi nombre es Harvey Milk (Milk) per tal d’aprofundir i divagar en relació a un gènere que sembla ser que cada cop està més de moda, els biopics. I
alguns em direu, ¿i que collons és això dels biopics? Fàcil. Totes aquelles pel·lícules que centrin la seva narració en la figura d’algun personatge real que, per algun motiu o altre, hagi deixat empremta en la nostra societat. Si un bon dia, el porter de la vostra escala es dedica a violar i assassinar a sang freda a senyoretes joves i acaba empresonat en algun penitenciari turc, és possible que algun director consagrat vulgui fer una pel·lícula en relació a tot aquest assumpte. Però no us enganyeu, això no seria un biopic. Això seria una TVmovie de diumenge per la tarda basada en fets reals. Podríem trobar exemples de biopics famosos en pel·lícules com Las horas (centrada en la vida i mort de Virginia Woolf), American Splendor (Harvey Peckard), Amadeus (Mozart i Salieri), La vida en rosa (Edith Piaf), Ciudadano Kane (Randolph Hearst), Una mente maravillosa (John Nash), JFK (John Fitzgerald Kennedy), Ghandi, Ed Wood, Ali o Pollock.
De pas, intentem entendre algunes de les pel·lícules de Gus Van Sant, parlem de política nord-americana, insultem la memòria de Pompeu Fabra, gaudim amb la professionalitat de Natalie Portman i Scarlett Johanson, ens barallem amb Buscando un beso a medianoche i us informem de futurs projectes.
Tot això, de forma compacta, ho podeu escoltar aquí o al nostre perfil d’Scanner Club. Vosaltres decidiu.
Aquesta setmana ens n’hem fixat en la recent estrena de la pel·lícula de Gus Van Sant Mi nombre es Harvey Milk (Milk) per tal d’aprofundir i divagar en relació a un gènere que sembla ser que cada cop està més de moda, els biopics. I
alguns em direu, ¿i que collons és això dels biopics? Fàcil. Totes aquelles pel·lícules que centrin la seva narració en la figura d’algun personatge real que, per algun motiu o altre, hagi deixat empremta en la nostra societat. Si un bon dia, el porter de la vostra escala es dedica a violar i assassinar a sang freda a senyoretes joves i acaba empresonat en algun penitenciari turc, és possible que algun director consagrat vulgui fer una pel·lícula en relació a tot aquest assumpte. Però no us enganyeu, això no seria un biopic. Això seria una TVmovie de diumenge per la tarda basada en fets reals. Podríem trobar exemples de biopics famosos en pel·lícules com Las horas (centrada en la vida i mort de Virginia Woolf), American Splendor (Harvey Peckard), Amadeus (Mozart i Salieri), La vida en rosa (Edith Piaf), Ciudadano Kane (Randolph Hearst), Una mente maravillosa (John Nash), JFK (John Fitzgerald Kennedy), Ghandi, Ed Wood, Ali o Pollock.De pas, intentem entendre algunes de les pel·lícules de Gus Van Sant, parlem de política nord-americana, insultem la memòria de Pompeu Fabra, gaudim amb la professionalitat de Natalie Portman i Scarlett Johanson, ens barallem amb Buscando un beso a medianoche i us informem de futurs projectes.
Tot això, de forma compacta, ho podeu escoltar aquí o al nostre perfil d’Scanner Club. Vosaltres decidiu.
2 comentaris:
Crec que la peli sobre Hitler de la que parla l'Edu és Hitler:The Rise of Evil, protagonitzada per Robert Carlyle, però no feu gaire cas...
La de "Hitler" de Robert Carlyle era una TVMovie. No l'he vist, però crec que era dramàtica. Buscant info pel Google (gràcies) he trobat que es va fer una peli alemanya anomenada "Mein Kampf" (Mi lucha) que es veu que tractava amb humor la infància i joventut de Hitler. Aquí el link:
http://www.hoycinema.com/actualidad/noticias/Una-pelicula-clave-humor-narra-los-anos-juveniles-Hitler-Viena.htm
Publica un comentari a l'entrada