La Guia Definitiva: Doll in a box
No sé si apetitosa és la paraula adient, però és la primera que em ve al cap. ¿Una xicota per encàrrec? ¿La Hudson i el McConaughey buscant tresors? ¿Un immens Benicio del Toro en plan Trainspotting? ¿Pastanagues? ¿Baralles? ¿Policies? ¿Mòbils? ¿La versió alemanya de Babe, aquell porquet que era tan valent? ¿Apocalipsis made in spain? ¿Projectes... de què? ¿El Papa fent caca? Les distribuïdores diverses ens atabalen aquesta setmana amb nou estrenes del tot variades. ¿Doble sessió de cinema crispetero? ¿Paranoies freaks amb sabor a cinema indie? ¿Realitats i ficcions hispanes? Ja ho sé... són massa preguntes i tampoc és necessari fer-me pesat. Així que un servidor us recomanaria, d’entrada, rascar-vos la butxaca i fer una doble sessió setmanal amb la pel·lícula Cosas que perdimos en el fuego i amb aquesta obra tan i tan i tan apetitosa anomenada Lars y una chica de verdad, la qual friso per anar a veure amb urgència.
Lògicament, la pel·lícula de Craig Gillespie Lars y una chica de verdad (Lars and the real girl) és l’estrena més destacada d’aquesta Guia Definitiva de finals d’abril. La pel·lícula està protagonitzada per Ryan Gosling (sí... és el de El diario de Noa... tot i que a mi m’agrada més recordar-lo per aquesta gran interpretació que ens va regalar en la pel·lícula Half Nelson) i, entre els secundaris, hi destaquen Emily Mortimer, Paul Schneider i la sempre brillant i prolífica Patricia Clarkson. ¿Motius per anar a ve
ure aquesta pel·lícula? Crec que ho tindrem ben fàcil... En primer lloc, l’argument principal és freak i original a parts iguals: un jove tímid mig paranoic que es creu que la seva xicota (una nina de làtex que va encarregar per internet) és una persona real. En segon lloc (i amb això ho dic tot), l’autora del guió és Nancy Oliver, una de les productores i guionistes més recurrents de l’obra mestra més gran feta a la televisió, A dos metros bajo tierra. I, per últim, per que el món necessita més dramedies romàntiques com aquesta! I tot això (¡oju!) sense haver-la vist encara. Ja us donaré la meva opinió... Mentrestant, i ja que la distribuïdora corresponent s’ha molestat en omplir tot el Metro de propaganda, caldria anomenar també una de les estrenes comercials d’aquesta setmana. Sota el títol Como locos... a por el oro (Fool’s Gold) i amb la direcció d’Andy Tennant (vegis Por siempre jamás, Ana y el rey, Sweet Home Alabama o Hitch, especialista en ligues), se’ns presenta la història d’un matrimoni que es dedica a buscar tresors ocults mentre passen per una greu crisi de parella. ¿Els cossos protagonistes? Kate Hudson i Matthew McConaughey.
I tot i que Lars sigui la prioritat, el segon plat més recomanat per aquesta Guia Definitiva té un altre títol prou extens, Cosas que perdimos en el fuego (Things we lost in the fire). Benicio del Toro, Halle Berry i el californicador David Duchovny es posen a le
s ordres de la directora danesa Susanne Bier (vegis Hermanos o Después de la boda) en el seu debut nord-americà. La pel·lícula, una recomanable història de redempció i superació personal (de classe alta, això sí), ens relata la història d’una mare de família que, en el moment de quedar-se vídua en conseqüències més que tràgiques, demanarà ajuda (que acabarà sent mútua) al que fins ara havia estat el millor amic del seu marit, un drogaaddicte en plena rehabilitació. Si això no us convenç, però, i preferiu satisfer la vostra curiositat, el realitzador David Ayer (seu és el guió de l’estimulant Training day, així com d’altres productes més oblidables) ens proposa un nou thriller policíac que compta, en el seu repartiment, amb la participació de Keanu Reeves com a policia que es veu obligat a anar en contra de la seva pròpia lleialtat, a més d’altres actors com Forest Whitaker, Chris Evans, l’Amaury Nolasco de Prison break o un Hugh Laurie amb menys mala llet que la que ens té acostumats amb el seu doctor House.
Pel que fa al cinema espanyol, tres són les propostes que se’ns presenten en les pantalles aquesta setmana. Curiosament, les tres es van projectar en l’últim Festival de Cinema de Màlaga. En primer lloc, José Corbacho i Juan Cruz tornen a formar tàndem amb la pel·lícula Cobardes després del seu elogiat debut amb Tapas. En aquest cas, tornen a utilitz
ar la seva ciutat natal (L’Hospitalet) com a escenari principal per tal de mostrar i denunciar a la seva manera, aquest cop, el tema del bulling o assetjament escolar, un problema ampli i lamentablement de moda (pel bombo que es fa en els mitjans de comunicació) que s’estén per tot el país. La pel·lícula compta amb actuacions infantils debutants que són recolzades per actors adults com Elvira Mínguez, Lluís Homar, Antonio de la Torre o una Paz Padilla en un dels seus pocs papers dramàtics. La segona proposta, que precisament va ser la que es va alçar amb el premi a la millor pel·lícula en aquest festival, es titula 3 días i, sota la direcció de F. Javier Gutiérrez i les interpretacions principals de Víctor Clavijo, Mariana Cordero o Eduard Fernàndez, ens pretén explicar una història poc usual, la veritat, en el cinema espanyol. Així, aquesta barreja entre drama i ciència-ficció, s’inicia en el moment en què el secretari general de la ONU anunciï l’imminent impacte d’un meteorit a la Terra que acabarà amb tota la humanitat. A partir d’aquesta notícia, la pel·lícula se centra en les vides d’uns quants vilatans d’un poble espanyol, i de quina forma intenten afrontar la imminent tragèdia. Tanmateix, la pel·lícula dirigida per Guillermo Fernández Groizard Proyecto Dos (amb Adrià Collado, Lucía Jiménez, Josep María Pou i Núria Gago com a protagonistes) s’endinsa també en el gènere del thriller en una història d’investigacions científiques i estranys déjà vues. Per últim, La Guia Definitiva s’ha fixat també en dos propostes més petites, però radicalment diferents l’una de l’altra. Per una banda, la pel·lícula uruguaiana El baño del Papa (filmada a quatre mans per César Charlone i Enrique Fernández) ens presenta, després del seu premiat pas per diversos festivals cinematogràfics, una comèdia dramàtica centrada en l’any 1988 que ens relata de quina manera es van preparar els habitants d’una petita i pobra vila en plena frontera uruguaiana davant la visita en forma de tour que el Papa Joan Pau II va oferir per tota Llatinoamèrica. Davant l’afluència de gent (unes 50000 persones) que això comportarà al poble, els vilatans n’intentaran treure benefici de qualsevol manera possible. La més original serà, però, la de Beto, un home que acabarà construint lavabos públics davant de casa seva per tal de llogar-los a la multitud. Tanmateix, des d’Alemanya ens arriba la pel·lícula de caire infantil Rudy, el cerdito de carreras (Rennschwein Rudi Rüssel 2: Rudi rennt wieder!, dirigida per Peter Timm), una pel·lícula que torna a posar un porc de protagonista després del boom que va suposar, ja fa uns quants anys, aquella elogiada pel·lícula nord-americana anomenada Babe, el cerdito valiente.
La setmana que ve, el pont de maig ens porta l’última adaptació de la Marvel, unes quantes comèdies romàntiques i cintes d’acció a major glòria d’Al Pacino i Pierce Brosnan.
Lògicament, la pel·lícula de Craig Gillespie Lars y una chica de verdad (Lars and the real girl) és l’estrena més destacada d’aquesta Guia Definitiva de finals d’abril. La pel·lícula està protagonitzada per Ryan Gosling (sí... és el de El diario de Noa... tot i que a mi m’agrada més recordar-lo per aquesta gran interpretació que ens va regalar en la pel·lícula Half Nelson) i, entre els secundaris, hi destaquen Emily Mortimer, Paul Schneider i la sempre brillant i prolífica Patricia Clarkson. ¿Motius per anar a ve
ure aquesta pel·lícula? Crec que ho tindrem ben fàcil... En primer lloc, l’argument principal és freak i original a parts iguals: un jove tímid mig paranoic que es creu que la seva xicota (una nina de làtex que va encarregar per internet) és una persona real. En segon lloc (i amb això ho dic tot), l’autora del guió és Nancy Oliver, una de les productores i guionistes més recurrents de l’obra mestra més gran feta a la televisió, A dos metros bajo tierra. I, per últim, per que el món necessita més dramedies romàntiques com aquesta! I tot això (¡oju!) sense haver-la vist encara. Ja us donaré la meva opinió... Mentrestant, i ja que la distribuïdora corresponent s’ha molestat en omplir tot el Metro de propaganda, caldria anomenar també una de les estrenes comercials d’aquesta setmana. Sota el títol Como locos... a por el oro (Fool’s Gold) i amb la direcció d’Andy Tennant (vegis Por siempre jamás, Ana y el rey, Sweet Home Alabama o Hitch, especialista en ligues), se’ns presenta la història d’un matrimoni que es dedica a buscar tresors ocults mentre passen per una greu crisi de parella. ¿Els cossos protagonistes? Kate Hudson i Matthew McConaughey.I tot i que Lars sigui la prioritat, el segon plat més recomanat per aquesta Guia Definitiva té un altre títol prou extens, Cosas que perdimos en el fuego (Things we lost in the fire). Benicio del Toro, Halle Berry i el californicador David Duchovny es posen a le
s ordres de la directora danesa Susanne Bier (vegis Hermanos o Después de la boda) en el seu debut nord-americà. La pel·lícula, una recomanable història de redempció i superació personal (de classe alta, això sí), ens relata la història d’una mare de família que, en el moment de quedar-se vídua en conseqüències més que tràgiques, demanarà ajuda (que acabarà sent mútua) al que fins ara havia estat el millor amic del seu marit, un drogaaddicte en plena rehabilitació. Si això no us convenç, però, i preferiu satisfer la vostra curiositat, el realitzador David Ayer (seu és el guió de l’estimulant Training day, així com d’altres productes més oblidables) ens proposa un nou thriller policíac que compta, en el seu repartiment, amb la participació de Keanu Reeves com a policia que es veu obligat a anar en contra de la seva pròpia lleialtat, a més d’altres actors com Forest Whitaker, Chris Evans, l’Amaury Nolasco de Prison break o un Hugh Laurie amb menys mala llet que la que ens té acostumats amb el seu doctor House.Pel que fa al cinema espanyol, tres són les propostes que se’ns presenten en les pantalles aquesta setmana. Curiosament, les tres es van projectar en l’últim Festival de Cinema de Màlaga. En primer lloc, José Corbacho i Juan Cruz tornen a formar tàndem amb la pel·lícula Cobardes després del seu elogiat debut amb Tapas. En aquest cas, tornen a utilitz
ar la seva ciutat natal (L’Hospitalet) com a escenari principal per tal de mostrar i denunciar a la seva manera, aquest cop, el tema del bulling o assetjament escolar, un problema ampli i lamentablement de moda (pel bombo que es fa en els mitjans de comunicació) que s’estén per tot el país. La pel·lícula compta amb actuacions infantils debutants que són recolzades per actors adults com Elvira Mínguez, Lluís Homar, Antonio de la Torre o una Paz Padilla en un dels seus pocs papers dramàtics. La segona proposta, que precisament va ser la que es va alçar amb el premi a la millor pel·lícula en aquest festival, es titula 3 días i, sota la direcció de F. Javier Gutiérrez i les interpretacions principals de Víctor Clavijo, Mariana Cordero o Eduard Fernàndez, ens pretén explicar una història poc usual, la veritat, en el cinema espanyol. Així, aquesta barreja entre drama i ciència-ficció, s’inicia en el moment en què el secretari general de la ONU anunciï l’imminent impacte d’un meteorit a la Terra que acabarà amb tota la humanitat. A partir d’aquesta notícia, la pel·lícula se centra en les vides d’uns quants vilatans d’un poble espanyol, i de quina forma intenten afrontar la imminent tragèdia. Tanmateix, la pel·lícula dirigida per Guillermo Fernández Groizard Proyecto Dos (amb Adrià Collado, Lucía Jiménez, Josep María Pou i Núria Gago com a protagonistes) s’endinsa també en el gènere del thriller en una història d’investigacions científiques i estranys déjà vues. Per últim, La Guia Definitiva s’ha fixat també en dos propostes més petites, però radicalment diferents l’una de l’altra. Per una banda, la pel·lícula uruguaiana El baño del Papa (filmada a quatre mans per César Charlone i Enrique Fernández) ens presenta, després del seu premiat pas per diversos festivals cinematogràfics, una comèdia dramàtica centrada en l’any 1988 que ens relata de quina manera es van preparar els habitants d’una petita i pobra vila en plena frontera uruguaiana davant la visita en forma de tour que el Papa Joan Pau II va oferir per tota Llatinoamèrica. Davant l’afluència de gent (unes 50000 persones) que això comportarà al poble, els vilatans n’intentaran treure benefici de qualsevol manera possible. La més original serà, però, la de Beto, un home que acabarà construint lavabos públics davant de casa seva per tal de llogar-los a la multitud. Tanmateix, des d’Alemanya ens arriba la pel·lícula de caire infantil Rudy, el cerdito de carreras (Rennschwein Rudi Rüssel 2: Rudi rennt wieder!, dirigida per Peter Timm), una pel·lícula que torna a posar un porc de protagonista després del boom que va suposar, ja fa uns quants anys, aquella elogiada pel·lícula nord-americana anomenada Babe, el cerdito valiente.La setmana que ve, el pont de maig ens porta l’última adaptació de la Marvel, unes quantes comèdies romàntiques i cintes d’acció a major glòria d’Al Pacino i Pierce Brosnan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada