Càpsula indefinida de l'audiovisual mundial #21 Aquells meravellosos anys...
A la Càpsula indefinida de l’audiovisual mundial d’aquesta setmana, aparquem momentàniament el nostre estimat cinema per tal de dedicar-nos íntegrament a elogiar algunes de les bondats d’aquest aparell tan útil (o inútil, a vegades) anomenat televisor. I ho fem, rememorant la nostra infància, mentre escoltem algunes de les sintonies d’aquelles sèries infantils mítiques que poblaven la graella televisiva a finals dels anys vuitanta i inicis dels noranta.
Al Mai a la vida hem crescut amb la Nets, la Noti, el Petri i el Megazero. I amb les obres mestres més absolutes de l’anime japonès. Hem gaudit de l’espai exterior amb uns éssers creats aquí. Hem après a fer experiments amb un científic que no ens contestava les cartes. Hem patit amb les benintencionades sèries espanyoles. I hem après a reproduir-nos perquè, al seu dia, ens ho va explicar una sèrie sobre el cos humà. En aquella època, tots érem feliços. No hi havia problemes. Fèiem col·leccions de cromos. I jugàvem amb els tazos.
Sabem que les sèries infantils d’abans eren infinitament millors que les que es fan ara. Per constatar-ho, podeu escoltar la càpsula d’aquesta setmana AQUÍ o bé al nostre perfil d’SCANNER CLUB.
I ja ho sabeu. L’amor és fort i resplendent. Heu de ser valents.
1 comentari:
ets molt, moooolt gran Xavi!!!
:D
jo de gran vull ser com l'amor: fort i resplendent!!
Publica un comentari a l'entrada