Càpsula indefinida de l'audiovisual mundial #22 I'm a vampire!

Aquesta setmana, a la Càpsula indefinida de l’audiovisual mundial, tenim ganes de parlar de vampirs. Perquè? Doncs per que fa exactament una setmana que s’ha estrenat, a nivell estatal, una genial pel·lícula sueca anomenada Déjame entrar (Låt den rätte komma in, dirigida per Tomas Alfredson) que barreja el vampirisme amb conceptes tan amplis com l’amor, la necessitat mútua, la complicitat, l’assetjament escolar, la venjança i els assassinats. OMG!

Tot això ens serveix, a la vegada, per relacionar, recomanar o comentar algunes pel·lícules i sèries on els vampirs, diguéssim, hi tenen un pes especial. Pel·lícules com les ja famoses Drácula de Bram Stoker, de Francis Ford Coppola, els inicis cinematogràfics de Tod Browning, alguna que altra paròdia o els Nosferatus més famosos de la gran pantalla. Tampoc ens oblidem de El baile de los vampiros, de Roman Polanski o alguna d’aquestes cintes thrash dels vuitanta amb uns vampirs amb xupes de cuir. Entremig, també us alertem sobre alguna que altra merda monumental que toca aquesta mateixa temàtica. I alabem una sèrie anomenada True blood, que tothom ja hauria d’haver vist. Si, a més, aguanteu fins al final, us regalem un tall musical de tota una perla cinematogràfica.

Si teniu ganes d’escoltar la càpsula, heu de fer una cosa molt fàcil. Clicar directament AQUÍ o escoltar-la des del nostre perfil d’SCANNER CLUB.

Sóc el vampir més famós, més dolent i tenebrós que arriba d’ultramar...

Actualitat # Baff09 i Asia a la ciutat

L'actualitat d'aquesta setmana ens porta a terres asiàtiques, ja que des d'avui fins al 10 de maig es celebra a la nostra ciutat l'onzena edició del Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona, altrament conegut com Baff. Com que es tracta d'un festival molt extens que compta amb ni més ni menys que 9 seccions, al Mai a la Vida us hem volgut fer un resum de les pel.lícules i seccions més destacades.

I ja que parlem d'Àsia, aprofitem per recomanar-vos una exposició del fotògraf Àngel García. García va anar de viatje amb Cambodja i es va topar amb un orfanat . La vida allà li va impactar tant que li va fer impossible seguir endavant, tant és així que va decidir quedar-s'hi i retratar la realitat dels nens que s'estaven allà. Podeu veure una sèrie d'aquestes fotografies a la Galería MasArt (c/Sant Eusebi, 40). Molt recomanable i totalment gratis.

Tot això ho podeu escoltar a la nostra càpsula d'actualitat clickant aquí o bé visiant el nostre perfil d'Scanner Club.

Informe Sónar: Homenatge a Barcelona

Segons la nota de premsa, el Sónar d'enguany té Barcelona com a protagonista. A banda dels grans noms, dels noms de sempre i d'aquells que s'ajunten per fer un Sónar com Déu mana, el festival també amaga noms de l'escena local. Molts imaginareu que són els noms de sempre. Així a primera vista destaquen noms com els de The Requesters (projecte de l'Oriol Riverola, que vam tenir al Mai a la Vida presentant Hivern Discs, juntament amb l'Àlex de The Sidechains), Bèstia Ferida, Guillamino -que, per cert, també va estar amb nosaltres-, Tarántula, Joe Crepúsculo, etc.
No parlarem de noms concrets, sinó que destacarem l'eclectisisme amb el qual han barrejat aquests noms amb d'altres tant heterogenis com el de Txarly Brown. El disco-house dels Requesters i l'improvització de Bèstia Ferida contrastaran amb la màgia de l'electro-flamenco-soul dels discs que mescla el carismàric Txarly Brown, una de les figures més rellevants de l'undergound barceloní des dels incis dels 90. Aprofitarà l'estada al Sónar per presentar el segon volum de l'Achilifunk, cedé que recopila cançons de rumba catalana, un estil molt arrelat al nostre país i a la ciutat de Barcelona, en concret. Sense deixar de banda la música d'arrel catalana, el festival ha confirmat la presència del carismàtic Pau Riba, que presentarà el seu nou projecte amb la banda Mil Simonis.
Barcelona, com a capital de la mediterrània, sovint és relacionada amb aquell adjectiu, que de tant utilitzat fins i tot ens fa ràbia. El Cosmopolitisme, un caràcter que fa de Barcelona una ciutat d'acollida. Sobretot per artistes i músics d'arreu. És el cas de projectes com els de Roland Olbeter, Institut Fátima, Mark Cunninham, Cardopusher i Grey Filastine. Tots ells seran els representants dels artistes internacionals afincats a Barcelona que tocaran al Sónar.

La resta d'artistes de Barcelona que tocaran al Sónar i que fins ara no hem mencionat són: Néboa, projecte Lo-Fi de 8 bits, Rominger, que presentaran el seu proper disc que treuran pel netlabel granadí, Miga i que basen el seu repertori en folk paisatgístic, Nikka i el dj Buenavista, ex-resident del carismàtic Mond Club, juntament a Miaau i els nostres estimats Anímic, que tot i ser d'Esparreguera, s'apunten al carro d'artistes de la capital.

Els Versus són un dels altres clàssics del festival. Es tracta d'ajuntar artistes que més o menys compleixin uns certs requisits i unes afinitats cosines germanes per ajuntar-se damunt d'un escenari i crear quelcom nou. Si més no, inèdit fins a la data. Cal tenir en compte que l'any passat el concert de Nisei Vs ZA va ser considerat com un dels millors del 2008 segons varies publicacions, entre elles la dels nostres companys d'ScannerFM. Aquest any, el repertori és igual d'interessant. D'una banda la bogeria de La Orquestra del Caballo Ganador Vs Tarántula, macarrisme en estat pur, sense cap mena de dubte. També comptarem amb Joe Crepúsculo Vs La Estrella de David Vs Telemáticos.
Posant-nos una mica més seriosos, destacarem la col·laboració de l'ex-Manta Ray Ray Frank Rudow, juntament a Laura Clark en Colch-ón Vs. Suma, i el que pot sortir del grup barceloní d'improvització BCN216 Vs Lars Horntveth.

Adéu descarregues, adéu!!

El que és friki també pot ser de gran interès per a tots aquells que treballem a Internet i amb les noves tecnologies. I sobretot, i últimament, en tot allò que ens ajudi a no sobresaturar el nostre disc dur fins que un dia ens peti i ens quedem sense ordinador, això Mai a la vida!

Doncs per això i per tal d'evitar el síndrome de Diògenes digital, del que parlava aquest article de ELPAÍS, avui a la secció friki del Mai a la vida us ensenyem programes i aplicacions on-line que us poden fer la vida una mica més fàcil i sobretot molt menys pesada. Parlem d'escoltar música on-line, editar fotos i vídeo.

Música:Parlar de noves incitaves d'aquest tipus sense mencionar el gran i meravellós Spotify sembla impossible, i es que ho és. Spotify, com sabeu, és un reproductor de música que té accés a Internet i que et permet escoltar música sense descarregar-te-la. La diferència amb altres servidors, com lastfm, o deezer, o goear, és que pots escoltar discografies senceres, que no és una ràdio aleatòria que et proposa música o artistes similars, com és el cas de lastfm i deezer. A més, l'Spotify el pots sincronitzar amb el teu lastfm i tot. Cada un d'aquest servidors té el seu què, per exemple lastfm és tota una comunitat ideal per a conèixer gent i grups i saber què , quan i on actuen els nostres grups preferits. El pitjor d'Spotify, i estarem d'acrod, és la publicitat que et posen entre cançó i cançó, això i que encara no té gaires grups catalans. A l'Spotify no hi són ni: Antonia Font, ni Manel, ni Joan Miquel Oliver..., entre molts altres. Ara bé, no es pot negar que és una opció més que bona per no carregar el disc dur o els cd's a la feina i poder escoltar gairebé tota la música que t'agradi (per exemple, Hefner tampoc hi és, però en Darren Hayman si, aquestes coses de la vida), en tot cas 'Spotify' no és Déu, però se li acosta.

Edició de foto:

Sens dubte una de les aplicacions que més s'han desenvolupat a Internet és l'edició fotogràfica. Hi ha moltes iniciatives webs de programes que et permeten retocar fotos, guardar-les i a més tenir la teva galeria allà, on-line. No parlo de només penjar fotos com pot ser flickr, picasa, facebook i etc., sinó de l'opció de poder editar-les i comprimir-les amb opcions de programes com el Photoshop. Personalment, m'agrada molt la iniciativa de Picnick, un senzill però complet sistema d'edició de fotos que a més permet comprimir els arxius per a que ocupi menys i poder penjar-la més fàcilment al teu blog. Una altra iniciativa que aplaudeixo, i molt!, és la de Photoshopexpress, una iniciativa també gratuïta per editar les fotos on-line al més pur estil Photoshop de tota la vida, com el seu nom indica. Ambdues iniciatives permeten l'emmagatzematge de fotos fins a un límit, si en vols més i també per a segons quines opcions més avançades, doncs com tot, has de pagar, però és barat i si més no, i la iniciativa de fer accessibles aquest programes a tothom no té preu!

Edició de vídeo:
Aquesta és una fita molt més complicada en el món d'Internet, sobretot tenint en compte el pes del vídeo, però en aquest sentit també hi ha hagut ja alguns il·luminats i algunes propostes molt més que vàlides. Amb el pas del temps s'ha arribat a crear el JayCut, l'editor que avui us proposo. JayCut és també una iniciativa gratuïta que a més compta amb una guia ràpida que t'ensenya a editar amb el programa, que es molt senzill i lineal. A més i el que més m'agrada és que el propi programa et dona la opció d'exportar el teu vídeo en el format que vulguis, és a dir que el comprimeix específicament per al facebook, per a que el posis al teu Iphone, myspace, dvd... etc!, una autèntica revolució pel vídeo digital!!, increïble, no?, doncs ja sabeu, JayCut!!


Doncs això: que menys és més!!, fem fora el síndrome de Diògenes i siguem més feliços! Qualsevol cosa, com sempre: mirtres@maialavida.com o feu-nos arribar la vostra opinió i coneixements deixant un comentari, aquí!

Entrevista a u_mä

Després d'estar-ho buscant tot l'hivern, el Pau Vallvé i la Maria Coma ens van visitar fa uns quants dies per parlar del seu disc com a parella, de projectes paral·lels i de plans de futur. Encara que els descobríssim fa gairebé un any i mig, no ha estat ben bé fins aquest principi de 2009 que u_mä ha començat a moure la seva música i a presentar-ho en directe. Problemes amb l'SGAE i les altres ocupacions tant del Pau com de la Maria han endarrerit la presentació en societat del duet més romàntic de la música d'aquest país. L'Arnau Sabaté i l'Eduard Gras van parlar amb ells i així us ho ensenyem.

Podeu escoltar l'entrevista a u_mä aquí o al nostre perfil del Club d'Scanner FM.

Foto de Carlos Cazurro.

Art: Dracs i dansa

Aquesta setmana a la secció d’art del Mai a la vida us portem dues propostes gratuïtes i de màxima actualitat. L’una perquè té els dracs com a protagonistes (i les roses de Sant Jordi encara no s’han pansit) i l’altra perquè gira al voltant de la dansa (i el 29 d’abril és el Dia Internacional de la Dansa).

Anem per pams. La Galeria Montcada (Montcada, 20) proposa descobrir la ruta dels dracs a través de l’exposició "Dracs de Barcelona", que mostra com aquest animal està més present del que ens pensem a porteries, balcons, façanes i jardins de tota la ciutat. I és que més enllà de clàssics com la Casa Batlló o el Parc Güell, hi ha dracs ocults a llocs per on passem a diari i que ni tan sols ens hem parat a mirar amb deteniment. Afortunadament hi ha algú que sí que s’hi ha fixat, Daniel Torres, el responsable d'aquesta exposició col·lectiva que recull 20 pintures i 20 fotografies de diferents artistes sobre 20 dragons que hi ha escampats per la ciutat. Descobriu fins a quin punt la llegenda de Sant Jordi empapa els racons de Barcelona!


I si teniu ganes de participar en un taller de dansa creativa, de ballar swing o jazz, de veure actuacions de dansa contemporània o clàssica, de veure balls populars d’arreu del món o de veure els millors ballarins de hip-hop, aquesta setmana ho teniu fácil perquè a Gràcia celebren la Setmana de la Dansa. Consulteu tota la programació aquí.

Càpsula indefinida de l'audiovisual mundial #21 Aquells meravellosos anys...

A la Càpsula indefinida de l’audiovisual mundial d’aquesta setmana, aparquem momentàniament el nostre estimat cinema per tal de dedicar-nos íntegrament a elogiar algunes de les bondats d’aquest aparell tan útil (o inútil, a vegades) anomenat televisor. I ho fem, rememorant la nostra infància, mentre escoltem algunes de les sintonies d’aquelles sèries infantils mítiques que poblaven la graella televisiva a finals dels anys vuitanta i inicis dels noranta.

Al Mai a la vida hem crescut amb la Nets, la Noti, el Petri i el Megazero. I amb les obres mestres més absolutes de l’anime japonès. Hem gaudit de l’espai exterior amb uns éssers creats aquí. Hem après a fer experiments amb un científic que no ens contestava les cartes. Hem patit amb les benintencionades sèries espanyoles. I hem après a reproduir-nos perquè, al seu dia, ens ho va explicar una sèrie sobre el cos humà. En aquella època, tots érem feliços. No hi havia problemes. Fèiem col·leccions de cromos. I jugàvem amb els tazos.

Sabem que les sèries infantils d’abans eren infinitament millors que les que es fan ara. Per constatar-ho, podeu escoltar la càpsula d’aquesta setmana AQUÍ o bé al nostre perfil d’SCANNER CLUB.

I ja ho sabeu. L’amor és fort i resplendent. Heu de ser valents.