World of Warcraft

Que els videojocs online estan de moda és un fet. Que Internet és l'univers i Google déu, també és fàcil de pensar. Avui al Maialavida us acostem a una realitat de la ficció internauta que ja compta amb més de 9 milions de subscriptors arreu del món... parlem del World of Warcraft.

Molts el coneixereu com a WOW i per ser el motiu de la desaparició d'éssers estimats: familiars, parelles, amics...
El Wolrd Of Warcraft és el joc online per excel·lència, es un videojoc per PC de rol massiu creat per Blizzard Entertainment. El joc es basa en la història de Warcraft on has d'escollir entre una sèrie de personatges que interactuen amb els d'altres. En l'evolució del joc, Blizzard Entertainment ha anat incorporant més personatges i ha anat captant més públic. El jugador pot escollir entre ser un gnom, un elf nocturn, entre molts altres, (hi ha fins a deu races per escollir), i també decideix on vol anar i com vol evolucionar, si vol ser: mag, paladí, caçador, etc. El joc té una expansió: World of Warcraft: The Burning Crusade, però s'espera que per l'any vinent treguin la segona: World of Warcraft: Wrath of the Lich King.

El món Warcraft esta poblat per milions de persones, 9 milions en l'últim recompte, que es connecten al joc i comercien i txateixen entre ells per tal de formar grups i lluitar, ja que hi ha dos bàndols oposats: L'Aliança i L'Horda. Això suposa una forma de socialització molt absorbent que pot arribar a resultar aïllant.

A més a més, el joc es desenvolupa a temps real i els seus usuaris han de pagar mensualment d'entre 11 i 13 euros per poder connectar-se al joc.

En el videojoc els usuaris utilitzen un tipus de moneda, amb pàgines web específiques i tot on comprar-les i comprar també objectes. Tan és així que una noia va arribar a vendre el seu cos en la seva obsessió per aconseguir els millors objectes del joc.

En fi, reflexionem-hi!

El que queda d'Agenda

Avui a les 00.30h a la [2] de l'Apolo concert de Los Rotos + Graham + Girls Spin The Hits
13 € (gratis per socis Plastic Club & Targeta del Abonament del Primavera Sound 07).

Però l'oferta en directe pel día d'avui no acaba aquí. Per una altra banda destaquen els directes de It's Not Not, que demà mateix els podreu veure al Tranuita, però que avui es planten a la sala Pop Bar de la sala Razz durant l'horari de sessió habitual i amb el preu d'entrada habitual. I a la sala BeCool més hard rock de la mà dels Ghouls´n´Ghosts. Aquest grup format per components de bandes una mica consolidades dins l'escena independent Becoriana continuen presentant el seu primer disc homònim que ja porta algun temps al mercat.

Més propostes enllà del Weekend Dance, del Mecal o del Festival d'Àsia, us presentem la primera (i aventurem que no l'última) edició del Lost&Found. Especialment indicat per totes aquelles persones que pensen que poden degenerar en el Síndrome de Diógenes.
Es tracta d'un mercat d'objectes de segona mà que es basa en la compra i l'intercanvi. Una proposta interessant per tots aquells que ja a aquestes alçades de setembre aneu amb l'aigua al coll, monetàreament parlant. Consta d'una àrea dedicada a la música en viu i un bar on podreu fer l'aperitiu ja que el mercat obre les seves portes a partir de les 11 del matí del proper diumenge 16.

El negatiu està de moda

Ja fa anys que les càmeres digitals han guanyat la batalla a les analògiques, però malgrat tot, els rodets es neguen a donar-se per vençuts i desaparèixer. Encara són molts els fotògrafs (aficionats, majoritàriament) que segueixen fent fotos amb càmeres de 35 mm, ja sigui com a mostra de fidelitat al format original o com a signe d’exclusivitat. Però el que realment està causant una revolució en el món del negatiu són les càmeres lomogràfiques, convertides ja en objectes de culte.

La lomografia és un fenomen fotogràfic estès mundialment sorgit arran de la camera compacta d’origen soviètic LOMO LC-A, fabricada als anys 80 i molt popular als països comunistes de l’època. Una dècada més tard, uns estudiants austríacs la van descobrir i van quedar fascinats per les seves fotos “úniques, lluminoses, enfocades i desenfocades i fresques”, fins al punt que van formar la Societat Lomogràfica amb l’objectiu de transmetre el missatge de la lomografia arreu del món.

Les cameres lomogràfiques, conegudes popularment com a lomo, potencien la fotografia casual, quotidiana, informal, desenfadada, espontània. Es caracteritzen pels seus colors sobre-saturats i les imatges mogudes i sobre-exposades. No solen ser fotos de gran qualitat fotogràfica, no ens enganyem, però és que aquest no és l’objectiu de la lomografia, que insisteix en què l’important és fer fotos, no el resultat d’aquestes.

A dia d’avui es pot dir que hi ha una veritable “revolució lomogràfica” i existeix una gran varietat de cameres lomogràfiques, cadascuna potenciant un efecte diferent. És el cas de la Fisheye, amb lens de gran angular i amb efecte “ull de peix”, la Holga , de mig format, l’aquàtica Frogeye o la panoràmica Horizon. També hi ha un gran mercat al voltant d’aquestes cameres i es poden aconseguir tot tipus d’accessoris com flaixos, fundes, filtres o manuals.



La Societat Lomogràfica Internacional s’ha convertit en una organització mundial molt activa i compromesa amb la fotografia “espontània, experimental i creativa” i ja compta amb “ambaixades lomogràfiques” a moltíssims països i ciutats d’arreu del món. És el cas de Barcelona, que ja fa més de 3 anys que compta amb una botiga lomogràfica al Born, on sinó?

Es pot afirmar que les lomo estan jugant un paper important en la resistència dels 35 mm i que dia a dia els seus seguidors són més nombrosos i fidels. Els seus punts forts són els preus més que assequibles de les cameres i la comoditat de poder revelar la pel•lícula a qualsevol lloc, sense necessitat de cap procés especial.

Per tot això, recorda: un autèntic lomogràfic “don’t think, just shoot”.

Mecal Dosmilset, curts en expansió

Avui ha fet la seva presentació oficial als mitjans el festival de curts que com cada anys ens presenta el bo i millor del que s'està coent al món del curtmetratge internacional. Estem parlant, evidenment, del Mecal Dosmilset que presenta un cartell més adult amb 7 premis a repatir i amb 23 peces catalanes que podrem gaudir dins la programació oficial fins el 23 de Setembre, per tant dins les dates de la festa de la ciutat. Per veure l'spot oficial només cal que clickeu aquí.

El Mecal es troba de celebració, el festival cumpleix 10 anys de Festival Internacional de Curtmetratges a Barcelona. Els espais escollits per acollir les proyeccions són la Residència d'Investigadors i la Sala Apolo (amb les dues sales habilitades), tot i que es podran veure curts seleccionats durant els concerts que ompliran la ciutat per La Mercè.
A part de les seccions oficials de concurs (Internacional, Obliqua i Documental) enguany, el que més destaca de la programació són les seccions paral·leles com poden ser la dedicada a l'univers femení titulada Womart, la Radical que gira entorn del sexe i té un especial sobre la masturbació (sense caure en la pornografia barata, evidentment), passant per una secció especialment dedicada a totes les obres amb temàtica suicïda. Petits Dibuixos Animats és potser una de les seccions que més ens ha encuriosit ja que es tracta d'una proposta que engloba curts realitzats per nens d'entre 7 i 12 anys que tot just trobem un forma lúdica d'expressió. Una proposta que els països nórdics causa realment furor i que esperem que tingui el mateix èxit entre el públic barceloní. Podreu veure vosaltres mateixos aques dibuixos animats a la Biblioteca Xavier Benguerel.

Paral·lelament, a l'edició purament fílmica, trobem el Mecal Music Festival que presenta per cinquè any consecutiu un programa d'actuacions força interessants. Hexstatic el dissabte 15 encenten la vessant musical del festival, continua el diumenge 16 amb el concert de Mine! més els Loud Whispers. El mateix diumenge 16 al Apolo2 es projectarà l'especial sobre el polifacètic Beck, secció que tindrà continuitat el proper diumenge 23 a la mateixa sala. Els concerts continuen dimarts 18 amb el concert de Les très bien ensemble a també a l'Apolo2. Coincidint amb aquest concert es projectarà també el dimarts una retrospectiva del segell discogràfic Elefant. L'últim concert programat per dimecres 19 i l'oferirà Hey Gravity!.

Que el curtmetratge està en alça no és cap mentida, i només cal veure el llistat de festivals de curts que podem trobar a Catalunya, però encara estem parlant d'un gran dèficit de propostes que adaptin aquest format cap al públic que no està estrictament relacionat amb el món de l'audiovisual.
Catalan Films i Cameo Media són dues companyies que intenten fer front a aquest fet. Per una banda Catalan Films es dedica a la promoció internacional de l'audivisual català a mercats i festivals de cinema, com poden ser Cannes, Los Ángeles o Toronto, amb la creació d'un catàleg d'artistes catalans que es mostra dins els diferernts estants de cada festival, tant dins com fora de Catalunya. Cameo Media com a compañia independent que engloba diverses productores d'àmbit nacional, que aquest any també patrocina el festival, destaca ja que en l'edició de les pel·lícules en format DVD inclou diferents curts de realitzadors del país.

Personalment crec que el curtmetratge és un format que no deu res al seu germà gran (o si més no, poc) i què per si sol està creant tot un seguit d'escena o moviment amb molta força. És una pena, però, que quedi relegat al l'ús formatiu de les escoles de cinema i que les sales no intentin donar-li la deguda sortida. Potser les veus més conservadores a hores d'ara tenen les mans al cap i pensen que no és rentable per les sales. No estic parlant de programar 5 o 6 curts en una sola sala, però potser si adaptar aquella vella costum d'incloure un curt a l'inici de cada film o fins i tot, perquè no, programar una vegada al mes sessions on el curt sigui el protagonista. Bé, només especulo, perquè crec que és una vessant no gaire explotada de la cinematografia i em xoca que un àmbit al que pretenem donar molta més projecció el tinguem tant desaprofitat.

Weekend Dance: se acabó el verano

El próximo día 15 de septiembre se celebra en Barcelona la primera edición de éste nuevo festival de corte total y exclusivamente electrónico. Un día antes, se celebrará en Madrid en el Auditorio Juan Carlos I, mientras que en Barcelona, lo podremos disfrutar en el Parc del Fòrum. Podríamos decir que con este festival, se cierra la temporada, y la cerramos por todo lo alto. No se recuerda en mucho tiempo un cartel electrónico de tanto nivel.

Dos grandes nombres para empezar: Massive Attack y Faithless.

El trío más representativo de lo que se dio en llamar trip-hop, vendrán con todas sus grandes canciones bajo el brazo. Hace ya cuatro años que los de Bristol, no nos entregan nuevo material sin contar la banda sonora de Danny the Dog y sus grandes éxitos. Pero ‘Unfinished sympathy’, ‘Karmacoma’, ‘Angel’, ‘Teardrop’, ‘Butterfly caught’ son canciones que ya forman parte de nuestra banda sonora. Atmósferas negras y oscuras, como en callejones solitarios de madrugada, harán disfrutar a los seguidores de éste magnífico grupo de culto

Por el otro lado, Maxi Jazz y los suyos, presentarán su mezcla de estilos entre hip-hop, dance, incluso techno en un concierto donde los decibelios aumentarán poco a poco hasta que suene ‘Insomnia’. Faithless no tienen mucho nombre en nuestro país, pero en Inglaterra comparten primeras líneas de cartel junto con The Chemical Brothers. Elegancia y gamberrismo, combinados a la perfección.

Pero aquí no queda la cosa.

Radio Soulwax vuelven de nuevo a España, a hacer bailar a todo el mundo con su mezcla increíble de estilos. Christina Aguilera mezclado con The Strokes. Destiny´s Child con Nirvana. Así son ellos. Y entre tanto “mestizaje”, canciones de su impresionante Nite versions (PIAS, 2005). Uno de los grupos más en forma de la escena electrónica.

Desde Alemania el dúo Digitalism (foto), que vendrán a pinchar material propio, tras haber remezclado todo lo remezclable y más. Y desde Francia (o Ucrania como él dice) Vitalic, que revolucionó el mundo con ‘My friend Dario’ o ‘Poney’. Se espera escuchar nuevas canciones del que será su segundo disco.

Y en nombre más pequeño, pero no menos importante, varios dj's para las altas horas de la madrugada, para perderse entre luces, sombras, siluetas y ruido, mucho ruido, donde destacan Carl Craig y a Sven Väth.

Un buen festival para terminar el verano, con un estilo bien definido y una única finalidad, la de hacer bailar a todos.

Advertencia: Cuidado con los bajos de Massive attack…enganchan…
Advertencia 2: Insomnia, acaba dos veces….

Let´s rock!

'Pogo' de Digitalism

Second Life, només es viu dues vegades

Des de l'any 2005 mantenir una doble vida és possible sense fer el salt a ningú, és més, fins i tot començar una nova vida sense els errors del passat i amb tot al nostre favor es a només uns quants clicks de ratolí. Second Life, un món virtual al que es pot accedir a través d'Internet, fa que ens replantejem allò de que només es viu una vegada.

¿Qui no ha imaginat mai poder tornar enrere i corregir algun error comès en la vida?¿Qui no s'ha vist amb una altra parella diferent a l'actual?¿O qui no s'ha imaginat com una altra persona simplement per pura diversió? Second Life (SL) ens dóna la oportunitat d'anar més enllà de la nostra imaginació i poder dur a terme aquestes fantasies, això sí, dins d'una realitat que malgrat ser en tres dimensions és totalment virtual.

SL és un món virtual 3D d'interacció social creat per Linden Lab i fundat per Philip Rosedale l'any 2003 i que està tenint un èxit podríem dir que gairebé esperat en temps d'Internet, de xats, de videojocs com els Sims (d'on s'inspira l'estètica de SL) i de relacions cada cop més a distància. Una gallina amb ous d'or, vaja. Llàstima que el parell d'inventors de mons paral·lels no són els únics visionaris del poble, a la xarxa hi ha unes cinc plataformes similiars a la seva segona vida. Tot i això aquesta és la primera i més exitosa, és allà a on tothom hi vol ser.

Segons la web oficial es calcula que Second Life té uns cinc milions de avatars (és així com s'anomenen els seus habitants), encara que d'aquests, com a la vida real, n'hi ha de diferent tipus. Per exemple, qualsevol pot tenir un compte gratuït de SL, però en el cas que volguem poseeir terra i construir en ella és necessari tenir un compte de pagament. El fet de posseir terra otorga més privilegis, però si s'utilitzen també s'incrementa la tasa mensual a pagar, real com la vida mateixa. D'igual manera, el personatge que ens representa en el joc va evolucionant en funció de la seva qualitat i status de vida, una evolució que ens ha costat diners mes a mes i que pot ser venuda en altres portals com e-bay. La subhasta de personatges és força habitual en els jocs en xarxa, un dels exponents més clars d'aquesta pràctica és World of Warcraft, així que sí ens cansem del joc en algun moment podem recuperar el temps perdut en força de diners.

Són molts els que s'han adonat de la importància d'existir a Second Life, entre ells les grans multinacionals que no se'n perden ni una, així que hi podem trobar fabricants de cotxes, de refrescos, d'ordinadors i de productes esportius coneguts per tothom i per això no cal anomenar-les aquí. L'entrada d'empreses en aquest món virtual és relativament recent, fa només un any que Linden Lab els ho va permetre, de totes maneres aquestes es dediquen més a exibir la seva imatge de marca que a relacionar-se amb els residents. Alguns ciutadans descontents amb la incorporació d'empreses al joc han format grups antisistema que són anomenats pels mitjans de comunicació terroristes, com podem comprovar la manipulació dels mitjans es tan palpable con el món real. Aquests grups reivindiquen un món no dominat per les regles capitalistes i on les multinacionals no hi tinguin cabuda. Els terroristes porten a terme accions reinvidicatives diverses, des del típic atac a edifis corporatius fins a d'altres creades exclusivament per a aquest mitjà, una de les més curioses és una pluja de penis de color rosa.

En un altre ordre de coses SL també té un agitat moviment cultural, és habitual trobar exposicions i poder assitir a concerts. Ja hi hem pogut veure a grans grups com Suzanne Vega o U2 i cada cop d'altres de menys coneguts hi troben el seu lloc. També és destacable la seva gran activitat política, tots els partits hi tenen seu i de tant en tant es celebren manifestacions com la que un usuari va convocar davant de la seu del PSOE a Second Life en protestar per la excarceració (en la vida real) de l'etarra de Juana Chaos.

Així doncs tenim una versió calcada de la vida real a la xarxa, capitalista i global per definició. Sense ànim de ser antisistema (i per extensió terrorista) pel que es veu a ningú se li ha passat pel cap crear un món diferent, encara que fos virtual. És una autèntica llàstima que aquells que són capaços de fer accions de protesta tant genials i banals alhora, com plujes de penis rosa o de Mario Bros no s'hagin plantejat la idea de construir un món alternatiu. Ni tan sols sel's demana que sigui millor, això ja va a gustos, però dubtem que no tinguin els mitjans (un ordinador) ni els coneixements (els informàtics i els visionaris abunden) per portar-ho a terme. I sense ànims de ser apocalíptics provoca certa por que algun cop la vida virtual esdevingui més interessant, més plena o més intensa. Potser ens ho haurem de fer mirar. Potser serà l'únic lloc on el canvi climàtic ens deixarà viure.

Bruce is back in town!

Després de 5 llargs anys d’espera, Bruce Springsteen ha tornat amb la seva estimada i mítica E Street Band. La carta de presentació, ‘Radio Nowhere’, una cançó plena d’energia que ens fa presagiar uns inicis de concert espectaculars.

Com a fan experimentada, i havent escoltat tota la seva discografia a fons, a la primera escolta la cançó sembla comercial i fins i tot banal, encara que a hores d’ara, havent-la escoltat 1000 cops em sembla que està prou bé.

Penseu que estem parlant d’un monstre del rock’n’roll, en el més bon sentit de la paraula. Un home que ha escrit obres mestres com el disc Born to run (Columbia Records, 1975), número 5 de la llista dels millors discs de la història, segons la revista Rolling Stone, Born in the USA (Columbia Records, 1984), immerescudament el més conegut mediàticament i millor disc de la història del rock segons una enquesta recent de la BBC), o àlbums imprescindibles com Darkness on the edge of town (Columbia Records, 1978) o The river (Columbia Records, 1978).

Necessitaria un altre article sencer per explicar els seus premis (com per exemple els seus 15 Grammys o el fet de ser membre del Rock and Roll Hall of Fame), però això ja ho faré en una altra ocasió. Només tota l’explicació històrica a mode de context.

Així i tot, fixant-nos només en el present, podem dir que el Bruce està en plena forma. Encara no ens hem recuperat del seu últim projecte, el disc d’homenatge a Pete Seeger i la conseqüent gira, i ja ens presenta un nou àlbum. Magic és el seu nom i sortirà a la venda el 2 d’octubre. L’expectació és molt gran, però per qui encara dubti de la seva vigència com a rocker, puc dir que és un disc excel•lent i que presumiblement agradarà fins i tot als qui no en són fans incondicionals.

Perquè l’espera es faci més curta tenim el seu nou videoclip, de la mencionada ‘Radio Nowhere’:



Com a única nota negativa, dir que la gira de la tardor no passarà per Barcelona. Si el voleu veure en directe i no podeu esperar a la primavera (quan més que probablement farà una gira mundial més extensa) teniu dos cites espanyoles: el 25 de novembre a Madrid i el 26 de novembre a Bilbao.