Crònica d'una Festa anunciada

Doncs, amics i amigues, la primera Festa del Mai a la vida va ser tot un èxit i si no ho heu llegit a les noticies és perquè entre la mort de Paul Newman i les bengales del partit Espanyol - Barça els diaris ja van servits de faràndula per un bon temps.

El que podreu observar a les fotos que aquí sota us remetem (aquí en podreu trobar més), és que entre les pomes i els Post-Its en forma de cor vam esgotar bona part de les reserves de sucre de Barcelona. Pels qui creieu que no en teniu prou, de sucre, us podreu adreçar aquí. Però vaja, que els Mai a la vida djs no vam punxar Facto, ni Dorian (la rumorología era falsa, lo sentimos). No van faltar Vampire Weekend, Hefner, Otis Reading, Marvin Gaye, The New Pornographers, Sonics i Built to spill entre d'altres. I com es van quedar molts temazos sense poder reproduir-se al Fantastico i l'oportunitat de punxar ens va pujar el ego, doncs no descartem ampliar els nostres horitzons en breu. Aquí lo dejamos.




Respecte als cors que va poblar el Fantastico dissabte nit, hem intentat fer un recull de les millors frases en forma de cor i aquí en deixem el llistat oficial, però vaja, que ens podeu fer arribar les vostres aportacions en forma de comentaris. I encara diré més, si tu ets un dels pocs que no va venir a la festa i vols tenir la teva frase enmarcada en forma de cor, si deixes el teu post et faré arribar un cor al teu correu. Podeu enviar les vostres frases gracioses a andrea@maialavida.com.

Frases en forma de cors que quedaran per la prosteritat:
- Potorro es salero
- Lo que necesitas es amor
- Silensio Gòmez
- Cubata Pinilla
- Me gusta el folk, ¿se nota?
- Asimetrical Haircut
- No vull que m'encasillin (etiquetin)
- Una vez al ano, no hace daño
- Me pagan por criticar
- I'm not a groupie of The New Raemon
- etc.

Doncs això, que ens veiem aviat, gràcies a tots els que vau fer possible aquest esdeveniment i que ara si, en breu comença la nova temporada del Mai a la vida.

I tu, què no faries Mai a la vida?

Festa Mai a la vida

A modo de resaca del Bam i com a presentació de la nova temporada que encetarem en breu us voleu convidar a tots vosaltres, amics i lectors habituals del Mai a la vida, ja que aquest dissabte celebrem una festa.
La primera Festa Mai a la vida tindrà lloc al Fantastico Club (Escudellers, 3) a partir de les 23h. L'objectiu de la festa, en realitat, és poder gaudir de bona música administrada per nosaltres. Així que si t'acostes aquest proper dissabte al Fantastico podràs sentir algún hype, algun temazo i segurament molta bona música. Anima't a venir a la Festa Mai a la vida, t'esperem!

Aquí us deixem amb un video a tall de promoció.

Festa Mai a la vida from Mai a la vida on Vimeo.

Ah, per cert, et pots apuntar al esdeveniment que hem creat al Lastfm.es o dins del Facebook.
:)

El BAM imprescindible del Mai a la vida

Com que hi ha gent que s'ha passat les últimes setmanes a una cova, els del Mai a la vida, descansadíssims després d'unes vacances llargues que riu-te'n de les escolars, us direm què no us podeu perdre del BAM 2008, que comença aquest divendres 19 de setembre. El cultivat i krautrocker Arnau Sabaté, la fan de Labrador i el pop suec Andrea Valverde i l'amant de crear hypes particulars Eduard Gras us farem cinc cèntims dels grups més interessants del festival públic (sic) de la ciutat comtal. Gaudiu dels concerts i consumiu responsablement.

Divendres 19

First Aid Kit + u_mä. Plaça dels Àngels a les 20.45. El Pau i la Maria són una parella de joves l'amor que hi ha entre els quals no ha desembocat en un hereu sinó en un disc. u_mä (auto-editat, 2007) va ser un regal de Nadal d'una gran frescor i tendresa que encara no hem pogut veure en directe. La presència dels First Aid Kit ajudarà a traslladar a dalt d'un escenari la proposta del disc a més de col·laborar amb el seu propi repertori que, com vam veure fa poquet a La [2], està ple de sorollets, folktronica, camises de quadres urbanites i una veu dolça. EG

Versatile. Plaça de l'Odissea a les 21.15. Avisem ara. Serà la primera víctima de les solapacions criminals del BAM 2008. I és una pena perquè La Habitación de la Luz va ser deixat francament bé al Mai a la vida en el seu moment. Cançons com 'Love is in the Kitchen' o 'El bar de la chica con hambre' són himnes ebris que fan de la psicodèlia la seva raó d'existir. Guitarres, compassos trencats i la ràbia perquè el Maremàgnum està massa lluny de tot. EG

The Dø. Plaça dels Àngels a les 22.15. Fent memòria, aquest duet franco-finlandès va ser un dels primers hypes particulars del 2008. A Mouthful és la seva referència discogràfica i contribueixen al cartell de parelles extra i no extramusicals de la nit de divendres a la plaça dels Àngels, davant del MACBA. EG

The Pepper Pots. Fabra i Coats a les 22:30. Que Mai a la Vida s’escapi unes línies del circuit purament underground per parlar d’ska és perquè el grup realment s’ho val. Són catalans però la seva web té la versió en japonès (que tremolin els Pinker Tones). Val, he dit ska però segurament és simplificar massa. The Pepper Pots aposten pel rocksteady d’influència soul a la vella escola i estaran tocant el Divendres a Fabra i Coats. ASA

The New Raemon. Plaça del Rei a les 22.30. L'àlter ego del polifacètic mamífer Ramón Rodríguez continua presentant en directe el seu treball en solitari A propósito de Garfunkel (Bcore, 2008), que si no heu tingut el plaer d'escoltar-ho ja és hora que us hi poseu. A part, corre el rumor que si cridem potser tocarà algunes de les 4 noves cançons que formen part del nou maxi single. AV

Sam Roberts. Plaça Reial a les

22.45. Sam Roberts és un dels petits grans noms d’aquest festival. Actualment, el canadenc està de gira presentant Love at he End of the World (Secret Brain/Universal, 2008), un disc que va

sortir a la venta el passat 25 d’Agost. Si Bridge to Nowhere era la cançó que més us va agradar del Chemical City, en aquest disc hi trobareu grans cançons que només els més afortunats hauran escoltat gràcies al rapidshare o a l’amable venedor del CD Drome. Rock amb cara i ulls el divendres a l’escenari Sidecar. ASA

Jeremy Enigk. Plaça del Rei a les 00:00. La Plaça del Rei és un lloc amb molt carisma i més encara quan me n’adono que l’ex cantant de Sunny Day Real State, Jeremy Enigk, hi tocarà. Si no recordo malament, la seva última aparició a Barcelona va ser a l’Heliogàbal. Música tranquil•la, divendres a la mitja nit a la Plaça del Rei (que no Reial). ASA

Calle 13. MTV/Fórum a les 2:30. Abans he dit que si Mai a la Vida parla de quelcom és per que realment val la pena. Calle 13 fan reggaetón i tocaran a l’escenari MTV el divendres de matinada. ASA

Dissabte 20

Mishima. Antiga Fàbrica d'Estrella Damm a les 19.30. Tinc amigues que aseguren que els Mishima toquen cada setmana. Jo a vegades també he tingut aquesta sensació. Ara ja no tant perquè he intentat desengantxar-me'n pel meu propi bé i, fins i tot, crec que m'acostaré per veure'ls una vegada més, perquè hi ha temes que són gegants, 'Miquel a l'accés 14' o 'La forma d'un sentit' per dir-ne dos a l'atzar. AV

Le Petit Ramon. Plaça Reial a les 20.45. A aquestes altures tothom que va pel carrer sap que Ramón Faura, alter ego de Le Petit Ramón, és el millor músic de Catalunya. Bankrobber ho sap i per això l'han fitxat. Barceloní de soc i arrel tocarà, acompanyat d’Experimenta 3, les cançons del seu últim disc. Igual de fosc que reivindicatiu, el Folk Psiquedèlic fet a casa sonarà el dissabte a la Plaça Reial. ASA

Antònia Font. Antiga Fàbrica d'Estrella Damm a les 21.00. Fa molts anys que ens coneixem amb l'Antònia i com tantes amistats, després d'un inici de molta confiança la cosa s'ha anat refredant, sempre amb un bon record. Les coses no s'han tornat a escalfar massa i els mallorquins corren el perill de convertir-se en "un grup que m'agradava molt quan era jove". Però que bona que és 'Portaavions', i 'Vitamina sol' i 'Love song' i 'Alpinistes-samurais'. Som fans de Joan Miquel Oliver, no ens en podem amagar... EG

Espaldamaceta. Plaça del Rei a les 22.30. Tot va començar amb una versió de 'Mil millones de veces' de Los Planetas que tenia al seu myspace, i després amb el seu disc de debut, fresquíssim i acabat de masteritzar. Aquest tarragoní és intimista i segurament haurem escoltat aquest disc moltes altres vegades, però una vegada més quedo bocabadat davant de la força que poden prendre una sola guitarra i una sola veu. 'Evitarte para co

nservarte' és la seva gran cançó i és poesia pura. Com l'alcohol de cremar. EG

Vetusta Morla. Parc del Fòrum a les 00.20. Amb un contundent i sorprenent debut aquests madrilenys ens van deixar amb la boca oberta. Un día en el mundo sona com a millor disc nacional i una servidorä creu que aquestes veus tenen tota la raó del món. Perquè si ets dels que es va quedar fora al concert presentació al Sidecar (atenció que van esgotar entrades i els que vam assistir al concert ho vam patir en els nostres propies carns) ara es la teva oportunitat. AV

Minus Showcase. ElectroBAM/Red Bull Music Academy a les 00:30. En el moment que l’imperi del fluor, la gorra new era i el nu-rave ha robat el cor de la Barcelona moderna. L’exèrcit Minus, encapçalat per l’extraterrestre Richie Hawtin, difondrà allò de ‘less is more’. Si ets dels que pensa que el Minimal encara no ha mort, ves dissabte al Fòrum. ASA

Diumenge 21

Sahara Hotnights. Espacio Movistar a les 21.45. Entre el rock i el power pop més fi es mouen aquestes noies sueques. Pels qui encara no es creguin que a suecia poden fer alguna cosa més que pop d'ardilles us recomano mooolt aquestes noies i les seves cançons curtes i efectives. Perquè si el seu anterior treball Kiss and tell del 2004 ja era un bon treball ara ens presenten If Leaving Is A Loving Thing del 2007 desprès del canvi de discogràfica, de RCA a Stand By Your Band. AV

Teenage Fanclub. Espacio Movistar a les 23.00. Els escocesos són molt grans i després de més de 10 anys de trajectòria es fan estimar. Un dels grups mítics que no us podeu perdre, tot i que el concert sigui en diumenge i a sobre a Kuala Lumpur, lloc també conegut com el final de la Diagonal. AV

Alela Diane. La [2] a les 21.45. Escoltar The Pirate's Gospel provoca agafar unes ganes immenses d'abraçar l'Alela. El seu pop folk acústic ha estat un dels més grans descobriments gràcies al cartell del BAM, tot investigant els artistes que no coneixia. La sala pe

tita de l'Apolo, el recinte més petit de tots els del festival és, a més, ideal per la música d'aquesta americana. Benvinguda sigui. EG

The Whip. Apolo a les 22:00. Una de les coses més característiques d’una Festa Major és que es celebri a l’aire lliure però a Barcelona tot ho fan al revés i traslladen alguns concerts a recintes tancats, digueu-li discoteques. Probablement un bon lloc per veure-hi aquests hereus del so Madchester. Fins a completar l’aforament. ASA

Dimarts 23

La Brigada. 20.45 a la Plaça dels Àngels. El darrer dia de BAM l'inauguren els autors d'un dels millors discos nacionals de l'any. Pere Agramunt and co han fa

cturat amb L'obligació de ser algú (Outstanding, 2008) un disc que guanya a cada escolta, amb la lliçó ben apresa de com madurar amb el temps venint d'una terra de vinyes com és el Garraf. Fins i tot, estic segur que si Stephin Merritt no fos tan arrogant i escoltés 'Si vull marxar', quedaria meravellat. I no és un comentari gratuït. EG

David Bazan. Plaça Reial a les 22.25. Com a David Bazan no he escoltat res. Visca la sinceritat. Però quan t'expliquen que aquest senyor abans tenia un grup que es deia Pedro The Lion, i després et passen un disc que es diu It's Hard To Find a Friend, hom creu que per la seva pròpia cultura musical està obligat a assistir al seu concert a deixar-se ensenyar. A aprendre i a contemplar. EG

Russian Red. Plaça del Rei a les 22.30. La Lourdes és encantado

ra i té el do d'encandilar al seu públic amb només les quatre notes inicials. Així que entenem que mitja redacció del Mai estigui totalmente enamorat d'ella. El seu primer disc I Love Your Glasses encadena melodies suaus que bordegen l'onírisme amb el més pur folk americà que tant ens agrada últimament. Mai a la vida Loves Russian Red. AV

American Music Club. Plaça del Rei a les 00.00. Quan es va destapar la incògnita, quan el cartell del BAM va sortir a la llum, la meva mirada va desviar-se cap a les lletres que escrivien American Music Club. Tot i que van estar aquí recentment, to

rnen a visitar-nos. The Golden Age (Merge, 2008) data del febrer d’enguany i Decibels and Little Pills és la cançó que més anhelo escoltar. Slowcore del bo, dimarts a la Plaça del Rei. ASA

The Long Winters. Plaça Reial a les 00.05. En aquesta hora tan estranya saltaran els llargs hiverns barbuts. Ara que s'acaba l'estiu sembla una broma que ens portin The Long Winters, però és ara o mai. Putting the Days to Bed, el seu últim disc, conté himnes com 'Teaspoon' i 'Hindsight' i el seu pop lluminós serà sens dubte sensacional per començar a tancar el BAM. Llàstima que no porti gaire bé el tema de la ubiqüitat per veure American Music Club... EG

Vic Chesnutt a Barcelona (Caprichos del Apolo, Dissabte 13 de Setembre de 2008)

Sembla que per la gent de l'Apolo l'estiu encara no ha acabat. Ens ho demostren amb el format estiuenc de les propostes en petit format que fins ara havien presentant durant els hiverns passats. Eclèctic és, segurament, l'adjectiu que defineix millor els Caprichos del Apolo. Del flamenc del francès, José el Francés al soul electrònic de l'amic Guillamino que ahir nit va presentar Les Minves de Gener (Bankrobber, 2008). No oblidem, però, la poesia amanida de jazz avant-garde de Laia Cacigal i Seabear + Borko + Anímic del pròxim 17 de Setembre.

He parlat de totes les propostes del cartell menys d'una, la que em reservo pel final. Vic Chesnutt va obrir els concerts el passat dissabte, 13 de Setembre de la millor manera possible. Elegància i emoció són dues paraules que detallen a la perfecció un folk intimista que trencava simpàticament entre cançó i cançó quan es dirigia al públic amb el tracte proper que feia del concert un recital entre amics. Chesnutt va aparèixer a l'escenari acompanyat dels membres d'Elf Power -que més tard tocaven a la [2]- i de la cadira de rodes on s'asseu des dels 18 anys va patir un greu accident de cotxe que el va deixar paralític. Amb les armes de sempre, una guitarra i la seva gorra característica, Vic Chesnutt va acaparar tota l'atenció. Des del cantó dret de l'escenari va interpretar peces del North Star Deserter (Constellation, 2008) i de Dark Developments (Orange Twin, 2008), un disc que data d'enguany i que precisament comparteix amb Elf Power. L'acompanyament que rep Chesnutt és suficient per que la seva música guanyi cos i textura. La seva guitarra i, sobretot, la seva veu són el que més destaquen per sobre de tot. Però l'acompanyament es necessari per que, a vegades, ens oblidem d'aquell intimisme post-rocker que va caracteritzar el seu pas per Constellation i que li va dur col.laboracions amb músics de Thee Silver Mt. Zion Orchestra & Tra-la-la Band. El concert va culminar amb un breu bis de dues cançons, encapçalades per Where Were You, a petició del públic present, assentat entre les taules que ocupaven la platea d'un apolo mig buit (o mig ple, tenint en compte que es tractava dels Caprichos del Apolo).
Vaig marxar amb una falsa sensació de tendresa pero amb la realitat d'haver assistit a un bon concert.

Barcelona és 'guuuuai'

Darrerament i no sé per quina estranya raó (bé, potser la sé però seria motiu d'interminables teories) quan passejo per Barcelona observo que ha augmentat de manera vertiginosa el nombre de botigues que consideraríem 'guais'. Amb el qualificatiu 'guai' em refereixo a aquelles botigues que venen coses originals, complements fets mà i tota classe d'objectes que sobresurten d'allò més comú. Aquest augment clarament palpable d'aquests d'establiments (fixeu-vos-hi una mica quan passejeu pel centre o pels barris també 'guai') no sé si és motiu d'alegria o tristesa. I és que no sé fins a quin punt l'oferta s'ajusta a la demanda. En tot cas, i de moment, aquesta darrera la cobreixen els turistes, un tipus de persones a les que aquesta ciutat estima més que als seus propis habitants. Però és clar, hauríem d'estar més que contents de que Barcelona sigui, mà a mà amb Berlín, la ciutat més 'guai' d'Europa, són aspectes pels que val la pena pagar, costin el que costin. En fi, parlàvem d'establiments 'guais', i com a tantes coses a la vida, quantitat no significa qualitat. De totes aquestes noves botigues cal destriar el gra de la palla i només quedar-nos amb aquelles que realment tenen coses 'guais'. Com que tinc vocació d'ànima caritativa, us ajudaré una mica a fer aquesta complicadíssima tria amb una petita llista del bo i millor dels establiments 'guais'.

Glint (c/ Banys Nous, 22) El millor del millor en roba 'guai' tant per noi com per noia, una mica cara, això sí. Preneu-vos-ho com una inversió de futur, penseu que sou a Barcelona. Les bambes 'victoria' customitzades a mà són realment genials. Evidentment tenen myspace: http://www.myspace.com/glintshop

Duduá (c/Rossic, 6) Duduá està perduda en un dels carrerons del barri més 'guai' de Barcelona. S'hi fan classes de ganxet freestyle (diferent al tradicional i que es veu que ara està de rabiosa actualitat) i exposicions itinerants d'artistes emergents (gratuïtes!). A més, tenen complements i roba més que original. Tot fet a mà. El seu blog: http://duduadudua.blogspot.com/

Kebonikö (c/ Penedès, 3) Kebonikö és una marca de complements artesanals que fa relativament poc ha decidit obrir la seva pròpia botiga. Situada a l'altre barri de moda de la ciutat, Gràcia, ens agrada molt i molt, és original entre els més originals. Tenen fotolog i objectes dissenyats per la fotologuera alyona: http://www.fotolog.com/keboniko

Snö, mito nórdico (c/ Séneca, 33) Botiga pels fans dels països escandinaus amb dependents rossos que estan d'Erasmus i parlen estrany. Tenen molta varietat de marques, la veritat és que no sabria dir-vos quines són les nòrdiques. El que sí us sé dir és que mai havia vist tants texans 'Cheap Monday' junts. Els preus són igual de variats, aprofiteu els grans descomptes de les rebaixes. Increïblement no tenen res a la xarxa, ho deixo amb l'enllaç dels amics de Salir: http://barcelona.salir.com/snoe_mito_nordico_seneca

La foto l'hem tret del fotolog de Kebonikö.

Ola! Festival, l'últim festival de l'estiu. Playa de Guardias Viejas (El Ejido) 15 d'Agost de 2008

Amb aquesta quedarà enllestida la tanda de cròniques -estivals- que Mai a la Vida ha anat oferint-vos en rigurosa actualitat sobre els festivals estiuencs. El festival Ola!, celebrat al Sur de la península, comptava amb unes instal·lacions de màxima qualitat. Guardas Viejas és una localitat situada a prop de El Ejido, a Almeria. La calor, les 'cañas y tapas' i les ulleres wayfarer van caracteritzar la primera edició d'aquest festival organitzr per la promotora catalana Sinnamon.

L'assistència davant de l'escenari Movistar quan el rellotge encara no marcava quarts de nou era suficientment delatadora per assegurar que el festival Ola! es saldava amb un bon èxit. La raó per la qual, majoritàriament, el públic es va reunir al voltant d'aquest escenari va ser per assistir al concert d'MGMT, un grup que ja podria començar a plantejar-se deixar d'existir. Realment el seu èxit es va reduir en dos dels seus temes més coneguts quan la resta del seu concert va sonar malament i amb poca contundència. Mentrestant, a l'escenari Walkman, els catalans Lek Mun complien amb un repertori que no va estar gens malament. Un dels principals reclams del cartell era Ratatat que va canviar d'horari i es va traslladar a les 21:15 a la carpa Lo*li*ta, on no hi feia massa calor. Així doncs, vam abandonar MGMT per intentar avançar cap unes altres mires. L'objectiu, en aquelles hores de la nit, era protegir-se de la calor i dividir el temps entre Goldfrapp i Ratatat que tocaven en horaris que gairebé es solapaven. Ratatat van sonar bé, que dic bé. Molt bé! El seu Rock de ritme tribal made in NY permet que ens puguem perdre entre les seves guitarres progressives i els seus ritmes baixos que conflueixen amb línies de percusió perfectes. Va fer mal, però vam haver de deixar la carpa Lo*li*ta per buscar lloc entre les 17.000 persones que segons el país ocupaven la platea de l'escenari Movistar, on s'estava a punt d'assistir a un dels millors concerts de l'any. Entre el Lo*li*ta i el Movistar encara vam tenir temps d'assistir a la última cançó del duet format per Alison Goldfrapp i Will Gregory. Vam tenir temsps de veure 'Strict Machine' de lluny però això ens va donar unes breus indicacions del nivell del concert d'aquesta diva del pop electrònic modern. Tot i arribar tard, la nostra audàcia va ser suficient per aconseguir llocs privilegiats. D'es d'allà vam estar pendents en cada moment de l'actuació de la islandesa Björk. Sens dubte el millor concert de l'any i un dels concerts que un servidor apuntarà a la llibreta dels millors concerts que no em tornaria a perdre mai a la vida.

La islandesa va saltar a l'escenari darrera d'un grup de vents decorats, tots ells, amb banderes estil oriental. La diva anava vestida, com sempre, amb un estil colorista i majoritàriament vanguardista, com és ella. Com no podia faltar, en escena l'acompanyaven tres senyors acompanyats d'aparells electrònics digitals. Entre els quals vam poder observar, gràcies a la col·locació estratègica de càmares i pantalles arreu de l'escenari, la famosa react table. El pianista va ser un altre dels elements claus en un concert que Björk va interpretar Volta ,(One Little Indian, 2007) el seu últim treball, acompanyat de llum làser, paperets, foc i un final més que apoteòsic. Entre temes del Volta cal remarcar peces interpretades pocedents de discs anteriors. Debut i Post es va endur grans temazos. Amb ganes de tornar a repetir ens vam dirigir cap a Massive Attack que ho vam veure des de lluny. Tot apunta que el concert va ser genial pels fans dels de Bristol, inventors en bona part d'aquest gènere anomenat Trip Hop. Des del meu punt de vista va ser massa tranquil per l'hora que es va celebrar. Ja s'acostava la 1:30 i per fi es van obrir les portes del recinte. Tothom va sortir per anar a buscar botellón i tornar per anar a veure Hercules and Love Affair, Junior Boys (que no van convèncer), 2 many dj's (amb sessió quasi calcada a la del Summercase) i Soulwax que pel que sembla, van intercanviar horaris amb els seus cosins germans 2 many. L'últim concert el van fer els australians Cut Copy amb un directe que no va estar gens malament i per demostrar que el modernisme sempre ha d'estar present. Els ritmes que ni de bon tros arriben al nu rave pero que s'estableixen en l'electro pop de rigurosa actualitat van tancar el conjunt de directes del festival. Per acabar, el nostre amic d.a.r.y.l va substituir al prodigiós mestre dels bootlegs i mush'ups Girl Talk. Va ser una llàstima pedre's aquest bon home ja que encara no he pogut oblidar la seva sessió en el Primavera Sound de fa dos principis d'estiu.
Ara, des de la meva cadira ergonòmica de l'habitació miro la meva tovallola de platja, l'after sun i les ulleres de sol amb nostàlgia. Les hauré de guardar en aquella caixa de fusta que hi posa escrit amb lletres grans: 'Kit de supervivència festivalera'.

Adéu estiu.

Recomanacions literàries per un Agost millor

Amb el mes d'Agost tot just encetat ens trobem amb una baixa activitat al Mai a la vida. Què fem? Disfrutar l'estiu anant a concerts, veient pel·lícules, anant a la platja i fins tot llegint. Perquè els del Mai a la vida som lectors i ens agrada la literatura. Qui ho havia de dir que també tinguéssim inquietuds no purament musical o cinèfiles, oi?

Algunes de les nostres recomanacions per aquest estiu son les seguents:

La maravillosa pero breve vida de Óscar Wao de Junot Díaz.
No es cap secret que m'agraden els nerds, per això recomano aquest llibre. Per tota la resta ens remitirem al que diuen els de La Escuela Moderna.

Kafka en la orilla de Haruki Murakami
Perquè és un dels llibres més complets de Haruki Murakami i perquè la literatura japonesa casa a la perfecció amb la velocitat d'aquestes dies pausats d'Agost.

Bogeries de Brooklyn de Paul Auster
Paul Auster mai està de més i si no tens l'oportunitat de viatjar gaire sempre et pots consolar llegint sobre llocs llunyans com Brooklyn.

El misteri de l'amor de Joan Miquel Oliver
Un clàssic, ha de sortir en qualsevol guia de lectura que vulgui ser seriosa

Tokyo ya no nos quiere de Ray Loriga
Cineasta, literat i guionista. Aquest home ho ha fet tot, així que no está de més llegir-se alguna cosa d'ell. I més si ho recomana la Montse deu ser per alguna cosa.

Incerta glòria de Joan Sales
L'Edu, en canvi, diu que Incerta glòria es un bon llibre.

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez
No tinc clar si cal dir gaire més ni del autor ni del llibre. Bueno si, que los clásicos serán siempre modernos. I l'Arnau sap el que es diu.

Una dona va al metge de Ray Kluun
La Míriam Pons el recomana molt seriosament perquè sense caure en sentimentalismes i, tot i que pot semblar dramàtic perquè tracta del càncer, té un missatge positiu de fons.

Estupor y temblores d'Amelie Nothomb
Relata l'experiència d'una occidental en la ultracompetitiva societat japonesa. Creiem que es tracta d'una bona premisa.

Nana de Chuck Palahniuk
La recomanació de la senyoreta Mirtres que avisa que es tornem a trobar davant d'un d'aquests clàssics imprescindibles i que segurs que no ens deixarà indiferents.

Per últim més que recomanar un llibre ens atrevim a recomanar-vos a Sergi Pàmies tot sencer. Mitja redacció del Mai diu que és molt millor Si et menges una llimona sense fer ganyotes, mentre que l'altre mitja aposta per La gran novel·la sobre Barcelona. No ens decidim, així que ho deixem a les vostres mans.


I tu, què no llegiries Mai a la vida?