Efecte Sinnamon

Com si es tractes del millor pop de 8 potes, l'omnipresència de Sinnamon ens envolta si intentem parlar de música a Barcelona. Sally cinnamon de The Stone Roses dóna nom a un dels segells discogràfics barcelonins amb més expansió dels últims anys. Però Sinnamon no es tant sols un segell, de fet i, conseqüentment a aquesta expansió, es molt més. Potser ens cal endreçar una mica els conceptes primer per saber exactament a tot al que fa referència.

Sinnamon és va crear aproximadament fa uns 4 anys com a promotora de concerts i gires musicals per artistes de caire més independent. Sinnamon Promotions (tot i que amb una web força desfasada) ens avisa que organitzen diversos festivals musicals ja consolidats com el Creamfields a Andalucia, Wintercase que enguany es celebrarà del 15 al 20 de Novembre a Barcelona, Madrid, Bilbao i València, simultaneament. Avancem que de moment els grups confirmants son Editors i Super Furry Animals, entre d'altres; però ja podeu fer les vostres apostes...perquè tal i com demostren les estadístiques, a cop de talonari tot és possible. I de fet el Summercase va néixer per ser la versió d'estiu i, entre nosaltres sabem, que com a alternativa al FIB. Un dels festivals de més recents creació és aquest Weekend Dance, que ha condensat la bona música electrònica en un sol dia

I com si d'un conte de fades se tractés (bé, tots sabem que no es tant fàcil), al dur de gira a artistes que no estaven editats al nostre país van pensar que estaria molt bé poder fer partícip al públic espanyol del gran mercat que s'estaven perdent. I d'aquesta manera i amb aquesta voluntat van crear el segell musical Sinnamon Records. Actualment editen la totalitat dels grups dels segells més prestigiosos del Regne Unit com poden ser Rough Trade, Bella Union, Wichita, Memphis Industries, Moshi Moshi, o d'altres com els americans Merge Records responsables de bandes com Arcade Fire (un grup ja consolidat) i a la mateixa vegada de petites bandes que començen a despuntar com ara Caribou. Paral·lelament editen diversos grups nacionals com La Buena Vida, Budapest, Astrud, Alex Torío, els repetitius Mendetz i recentment han acollit al desemparat Miqui Puig amb el Miope.

Econòmicament, Sinnamon ha arribat on és ara mateix (no ho dic jo, sinó que les aglomeracions parlen per si soles) gràcies a la discoteca i sala de concerts Razzmatazz, perquè tots sabem que les discogràfiques no poden sobreviure només amb l'edició de discos...
El Razz s'ha erigit com el punt àlgit del moderneo a Barcelona i conspirem que d'aquí poc temps si no tens un myspace no et deixaran entrar (fotolog sucks, tothom ho sap). Però, bromes a part, la sala realment ha amortitzat les seves infraestructures i a part de funcionar divendres, dissabtes i festius com a discoteca, també organitza concerts i alberga algun que altre festival dut per el mateix segell. O sigui que, a part de controlar la creació i la distribució dels discos, també controlen l'exhibició dels artistes quan aquestes volen girar. Una molt bona pensada, no creieu? S'apunten a la moda de les empreses verticals que controlen tots els processos de producció des de l'origen (disc) fins al final de la cadena de producció (quan balles el hit de torn).

O sigui que ara només ens falta esperar que l'efecte Sinnamon s'expandeixi a altres vessants de la vida cultural de la nostra ciutat, no descartem un festival de curtmetratges o la creació d'una línia de roba o de complements de masses.

Detrás de las risas

A finales de los noventa Robert Nozick, filósofo y profesor de la Universidad de Harvard, propuso un experiment mental. Consistía en imaginar una máquina aislada del mundo, capaz de producir una felicidad infinita a aquellos que entrasen. Esto se conseguiría mediante sensaciones, imagenes, estímulos; por ejemplo, sentir la misma alegría que si vivieramos en un mundo sin guerras ni odio, o sentir el mejor polvo nunca sentido, o al haber consegido tu sueño o meta en la vida... estas sensaciones inducidas de felicidad nunca se acabarían pero hay una pega debido a este estado altamente adictivo tu cuerpo dejaría de percibir el tiempo, sucesos... que existiesen fuera de la máquina ya que tu mente se nublaría con toda aquella felicidad que no pararía, como cuando te lo pasas tan bien que no te enterás que han pasado x horas... incluso llegariamos a olvidar las primeras felicidades que tuvimos dentro de la máquina o cuando entramos.

El caso es que una vez expuesto este caso a miles de personas seles preguntaba: ¿estaría dispuesto a entrar? La inmensa mayoría respondieron que NO. La respuesta en su mayoría fue que el ser humano necesita altibajos, felicidad y tristeza porque esa era la naturaleza humana y que no se puede ser feliz completamente cuando no puedes sentir la infelicidad.

1º El origen: La felicidad no es más que la superación de un acto no feliz, es decir sin este estado de desdicha no podríamos conseguir la felicidad. Por consecuencia, cuanto mayor es la tristeza superada myor es el placer. Pero cual es su origen? yo creo que fue un acto puramente físico y la mente nno tomó parte de este nacimiento hasta más tarde... me explico: Supongamos que mente y cuerpo son dos cosas distintas, el cuerpo es un animal sin pensamiento que lo unico que desea es sobrevivir a toda costa y la mente es un recien nacido que abbsorve todo lo que percibe y aprende. Si este cuerpo desea sobrevivir lo primero que hará es generar buena sensaciones cuando se produzcan actos que le ayuden a sobrevivir, como a un perro que se le apremia con carne cuando obedece; pero al contrario tenía que castigar cuando no se produjesen. Un ejemplo práctico sería el hambre... todos saben que nos consumismo y por este motivo tenemos ke alimentarnos, ya que si esto no sucediese el cuerpo consumiría por este orden, los azucares, grasas, proteinas, aminoacidos.. hasta que muriesemos. Pues generemos bienestar cada vez que saciemos esa carencia de alimentacion al cuerpo. Estos casos ocurren también en el sexo (ya que como dijo un erudito si el sexo no fuese tan placentero nos extinguiriamos), logros personales... cosas que se fueron aceptando en la mente y ya se considera algo normal de hecho es ocmo un indicador de lo que debemos y no hacer. Debido a nuestra complejisdad de seres humanos esta felicidad llega más allá que un acto de supervivencia.

2º Nudo. La felicidad suele ser corta, de hecho muchos estudios demuestran que está es más corta que la tristeza y que independientemente de su importancia se desvanece hasta ser algo normal, y todo esto es debido es que como humanos que somos nos acostumbramos más facilmente a la felicidad que a la desdicha, así que por consecuencia en un mismo periodo de tiempo de felicidad y tristeza, nos acostumbraremos antes a al felicidad y esta llegará a una normalidad antes que la tristeza. Debido a esa rapida asimilación de la felicidad tendemos a ser más infelices que dichosos, en general claro está. Otro dato curioso es que en muchas encuestan realizadas por departamentos de filosofia del mundo afirma que los encuestados siente que la infelicidad es necesaria para hacerte fuerte ante ésta, además según revela varias encuestas hechas por Europa la mayoría de personas es más feliz recibiendo 50€ sabiendo que a los demás le dan 25€ que tener 100€ sabiendo que los demás reciben 200€. Esto es debido a que el factor que más nos coarta la felicidad es la envidia, la continua comparación. Un individuo se sentirá igual de feliz cobrando una renta anual de 30000€ sabiendo que los demás cobran 20000€, que un hombre que cobra 20000€ sabiendo que los demás cobran 13000€.

3º Fin. El concepto de felicidad nunca acabará mientras exista la infelicidad como ya baticinó buda, para poder alcanzar el nirvana o comprensión absoluta sin sentimientos que nublen tu mente. Debido que para alcanzar la felicidad se necesita la infelicidad la mejor forma de soportar una vida llena de necesario dolor, desdicha, infelicidad... es tu forma de aprender, saber olvidar y sacrificarse; todo esto aderezado con una voluntad que se fortalezca y aceptar que todo tiene un fin en la vida!!

Así que mejor que desear felicidad es desear la superación de la infelicidad, ya que eso demostraría una mejor adaptación a algo inevitable en la vida que llevamos.

World of Warcraft

Que els videojocs online estan de moda és un fet. Que Internet és l'univers i Google déu, també és fàcil de pensar. Avui al Maialavida us acostem a una realitat de la ficció internauta que ja compta amb més de 9 milions de subscriptors arreu del món... parlem del World of Warcraft.

Molts el coneixereu com a WOW i per ser el motiu de la desaparició d'éssers estimats: familiars, parelles, amics...
El Wolrd Of Warcraft és el joc online per excel·lència, es un videojoc per PC de rol massiu creat per Blizzard Entertainment. El joc es basa en la història de Warcraft on has d'escollir entre una sèrie de personatges que interactuen amb els d'altres. En l'evolució del joc, Blizzard Entertainment ha anat incorporant més personatges i ha anat captant més públic. El jugador pot escollir entre ser un gnom, un elf nocturn, entre molts altres, (hi ha fins a deu races per escollir), i també decideix on vol anar i com vol evolucionar, si vol ser: mag, paladí, caçador, etc. El joc té una expansió: World of Warcraft: The Burning Crusade, però s'espera que per l'any vinent treguin la segona: World of Warcraft: Wrath of the Lich King.

El món Warcraft esta poblat per milions de persones, 9 milions en l'últim recompte, que es connecten al joc i comercien i txateixen entre ells per tal de formar grups i lluitar, ja que hi ha dos bàndols oposats: L'Aliança i L'Horda. Això suposa una forma de socialització molt absorbent que pot arribar a resultar aïllant.

A més a més, el joc es desenvolupa a temps real i els seus usuaris han de pagar mensualment d'entre 11 i 13 euros per poder connectar-se al joc.

En el videojoc els usuaris utilitzen un tipus de moneda, amb pàgines web específiques i tot on comprar-les i comprar també objectes. Tan és així que una noia va arribar a vendre el seu cos en la seva obsessió per aconseguir els millors objectes del joc.

En fi, reflexionem-hi!

El que queda d'Agenda

Avui a les 00.30h a la [2] de l'Apolo concert de Los Rotos + Graham + Girls Spin The Hits
13 € (gratis per socis Plastic Club & Targeta del Abonament del Primavera Sound 07).

Però l'oferta en directe pel día d'avui no acaba aquí. Per una altra banda destaquen els directes de It's Not Not, que demà mateix els podreu veure al Tranuita, però que avui es planten a la sala Pop Bar de la sala Razz durant l'horari de sessió habitual i amb el preu d'entrada habitual. I a la sala BeCool més hard rock de la mà dels Ghouls´n´Ghosts. Aquest grup format per components de bandes una mica consolidades dins l'escena independent Becoriana continuen presentant el seu primer disc homònim que ja porta algun temps al mercat.

Més propostes enllà del Weekend Dance, del Mecal o del Festival d'Àsia, us presentem la primera (i aventurem que no l'última) edició del Lost&Found. Especialment indicat per totes aquelles persones que pensen que poden degenerar en el Síndrome de Diógenes.
Es tracta d'un mercat d'objectes de segona mà que es basa en la compra i l'intercanvi. Una proposta interessant per tots aquells que ja a aquestes alçades de setembre aneu amb l'aigua al coll, monetàreament parlant. Consta d'una àrea dedicada a la música en viu i un bar on podreu fer l'aperitiu ja que el mercat obre les seves portes a partir de les 11 del matí del proper diumenge 16.

El negatiu està de moda

Ja fa anys que les càmeres digitals han guanyat la batalla a les analògiques, però malgrat tot, els rodets es neguen a donar-se per vençuts i desaparèixer. Encara són molts els fotògrafs (aficionats, majoritàriament) que segueixen fent fotos amb càmeres de 35 mm, ja sigui com a mostra de fidelitat al format original o com a signe d’exclusivitat. Però el que realment està causant una revolució en el món del negatiu són les càmeres lomogràfiques, convertides ja en objectes de culte.

La lomografia és un fenomen fotogràfic estès mundialment sorgit arran de la camera compacta d’origen soviètic LOMO LC-A, fabricada als anys 80 i molt popular als països comunistes de l’època. Una dècada més tard, uns estudiants austríacs la van descobrir i van quedar fascinats per les seves fotos “úniques, lluminoses, enfocades i desenfocades i fresques”, fins al punt que van formar la Societat Lomogràfica amb l’objectiu de transmetre el missatge de la lomografia arreu del món.

Les cameres lomogràfiques, conegudes popularment com a lomo, potencien la fotografia casual, quotidiana, informal, desenfadada, espontània. Es caracteritzen pels seus colors sobre-saturats i les imatges mogudes i sobre-exposades. No solen ser fotos de gran qualitat fotogràfica, no ens enganyem, però és que aquest no és l’objectiu de la lomografia, que insisteix en què l’important és fer fotos, no el resultat d’aquestes.

A dia d’avui es pot dir que hi ha una veritable “revolució lomogràfica” i existeix una gran varietat de cameres lomogràfiques, cadascuna potenciant un efecte diferent. És el cas de la Fisheye, amb lens de gran angular i amb efecte “ull de peix”, la Holga , de mig format, l’aquàtica Frogeye o la panoràmica Horizon. També hi ha un gran mercat al voltant d’aquestes cameres i es poden aconseguir tot tipus d’accessoris com flaixos, fundes, filtres o manuals.



La Societat Lomogràfica Internacional s’ha convertit en una organització mundial molt activa i compromesa amb la fotografia “espontània, experimental i creativa” i ja compta amb “ambaixades lomogràfiques” a moltíssims països i ciutats d’arreu del món. És el cas de Barcelona, que ja fa més de 3 anys que compta amb una botiga lomogràfica al Born, on sinó?

Es pot afirmar que les lomo estan jugant un paper important en la resistència dels 35 mm i que dia a dia els seus seguidors són més nombrosos i fidels. Els seus punts forts són els preus més que assequibles de les cameres i la comoditat de poder revelar la pel•lícula a qualsevol lloc, sense necessitat de cap procés especial.

Per tot això, recorda: un autèntic lomogràfic “don’t think, just shoot”.

Mecal Dosmilset, curts en expansió

Avui ha fet la seva presentació oficial als mitjans el festival de curts que com cada anys ens presenta el bo i millor del que s'està coent al món del curtmetratge internacional. Estem parlant, evidenment, del Mecal Dosmilset que presenta un cartell més adult amb 7 premis a repatir i amb 23 peces catalanes que podrem gaudir dins la programació oficial fins el 23 de Setembre, per tant dins les dates de la festa de la ciutat. Per veure l'spot oficial només cal que clickeu aquí.

El Mecal es troba de celebració, el festival cumpleix 10 anys de Festival Internacional de Curtmetratges a Barcelona. Els espais escollits per acollir les proyeccions són la Residència d'Investigadors i la Sala Apolo (amb les dues sales habilitades), tot i que es podran veure curts seleccionats durant els concerts que ompliran la ciutat per La Mercè.
A part de les seccions oficials de concurs (Internacional, Obliqua i Documental) enguany, el que més destaca de la programació són les seccions paral·leles com poden ser la dedicada a l'univers femení titulada Womart, la Radical que gira entorn del sexe i té un especial sobre la masturbació (sense caure en la pornografia barata, evidentment), passant per una secció especialment dedicada a totes les obres amb temàtica suicïda. Petits Dibuixos Animats és potser una de les seccions que més ens ha encuriosit ja que es tracta d'una proposta que engloba curts realitzats per nens d'entre 7 i 12 anys que tot just trobem un forma lúdica d'expressió. Una proposta que els països nórdics causa realment furor i que esperem que tingui el mateix èxit entre el públic barceloní. Podreu veure vosaltres mateixos aques dibuixos animats a la Biblioteca Xavier Benguerel.

Paral·lelament, a l'edició purament fílmica, trobem el Mecal Music Festival que presenta per cinquè any consecutiu un programa d'actuacions força interessants. Hexstatic el dissabte 15 encenten la vessant musical del festival, continua el diumenge 16 amb el concert de Mine! més els Loud Whispers. El mateix diumenge 16 al Apolo2 es projectarà l'especial sobre el polifacètic Beck, secció que tindrà continuitat el proper diumenge 23 a la mateixa sala. Els concerts continuen dimarts 18 amb el concert de Les très bien ensemble a també a l'Apolo2. Coincidint amb aquest concert es projectarà també el dimarts una retrospectiva del segell discogràfic Elefant. L'últim concert programat per dimecres 19 i l'oferirà Hey Gravity!.

Que el curtmetratge està en alça no és cap mentida, i només cal veure el llistat de festivals de curts que podem trobar a Catalunya, però encara estem parlant d'un gran dèficit de propostes que adaptin aquest format cap al públic que no està estrictament relacionat amb el món de l'audiovisual.
Catalan Films i Cameo Media són dues companyies que intenten fer front a aquest fet. Per una banda Catalan Films es dedica a la promoció internacional de l'audivisual català a mercats i festivals de cinema, com poden ser Cannes, Los Ángeles o Toronto, amb la creació d'un catàleg d'artistes catalans que es mostra dins els diferernts estants de cada festival, tant dins com fora de Catalunya. Cameo Media com a compañia independent que engloba diverses productores d'àmbit nacional, que aquest any també patrocina el festival, destaca ja que en l'edició de les pel·lícules en format DVD inclou diferents curts de realitzadors del país.

Personalment crec que el curtmetratge és un format que no deu res al seu germà gran (o si més no, poc) i què per si sol està creant tot un seguit d'escena o moviment amb molta força. És una pena, però, que quedi relegat al l'ús formatiu de les escoles de cinema i que les sales no intentin donar-li la deguda sortida. Potser les veus més conservadores a hores d'ara tenen les mans al cap i pensen que no és rentable per les sales. No estic parlant de programar 5 o 6 curts en una sola sala, però potser si adaptar aquella vella costum d'incloure un curt a l'inici de cada film o fins i tot, perquè no, programar una vegada al mes sessions on el curt sigui el protagonista. Bé, només especulo, perquè crec que és una vessant no gaire explotada de la cinematografia i em xoca que un àmbit al que pretenem donar molta més projecció el tinguem tant desaprofitat.

Weekend Dance: se acabó el verano

El próximo día 15 de septiembre se celebra en Barcelona la primera edición de éste nuevo festival de corte total y exclusivamente electrónico. Un día antes, se celebrará en Madrid en el Auditorio Juan Carlos I, mientras que en Barcelona, lo podremos disfrutar en el Parc del Fòrum. Podríamos decir que con este festival, se cierra la temporada, y la cerramos por todo lo alto. No se recuerda en mucho tiempo un cartel electrónico de tanto nivel.

Dos grandes nombres para empezar: Massive Attack y Faithless.

El trío más representativo de lo que se dio en llamar trip-hop, vendrán con todas sus grandes canciones bajo el brazo. Hace ya cuatro años que los de Bristol, no nos entregan nuevo material sin contar la banda sonora de Danny the Dog y sus grandes éxitos. Pero ‘Unfinished sympathy’, ‘Karmacoma’, ‘Angel’, ‘Teardrop’, ‘Butterfly caught’ son canciones que ya forman parte de nuestra banda sonora. Atmósferas negras y oscuras, como en callejones solitarios de madrugada, harán disfrutar a los seguidores de éste magnífico grupo de culto

Por el otro lado, Maxi Jazz y los suyos, presentarán su mezcla de estilos entre hip-hop, dance, incluso techno en un concierto donde los decibelios aumentarán poco a poco hasta que suene ‘Insomnia’. Faithless no tienen mucho nombre en nuestro país, pero en Inglaterra comparten primeras líneas de cartel junto con The Chemical Brothers. Elegancia y gamberrismo, combinados a la perfección.

Pero aquí no queda la cosa.

Radio Soulwax vuelven de nuevo a España, a hacer bailar a todo el mundo con su mezcla increíble de estilos. Christina Aguilera mezclado con The Strokes. Destiny´s Child con Nirvana. Así son ellos. Y entre tanto “mestizaje”, canciones de su impresionante Nite versions (PIAS, 2005). Uno de los grupos más en forma de la escena electrónica.

Desde Alemania el dúo Digitalism (foto), que vendrán a pinchar material propio, tras haber remezclado todo lo remezclable y más. Y desde Francia (o Ucrania como él dice) Vitalic, que revolucionó el mundo con ‘My friend Dario’ o ‘Poney’. Se espera escuchar nuevas canciones del que será su segundo disco.

Y en nombre más pequeño, pero no menos importante, varios dj's para las altas horas de la madrugada, para perderse entre luces, sombras, siluetas y ruido, mucho ruido, donde destacan Carl Craig y a Sven Väth.

Un buen festival para terminar el verano, con un estilo bien definido y una única finalidad, la de hacer bailar a todos.

Advertencia: Cuidado con los bajos de Massive attack…enganchan…
Advertencia 2: Insomnia, acaba dos veces….

Let´s rock!

'Pogo' de Digitalism